Norilsk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaNorilsk
Норильск (ru)
Flag of Norilsk Coat of Arms of Norilsk (Krasnoyarsk kray).png
Flag of Norilsk Tradueix
Firsthouse.jpg

Localització
 69° 20′ 00″ N, 88° 13′ 00″ E / 69.333333333333°N,88.216666666667°E / 69.333333333333; 88.216666666667
EstatRússia
Territoriterritori de Krasnoiarsk
Districte urbàNorilsk Urban Okrug Tradueix
Capital de
Població
Total 177.428 (2016)
• Densitat 7.660,97 hab/km²
Geografia
Superfície 23,16 km²
Altitud 90 m
Història i celebracions
Creació 1935
Organització política
• Cap de govern Oleg Kurilov Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 663300–663341
Fus horari
Prefix telefònic 3919
Identificador OKTMO 04729000001
Identificador OKATO 04429000000
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Norilsk - Норильск (rus) - és la ciutat més gran del territori de Krasnoiarsk, (Rússia). Està al sud de la península de Taimir. Té el títol oficial de ciutat des de 1953. És la ciutat més al nord de Sibèria i la segona ciutat més gran (la primera és Múrmansk) de les situades per sobre del Cercle polar àrtic. Norilsk és també la ciutat més septentrional del planeta amb més de 100.000 habitants. Té també una àrea metropolitana i aeroport.

Malgrat que ho pugui semblar, el nom d'aquesta ciutat no deriva del punt cardinal “Nord” sinó que pren el nom del del riu adjacent Norilka i aquest d'un nom indígena de les llengües evenc o yukagir significant en aquesta segona llengua aiguamoll.

Segons el cens rus del 2002 la població era de 134.832 habitants amb un important descens respecte al cens de 1989 (amb 174.673).

Les mines de níquel i el seu processament són la principal activitat econòmica i d'ocupació i també produeixen una greu contaminació industrial fins al punt de considerar-la una de les ciutats més contaminades del món.[1]

Història[modifica]

Les mines eren conegudes des de l'Edat del Bronze i durant segles s’hi explotà el coure. A principi del segle XX s’hi descobriren grans dipòsits de carbó i de diversos metalls a l'altiplà de Putorana.

Les primeres cases, de fusta, es construïren cap a 1921 pels exploradors russos.

El 1935, els presoners del Gulag van construir el combinat miner de Norilsk i també van edificar la part moderna de la ciutat. Des de l'època soviètica fins a l'actualitat Norilsk és una ciutat tancada. Actualment únicament ciutadans russos i bielorussos poden accedir a visitar-la.[2]

Clima[modifica]

És un clima de tundra boscosa (transició entre la tundra i la taigà). La temperatura mitjana anual és de -10 °C i els sòls presenten el permagel. El mes de juliol té una temperatura mitjana de 13 °C i la mínima absoluta hivernal arriba a -58 °C. La nit polar (foscor contínua) s'estén de desembre a mitjans de gener.

Ciutats agermanades[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norilsk Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «World's Worst Polluted Places 2007». The Blacksmith Institute, September 2007. [Consulta: 14 setembre 2007].
  2. «Del Gulag al 'smartphone': así sobreviven en la tierra de los últimos mamuts» (en es), 22-01-2019. [Consulta: 22 gener 2019].