Asbest

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el material. Vegeu-ne altres significats a «Asbest (Rússia)».
Infotaula de mineralAsbest
Espècie no aprovada per l'IMA
Classificació
Categoriasilicats
Propietats
Massa molar277,11 g Modifica el valor a Wikidata
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Referències[1]

L'asbest, o amiant, és el nom amb què es coneix un grup de minerals metamòrfics fibrosos, generalment amosita, crisolita, crocidolita i les formes fibroses de la tremolita, l'actinolita i l'antofil·lita, que es poden trobar en estat natural. Rep el nom popular de pedra blenera, pedra llinosa o pedra de fils.[2]

Els minerals d'asbest tenen fibres llargues i resistents que es poden separar i són prou flexibles com per ser entrellaçades i també resisteixen altes temperatures. A causa d'aquestes característiques, l'asbest s'ha emprat en una gran varietat de productes manufacturats, principalment en materials de construcció (teules, rajoles i rajoles vidriades, productes de paper i productes de ciment amb asbest), productes de fricció (embragatges d'automòbils, frens, components de transmissió) teixits termoresistents, envasos, empaquetaments i revestiments. Alguns productes de vermiculita o de talc poden contenir asbest.

L’asbest és un excel·lent aïllant elèctric i és altament resistent a la calor, de manera que durant molts anys es va utilitzar com a material de construcció.[3] No obstant això, ara és un perill notori per a la salut i la seguretat i l’ús d’asbest com a material de construcció és il·legal a molts països. La inhalació de fibres d’amiant pot provocar diverses afeccions pulmonars greus, incloses l'asbestosi i el càncer.[4]

Contaminació per asbest[modifica]

Fibres d'asbest.

Les fibres d'asbest poden passar a l'aire o a l'aigua a causa de la degradació dels dipòsits naturals o dels productes manufacturats d'asbest.

No s'evaporen a l'aire ni es dissolen amb l'aigua. Les fibres de diàmetre petit i les partícules petites poden romandre sospeses en l'aire molt de temps i ésser transportades a grans distàncies per l'aire o l'aigua abans de dipositar-se. Les fibres i partícules més grans tendeixen a dipositar-se més ràpidament.

Les fibres d'asbest no es poden moure pel sòl. Normalment no es degraden en altres compostos i romanen virtualment inalterades durant molt de temps.

Toxicitat[modifica]

Les aplicacions de l'asbest es van multiplicar a finals del segle XIX: publicitat d’una planxa de roba revestida d’asbest (1906)

Tots ens veiem exposats a les petites quantitats d'asbest de l'aire que respirem. Aquests nivells varien d'entre 0.00001 a 0.0001 fibres per mil·lilitre d'aire. Els nivells més elevats es troben normalment a les ciutats i en àrees industrials. La gent que treballa en indústries que fabriquen o usen productes d'asbest o que treballen en la mineria d'asbest pot veure's exposada a alts nivells d'asbest. La gent que, simplement, hi viu a prop, també s'hi pot veure exposada. Les fibres d'asbest poden alliberar-se a l'aire en pertorbar materials que en contenen durant l'ús del producte, demolicions, manteniment, reparació o renovació d'edificis i habitatges. Normalment, l'exposició pot tenir lloc només quan el material que en conté és pertorbat de manera que alliberi partícules o fibres a l'aire.

L'aigua potable també pot contenir l'asbest de fonts naturals o de canonades de ciment que en contenen.

Malalties provocades per l'asbest[modifica]

Fibres d'asbest afectant teixit pulmonar.

L'asbest afecta principalment els pulmons i la membrana que els envolta, la pleura. Inhalar alts nivells de fibres d'asbest durant molt de temps pot produir lesions que semblen cicatrius als pulmons i a la pleura. Aquesta malaltia s'anomena asbestosi i normalment afecta els treballadors exposats a l'asbest, però no a la població en general. La gent amb asbestosi té dificultats en respirar, sovint té tos, i en els casos més greus pateix dilatació del cor. L'asbestosi és una malaltia greu que, eventualment, pot produir incapacitat i, fins i tot, la mort.

Respirar nivells d'asbest més baixos pot produir alteracions en la pleura, anomenades plaques. Les plaques pleurals poden afectar a treballadors i, ocasionalment, a gent que viu en àrees amb alts nivells ambientals d'absest. Els efectes de les plaques pleurals en la respiració són, normalment, seriosos, però l'exposició a nivells més elevats pot produir un engrossiment de la pleura que pot restringir la respiració.

El Departament de Salut i Serveis Humans (DHHS), l'Organització Mundial de la Salut (WHO) i l'EPA han determinat que l'asbest és cancerigen per als éssers humans.

Se sap que respirar asbest pot augmentar el risc de càncer en éssers humans. Hi ha dos tipus de càncer produïts per l'exposició a l'asbest: càncer de pulmó i mesotelioma. El mesotelioma és un càncer de pleura o del teixit que envolta la cavitat abdominal (el peritoneu). El càncer produït per l'asbest no apareix immediatament, sinó que es manifesta passats uns quants anys. Els estudis en treballadors també suggereixen que respirar asbest pot augmentar les possibilitats de contraure càncer en altres parts del cos (estómac, intestí, pàncrees i ronyons), encara que això és més incert. En 2018 Johnson & Johnson va ser condemnada a pagar 4.700 milions de dòlars en compensacions per causar càncer d'ovari amb el seu pols de talc amb asbest.[5][6]

La combinació d'exposició a l'asbest i el fum de tabac augmenta considerablement les possibilitats de contraure càncer de pulmó. Per tant, si hom s'ha vist exposat a l'asbest, és aconsellable que deixi de fumar. Aquesta pot ser una de les decisions més importants que hom pot prendre per millorar la seva salut i disminuir el risc de contraure càncer.

Diagnòstic[modifica]

Els nivells baixos d'asbest es poden mesurar en l'orina, els excrements, els líquids mucosos o en rentats pulmonars de la població general. Els nivells més elevats que la mitjana de fibres d'asbest en teixits poden confirmar l'exposició, però no predir si afectarà la salut.

Per avaluar malalties relacionades amb l'exposició a l'asbest es necessiten un historial complet, un examen físic i proves de diagnòstic. La radigrafia del pit és la millor eina per detectar canvis en els pulmons resultants de l'exposició a l'asbest. Proves de funció pulmonar i sondejos computaritzats en tres dimensions del pulmó també ajuden en el diagnòstic de malalties relacionades amb l'asbest.

Referències[modifica]

  1. «Asbestos» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2015].
  2. «"Pedra"». DCVB. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 31 octubre 2021].
  3. Bureau of Naval Personnel, Basic Electricity. 1969: US Navy.
  4. «What is asbestos?». British Lung Foundation.
  5. «Johnson & Johnson to pay $4.7bn damages in talc cancer case» (en anglès). BBC, 13-07-2018. [Consulta: 15 desembre 2018].
  6. «Johnson & Johnson va vendre les seves pólvores de talc durant dècades tot i saber que eren cancerígenes». Ara, 14-12-2018. [Consulta: 15 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asbest