Plastilina

De Viquipèdia
Objecte de plastilina
Gromit personatge de plastilina

La plastilina és un material de plàstic,[1] de colors variats, compost de sals de calci, vaselina i d'altres composts alifàtics, principalment àcid esteàric. El 1880, Franz Kolb, el propietari d'una farmàcia a Munic, Alemanya, va inventar la plastilina. En aquella època, Munic era un centre d'arts, i entre els amics de Kolb hi havia també escultors. Aquests es queixaven que l'argila que usaven per modelar les seves escultures s'assequés de seguida i sobretot a l'hivern, fos molt difícil treballar amb ella. Per comercialitzar la seva invenció, la va publicar l'any 1889 en Faber-Castell.

Composició[modifica]

La plastilina té aproximadament un 65% d'additius (principalment guix), un 10% de vaselina, un 5% de calç, un 10% de lanolina i un 10% d'àcid esteàric.[2] No es pot endurir per cocció, es fon quan s'exposa a la calor i és inflamable a temperatures més altes.[3]

Reciclatge[modifica]

Malgrat ser un plàstic termoestable, reuneix diverses característiques especials com la flexibilitat i la baixa resistència a altes temperatures. Com plàstic, el seu reciclatge, unit a la resta de plàstics i envasos lleugers tant de metall com briks, ha de ser realitzat mitjançant el contenidor de color groc.[4][5]

Utilització[modifica]

  • S'utilitza comunament per nens per jugar, s'usa també per a la realització de maquetes.
  • La plastilina troba també un lloc destacat en animació. Nick Park és un promotor del seu ús,[6] que va guanyar dos Oscars amb els curtmetratges de "Wallace i Gromit":[7] The Wrong Trousers (1992)[8] i A Close Shave (1995).[8] Aquesta tècnica de modelatge s'anomena Claymation, derivat de la paraula anglesa "clay" que significa argila.
  • Apareix també en alguns jocs de societat, com Cranium i Rapidough.
  • Utilitzada per artistes plàstics, com escultors per fer els seus esbossos.

Altres noms[modifica]

Plasticina (coneguda marca de plastilina, aquest nom sovint és usat per error).

Clay (plastilina industrial) utilitzat en modelisme per crear cotxes.

Referències[modifica]

  1. «plastilina». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-06-1988. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. Rafli, R.; Diyona, F.; Ilyas, M.; Kanie, M. A. «Dosimetry verification of chest wall radiotherapy planning using virtual bolus compared to plasticine bolus for 3DCRT and IMRT». AIP Conference Proceedings, 2346, 1, 29-03-2021, pàg. 050003. DOI: 10.1063/5.0047820. ISSN: 0094-243X.
  3. Zulauf, Janet; Zulauf, Gernold «Rheology of plasticine used as rock analogue: the impact of temperature, composition and strain» (en anglès). Journal of Structural Geology, 26, 4, 01-04-2004, pàg. 725–737. DOI: 10.1016/j.jsg.2003.07.005. ISSN: 0191-8141.
  4. Cox, Sue; Watts, Robert. Teaching Art and Design 3-11 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-08-25, p. 60. ISBN 978-1-350-02523-3. 
  5. Meng, Fan Bo; Hu, Yi Zhang; Yue, Hong Ya «Mix Proportion and Mechanical Properties of Recycled PET-Brick Powder Mixture» (en anglès). Advanced Materials Research, 919-921, 2014, pàg. 1990–1993. DOI: 10.4028/www.scientific.net/AMR.919-921.1990. ISSN: 1662-8985.
  6. Shaw, Susannah. Stop Motion: Craft Skills for Model Animation (en anglès). CRC Press, 2017-01-06, p. 51. ISBN 978-1-317-67517-4. 
  7. Kenny, Tom. Sound for Picture: Film Sound Through the 1990s (en anglès). Hal Leonard Corporation, 2000, p. 67. ISBN 978-0-87288-724-4. 
  8. 8,0 8,1 Shaw, Susannah. Stop Motion: Craft Skills for Model Animation (en anglès). CRC Press, 2012-09-10, p. 162-163. ISBN 978-1-136-13510-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plastilina