Pumpel·lyïta-(Fe2+)
 Pumpel·lyïta-(Fe2+) | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Fe2+Al₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂·H₂O |
| Epònim | pumpel·lyita i Ferrós |
| Localitat tipus | Ivakin Creek, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Krasnoiarsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.24 |
| Dana | 58.2.2.5 |
| Heys | 16.21.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial A2/m |
| Color | negre verdós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1973 s.p. |
| Símbol | Pmp-Fe2+ |
| Referències | [1] |
La pumpel·lyita-(Fe2+) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pumpel·lyita. El nom va ser proposat el 1973 per la seva relació amb les altres espècies minerals del grup de la pumpel·lyita.
Característiques[modifica]
La pumpel·lyita-(Fe2+) és un silicat de fórmula química Ca₂Fe2+Al₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma sèrie amb la julgoldita-(Fe2+).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pumpel·lyita-(Fe2+) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Al), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), clinozoisita, poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
S'ha trobat en diferents indrets com ara Àustria, Bèlgica, Alemanya, Índia, Itàlia, Japó, Macedònia del Nord, Portugal, Rússia, Eslovàquia, el País Valencià, el Regne Unit i els EUA.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pumpel·lyïta-(Fe2+) |
- ↑ 1,0 1,1 «Pumpellyite-(Fe2+)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].