Metxa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Metxa d'ús general
Metxa o ble que sobresurt d'una espelma de cera d'abella

El terme metxa té tres significats diferents que, tot i estar relacionats amb la combustió, exigeixen definicions i explicacions particulars.

  • Les metxes o blens de les llànties i espelmes són cordons combustibles que permeten iniciar i mantenir la combustió de la matèria que crema (cera, oli, llard, greix, espermaceti, parafina ...) en forma de flama que dóna llum.
  • Les metxes dels llums de petroli i fogons són incombustibles (o poc combustibles). La seva funció és permetre l’inici i mantenir la combustió d’una flama amb finalitats de fer llum o aprofitar la font de calor.
  • Les metxes pirotècniques són cordons combustibles que permeten transmetre la combustió des d’un cap a l’altre.

Metxa/ble[modifica]

Llànties[modifica]

El ble de les llànties, un cop encès, manté la flama transportant per capil·laritat l'oli de la llàntia cap a l'extrem del ble. Quan l'oli arriba prop de la flama, s'escalfa i vaporitza. La flama no és més que la combustió del vapor d'oli.[1] La metxa d'una llàntia no caldria que fos combustible, però tradicionalment estava feta de materials combustibles i calia anar estirant-la, compensant la part cremada.

  • L'escultor grec Cal·límac va aplicar un ble d'amiant a una llàntia del temple [2][3]
  • En alguns casos, les metxes dels kudliks esquimals eren d'amiant.[4]

Espelmes[modifica]

El ble de les espelmes funciona de manera semblant al cas anterior. La proximitat de la flama provoca la fusió del material sòlid de l'espelma, formant una cavitat de cera líquida (o el material que correspongui, en cada cas). El combustible líquid puja per capil·laritat i crema un cop vaporitzat. Els blens de les espelmes convé que siguin combustibles. Així s'ajusten de forma automàtica al desgast de l'espelma.[1]

Candelers de cera de Barcelona[modifica]

L'any 1301 hi havia quatre candelers de cera al Consell municipal. Les ordinacions de l'any 1321 regulaven la qualitat del cotó de les metxes de les espelmes de cera fabricades a Barcelona.[5]

Metxes de quinqués i fogons[modifica]

Malla o camisa d’una làmpada de petroli a pressió.

Quinqué[modifica]

Les metxes dels quinqués eren de forma tubular i incombustibles.[6][7]

Llums de querosè[modifica]

El cas anterior, el quinqué, és un cas particular de les làmpades o fanals de querosè. Hi ha tres tipus de làmpades de querosè:

  • de metxa plana
  • de metxa tubular
  • de malla incandescent

Exemples[modifica]

  • La làmpada Davy era una làmpada de metxa plana que funcionava amb querosè.

Làmpades amb combustible a pressió[modifica]

(Petromax i similars)

  • Les làmpades de la marca Petromax, anomenades popularment "petromax" (el mateix nom de la marca), foren usades en la pesca a l'encesa des de 1920. Substituint els antics sistemes d'enllumenat.[8][9]
  • Làmpada Coleman.

Làmpades de far[modifica]

Durant més d’un segle (des de 1784 fins a la implantació de les làmpades elèctriques, iniciada el 1875) les làmpades dels fars eren de combustió. Un dels models típics emprava dues metxes tubulars, de manera semblant a un quinqué. El muntage d’una malla incandescent fou una millora posterior.[10][11]

Fogó de querosè[modifica]

(Primus i similars, sense metxa)

Estufa de querosè [modifica]

Encenedors[modifica]

Encenedors de metxa.

Encenedors de metxa[modifica]

En els encenedors de metxa o metxers, una metxa (de característiques adequades a la funció requerida) és el component principal.[12][13] Originalment aquestes metxes eren de qualsevol varietat d'esca i es portaven a la butxaca dins d'un canonet.[14] Per a encenedors amb rodeta, pedra i metxa integrada, l'esca va folrada de teixit. Aquesta solució ajuda a mantenir la integritat de l'esca (Esca que podia ser natural o artificial).[15]

Encenedors de gasolina[modifica]

Fora d'alguns encenedors sense metxa, els encenedors de gasolina necessiten aquest accessori. La metxa va situada dins del recipient de la gasolina (de fet el combustible ideal és la nafta), que és metàl·lic, i només sobresurt un tros.

  • La regulació de l'extrem que "crema" de la metxa és important. No pot ser ni massa llarg ni massa curt.
  • El forat de pas de la metxa és molt ajustat.
  • Si cal canviar la metxa, o l'extrem exterior s'ha cremat tant que no es pot estirar, algunes metxes modernes tenen l'extrem interior amb un fil d'acer inoxidable incorporat. Aquest tros de filferro permet enfilar i passar la metxa, des de l'exterior cap a l'interior.

Llum de gas[modifica]

Faroles d'enllumenat públic[modifica]

Inicialment les faroles eren d'oli i calia la dedicació de molts operaris per a encendre i apagar tot el sistema. També el manteniment era complicat: el ble estava situat molt alt i la seva revisió era laboriosa. Les faroles de gas es podien encendre des de terra amb un botafoc prou llarg.[16]

  • A Barcelona hi havia enllumenat per oli de de 1752. L'enllumenat per gas, el primer d'Espanya, es va iniciar l'any 1842 i va finalitzar cap als anys seixanta del segle XX. Cada farola s'havia d'encendre i apagar per un operari.

Metxes i motors dièsel[modifica]

Alguns motors dièsel i semi-dièsel antics s'engegaven roscant, prèviament, una metxa encesa semblant a una bugia.[17][18]

Metxes pirotècniques[modifica]

Classificació[modifica]

Les metxes pirotècniques, civils o militars, poden ser de dues menes. Molt diferents entre si.

  • Metxes d'iniciació
    • Les metxes d'iniciació cremen però estan destinades a transmetre el foc per contacte (a una altra metxa, a un estopí,...). El cap encès de la metxa s'apropa a l'objectiu i inicia el foc per contacte amb el mateix.
  • Metxes de combustió
    • Les metxes de combustió transmeten el foc des d'un dels caps (que cal encendre) fins a l'altre, mentre que es crema la mateixa metxa.

Metxes d'iniciació[modifica]

Les metxes d'iniciació són metxes de combustió molt lenta, emprades per a calar foc a altres metxes o a un explosiu encebador. Els exemples típics són:

  • les metxes d'arcabús
  • les metxes o botafocs d'artilleria
  • les metxes (o botafocs) usades en focs artificials per a encendre els coets i petards

Metxes tradicionals de combustió[modifica]

En l'àmbit militar, s'anomenava metxa a la corda de cànem utilitzada per encendre les mines, les peces d'artilleria, etc. Es distingien els següents tipus de metxa:[19][20]

  • Metxa comprovant: metxa de longitud igual a la que es posava a l'explosiu per mesurar en quin moment saltaria la mina o bé la seva efectivitat.
  • Metxa d'estopins: la que servia per encendre els coets.
  • Metxa incendiària: l'ordinària, que es preparava fent bullir salnitre en aigua, xopant després en la composició líquida la pedra de foc i acabant per cobrir-la de pólvora de més o menys gruix. Tenia el mateix ús que la pedra de foc, però era més eficaç.[21]
    • Nota: La pedra de foc (pièrre a feu, en francès) era un sòlid de composició explosiva, emprat per a iniciar i reforçar l'explosió d'una càrrega més gran de pólvora.

Velocitat de combustió[modifica]

Un dels paràmetres importants d'una metxa pirotècnica és la seva velocitat de combustió. Hi ha metxes que poden considerar-se de combustió ràpida i metxes que són de combustió lenta.

Exemples[modifica]

  • Metxa d'arcabús: v= 0,3m/hora.[22]
  • Metxa naval britànica: V= 1m/8 hores.[23]
  • Metxa lenta Bickford: v= 1,25m/min.[24]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Eduardo Rodriguez. Manual de física general y aplicada a la agricultura y a la industria. Eusebio Aguado, 1858, p. 453–. 
  2. Ronald F. Dodson; Samuel P. Hammar Asbestos: Risk Assessment, Epidemiology, and Health Effects, Second Edition. CRC Press, 15 juny 2011, p. 133–. ISBN 978-1-4398-0971-6. 
  3. Georgius Agricola. De Natura Fossilium (Textbook of Mineralogy). Courier Corporation, 1 octubre 2013, p. 117–. ISBN 978-0-486-15855-6. 
  4. Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, desembre 1927, p. 31–. ISSN 01617370. 
  5. Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. en la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 2–. 
  6. United States. Patent Office. Specifications and Drawings of Patents Issued from the U.S. Patent Office, 1877, p. 929–. 
  7. Librería Española. Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: A. en la Librería Española, 1856, p. 2–. 
  8. Arqueologia de la comunicació: actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Marcombo, 4 gener 2001, p. 378–. ISBN 84-267-1248-7. 
  9. 1961 Petromax Rapid 828 Paraffin Lamp Demonstration
  10. Documentos Parlamentarios ; Discursos de apertura en las sesiones del congreso [de la republica de Chile] i memorias ministeriales. Impr. del ferrocarril, 1859, p. 300–. 
  11. Revue des deux mondes. Au bureau de la Revue des deux mondes., 1866, p. 220–. 
  12. DCVB: Metxer.
  13. Abilio Jesús Maestro Barreda. Saliendo adelante... a trompicones. Abilio Jesús Maestro, 29 octubre 2016, p. 124–. ISBN 978-84-8326-607-6. 
  14. Diccionari catalá-castellá-llatí- frances-italiá. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, per una societat de Catalans, 1839, p. 229–. 
  15. Mor Palouze. Secretos novisimos de artes y oficios, 2. Imp de D. Manuel Sauri, 1841, p. 425–. 
  16. J.A.S.. El Consultor: nueva guía de Barcelona. Imprenta de la publicidad, a cargo de A. Flotats, 1857, p. 89–. 
  17. Spain. Ministerio de Agricultura. Servicio de Capacitación y Propaganda. Publicaciones, 1957. 
  18. Motor monocilindre engegat amb metxa.
  19. Domènec Moradell. Preludis militars en los quals se tracta lo que han de saber y obseruar los oficials majors y menors de guerra y los soldats de la insigne ciutat de Barcelona .... en la Estampa de Iaume Romeu, 1640, p. 1– [Consulta: 26 gener 2011]. 
  20. J.D.W.M. Diccionario militar: contiene las voces técnicas, términos, locuciones y modismos antiguos y modernos de los ejércitos de mar y tierra. Imp. D. Luis Palacios, 1863, p. 503–. 
  21. Karl August Anton Aloys Josef von XYLANDER. Étude des armes ... 3e édition ... augmentée par Klémens Schédel ... Ouvrage traduit ... par P. d'Herbelot [from pt. 1 of “Lehrbuch der Taktik”]. Revu, complété, considérablement augmenté et suivi d'un “Vocabulaire des armes” par le traducteur, 1847, p. 327–. 
  22. Gabriel J. Rains; Peter S. Michie Confederate Torpedoes: Two Illustrated 19th Century Works with New Appendices and Photographs. McFarland, 4 febrer 2011, p. 40–. ISBN 978-0-7864-8545-1. 
  23. Juan José Martínez de Espinosa y Tacón. Diccionario marino inglés-español para el uso del Collegio naval: Inglés-español. J. Martin Alegria, 1849, p. 244–. 
  24. Francisco José Orellana. La Exposición Universal de Paris en 1867: considerada bajo el aspecto de los intereses de la producción española en todos sus ramos de agricultura, industria y artes. Librería de Manero, 1867, p. 273–. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metxa Modifica l'enllaç a Wikidata