Diòpsid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralDiòpsid
Diopside Aoste.jpg
Diòpsid - Bellecombe, Châtillon, Vall d'Aosta, Itàlia
Fórmula química MgCaSi2O6
Epònim visual appearance, parell ordenat i Substantiu
Localitat tipus Vall d'Ala i Brosso
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DA.15
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.01
Dana 65.1.3a.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí normalment cristalls prismàtics curts, pot ser granular, columnar o massiu
Estructura cristal·lina a = 9.746 Å, b = 8.899 Å, c = 5.251 Å; β = 105.79°; Z = 4
Grup espacial grup espacial 15
Color verd fosc a verd clar, marró, incolor, blanc, gris rarament blau
Exfoliació bona en {110}
Fractura irregular, concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6,5
Lluïssor vítria a mat
Color de la ratlla blanca
Densitat 3,22 a 3,38 g/cm3 (mesurada) i 3,278 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,663 - 1,699, nβ = 1,671 - 1,705, nγ = 1,693 - 1,728
Birefringència δ = 0.030
Fluorescència no en té
Punt de fusió 1391 °C
Magnetisme no en té
Més informació
Estatus IMA aprovat i publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1988 s.p.
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

El diòpsid (MgCaSi2O6) és un mineral silicat monoclínic inclòs dins del grup dels piroxens (clinopiroxens). Forma solució sòlida completa amb l'hedembergita (FeCaSi2O6) i l'augita ((Ca,Na)(Mg,Fe,Al,Ti)(Si,Al)2O6), i solucions sòlides parcials amb la pigeonita ((Ca,Mg,Fe)(Mg,Fe)Si2O6).

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Normalment forma cristalls que poden presentar diverses coloracions, però normalment s'observen cristalls prismàtics monoclínics de color verd amb lluïssor mat. Presenta una exfoliació típica de piroxè, amb dues direccions d'exfoliació que es tallen entre elles tot formant angles de 90°. Presenta una duresa de 6 a l'escala de Mohs i de 7,7GPa a 0,98 N segons la duresa de Vickers.[2] Pot ser tant transparent com opac, tot depenent del tipus i la quantitat d'impureses (principalment ferro) que entrin dins de la seva estructura.

Context geològic i ambients de formació[modifica | modifica el codi]

Cristall de diòpsid de De Kalb, Nova York (size: 4.3 x 3.3 x 1.9 cm)

El diòpsid es troba en roques ígnies ultramàfiques com ara algunes kimberlites i algunes peridotites. També es pot trobar en roques màfiques com basalts olivínics o andesites. És freqüent trobar-lo en roques metamòrfiques de metamorfisme de contacte com ara skarns (formats a partir de la metamorfització d'una dolomia). És un mineral rellevant a la Terra, sobretot al mantell peridotític (per aquest motiu és comú trobar diòpsid en xenòlits de peridotita en roques volcàniques extrusives).

Mineralogia[modifica | modifica el codi]

El diòpsid es pot alterar a crisòtil (mineral del grup conegut com a asbests o serpentines) com a conseqüència d'una alteració hidrotermal.[3] A relativament alta temperatura s'hi troba un tram de miscibilitat entre el diòpsid i la pigeonita i, a més baixa temperatura entre diòpsid i ortopiroxè. El diòpsid cròmic ((Ca,Na,Mg,Fe,Cr)2(Si,Al)2O6) és un mineral comú en els xenòlits de peridotita, en xemeneies kimberlítiques i placers associats on s'utilitza com a mineral indicador de diamants.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom diòpsid prové del grec (διζ - dis; en català i literalment, "dos") i (οψτζ - opsè; en català i literalment, "cara") degut a la geometria dels prismes que forma normalment.

Història[modifica | modifica el codi]

El diòpsid va ser descobert i descrit el 1800 pel naturalista brasiler Jose Bonifacio de Andrada e Silva. Va ser anomenat l'any 1806 per Rene Just Haüy.

El seu ús com a gemma[modifica | modifica el codi]

Diòpsid (Violana), St. Marcel, Vall d'Aosta, Itàlia

Algunes varietats de diòpsid són considerades com a pedres semi-precioses.[4] Hi ha dues maneres de trobar el diòpsid en qualitat gemma: la primera és la que es coneix com a diòpsid en estrella negra, la segona és com a diòpsid cròmic (el crom li dóna un color verd característic). La seva duresa (5,5 - 6,5 en l'escala de Mohs) genera una certa facilitat a l'hora de treballar-lo. A les varietats d'un verd més intens se les coneix com a maragdes siberianes (encara que mineralògicament no tinguin cap relació amb la maragda). La varietat de diòpsid rica en manganès és coneguda com a Violana (degut al seu color blau violaci).[5]

Altres usos[modifica | modifica el codi]

És utilitzat en la indústria ceràmica i també en la del vidre, també s'utilitza com a material estructural, en el camp dels biomaterials i en materials de prevenció i aïllament de residus nuclears i en cel·les d'aillament d'hidrocarburs.

Localització[modifica | modifica el codi]

A Catalunya s'ha descrit a les pedreres de Gualba (Montseny), al Cap de Creus (Cadaqués), a la Mina de la Roca del Turó (Molló), a le mines Solitaria i Victòria (Arres), a la Coma Fosca, a Sant Miquel i a la Roca de Ponent (Vimbodí) i en platges al·luvials del Delta de l'Ebre (Sant Jaume d'Enveja).[6]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòpsid Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Diòpsid» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2015].
  2. M M Smedskjaer, M Jensen, and Y-Z Yue «Theoretical calculation and measurement of the hardness of diopside». Journal of the American Ceramic Society, 91, 2, 2008, pàg. 514–518. DOI: 10.1111/j.1551-2916.2007.02166.x.
  3. A L Boettcher «The Rainy Creek alkaline-ultramafic igneous complex near Libby, Montana. I: Ultramafic rocks and fenite». Journal of Geology, 75, 1967, pàg. 536–553. DOI: 10.1086/627280.
  4. Kalotay, Daphne. Russian Winter. First. New York, NY: Harper, 2010, p. 184-185. ISBN 978-0-06-196216-5. 
  5. Mindat page for Violane
  6. «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].