Vermiculita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralVermiculita
VermiculiteUSGOV.jpg
Fórmula química (Mg, Fe3+Al))3[(OH)2 Al1,25Si2,75O10]·Mg0.33(H2O)4
Epònim cuc, composició i cria d'animals
Localitat tipus Millbury, Comtat de Worcester, Massachusetts, Estats Units
Classificació
Categoria silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.EC.50
Nickel-Strunz 9a ed. 9.EC.50
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/H.21
Dana 71.2.2d.3
Heys 16.19.22
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 5,24Å; b = 9,17Å; c = 28,6Å; β = 94,6°
Color marró groguenc, marró verdós, groc bronze
Exfoliació {001} perfecta
Duresa 1,5
Lluïssor nacrada o grassa
Color de la ratlla verdosa
Densitat 2,3 a 2,7
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,525 a 1,561 nβ = 1,545 a 1,581 nγ = 1,545 a 1,581
Birefringència δ = 0,020
Dispersió òptica feble
Impureses comunes Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1824
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La vermiculita (del llatí vermiculus, cuc) és un mineral de fórmula química (Mg,Ca)0,7(Mg,Fe,Al)6(Al,Si)8O22(OH)4.8H2O. Té una composició química inestable, i augmenta el seu volum en escalfar-se. La vermiculita es forma per hidratació de certs minerals basàltics, i sovint es troba associada a l'amiant. Comercialment s'utilitza en la forma exfoliada. Els principals productors mundials són la Xina, Àfrica del sud, Austràlia, Zimbabwe i els Estats Units. A Catalunya s'ha descrit a la Noguerola (Viladrau, Osona), en uns afloraments granítics a l'oest de la Riera Major.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vermiculita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmorillonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Usos[modifica]

  • Sota la forma de silicat de sodi en:
    • Aïllament tèrmic a alta temperatura;
    • Materials refractaris;
    • ignifugat d'estructures d'acer;
  • Substrat per cultiu en hidroponia.
  • Material d'embalatge ;
  • Aïllant de densitat feble;
  • Additiu per ignifugació de morters i altres;
  • Suport de creixement per microorganismes per testar la biodegradació dels plàstics
  • Substrat de gamma alta per a rèptils i artròpodes

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Vermiculite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «La Noguerola, Viladrau, Osona, Girona (Gerona), Catalonia, Spain». [Consulta: 1r novembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vermiculita Modifica l'enllaç a Wikidata