Serpentina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Serpentina
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química Mg6[(OH)8 Si4O10]
Propietats fisicoquímiques:
Color verd, groc, marró, negre i vermellós
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació bona
Fractura concoide
Duresa en l'escala de Mohs 3 a 4
Lluïssor grassa, mat
Ratlla blanca, gris
Densitat 2,5 a 2,6

La serpentina és com es coneix popularment un grup de minerals de la classe dels silicats anomenat grup serpentina, i la roca composta principalment pels minerals del grup de la serpentina s'anomena serpentinita.

El seu color verd oliva i la seva aparença llisa o amb escates són la base del seu nom en llatí serpentinus, que significa "serp de roca," segons Best (2003). S'originen en alteracions metamòrfiques de la peridotita i el piroxè. Les serpentines també poden pseudomorficament substituir altres silicats de magnesi. El sòl de serpentina normalment conté molta argila i és tòxic per a moltes plantes degut al seu alt contingut de níquel, crom i cobalt. La flora d'aquests sòl és particular.

Alguns tipus de serpentina s'han usat en joieria, de vegades sota el nom de jade fals o jade Teton.[1][2]

Usos[modifica | modifica el codi]

Les serpentines tenen molts usos industrials com en les vies de ferrocarrils, material de construcció i els tipus asbestiformes en aillants tèrmics i elèctrics. L'asbest de serpentina, alliberat a l'aire, és perjudicial a llarg termini per a la salut.

Emblema de l'estat de Califòrnia[modifica | modifica el codi]

L'any 1965 Califòrnia designà oficialment aquest mineral com La roca oficial de l'estat i l'emblema litològic (“the official State Rock and lithologic emblem”).[3]

Grup serpentina[modifica | modifica el codi]

El grup serpentina descriu un grup de minerals fil·losilicats hidrosos amb magnesi i ferro; poden enir petites quantitats d'altres elements incloent crom, manganès, cobalt i níquel. En mineralogia i gemmologia, la serpentina es pot referir a qualsevol de les 24 varietats que pertanyenal grup de la serpentina. Els minerals que composen aquest grup són: amesita, antigorita, baumita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, clinocrisòtil, cronstedtita, dickita, fraipontita, greenalita, halloysita, caolinita, kellyita, lizardita, manandonita, nacrita, népouita, odinita, ortocrisòtil, paracrisòtil, pecoraita, vorhauserita.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serpentina
  1. National Park Service
  2. Hunter, Sir William Wilson and Burn, Sir Richard, The Imperial Gazeteer of India, Vol. 3, Oxford, England: Clarendon Press, Henry Frowde Publishers (1907), p. 242
  3. California Government Code § 425.2; see http://www.leginfo.ca.gov/cgi-bin/displaycode?section=gov&group=00001-01000&file=420-429.8
  • R. V. Dietrich – Gemrocks
  • Mineral description from Mineral galleries
  • Best, Myron G. (2003), Igneous and Metamorphic Petrology, 2nd edition. Blackwell Publishing. ISBN 1-4051-0588-7
  • Kruckeberg, Arthur R. (2002) Geology and Plant Life: the Effects of Landforms and Rock Types on Plants. Seattle: University of Washington Press. ISBN 0-295-98452-X
  • Evans, Bernard W. (2004), The Serpentinite Multisystem Revisited: Chrysotile is Metastable. In: International Geology Review, v. 46, pages 479–506
  • Hoskins, W. G. (1976) One Man's England. Chap. 7: Cornwall, pp. 73. London: BBC