Piemontita-(Sr)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralPiemontita-(Sr)
Fórmula química CaSr(Al2Mn3+)[Si2O7][SiO4]O(OH)
Epònim piemontita, estronci i solució sòlida mineral
Localitat tipus
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.BG.05a
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.23
Dana 58.2.1a.12
Heys 16.16.25
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 8,86Å; b = 5,68Å; c = 10,19Å; β = 114,7°
Grup espacial space group 11 Tradueix
Color vermell fosc
Duresa 6
Lluïssor vítria
Color de la ratlla marró porpra
Diafanitat transparent
Propietats òptiques biaxial (+)
Dispersió òptica molt forta
Impureses comunes Fe, Ti, Mg, H
Més informació
Estatus IMA aprovat i mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA IMA1989-031
Any d'aprovació 1989
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La piemontita-(Sr) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la clinozoisita. Originalment anomenada estronciopiemontita l'any 1990, va ser reanomenada l'any 2006 pel subcomitè d'epidota de la CNMMN. El sou nom honora la regió italiana del Piemont. El sufix "-(Sr)" fa referència al fet que és l'anàleg mineral amb estronci de la piemontita.[1]

Característiques[modifica]

La piemontita-(Sr) és un sorosilicat de fórmula química CaSr(Al2Mn3+)[Si2O7][SiO4]O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piemontita-(Sr) pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Jaciments[modifica]

La piemontita-(Sr) va ser descoberta a partir de mostres trobades a dues mines diferents de Ne (Ligúria, Itàlia): la mina Cassagna i la mina Molinello. També ha estat descrita a la Vall d'Aosta (Itàlia), el Japó, Sud-àfrica i el Regne Unit.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Piemontite-(Sr)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].