Sepiolita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sepiolita

Sepiolita de la província d'Eskişehir, Anatòlia, Turquia
Classificació
Categoria silicats > fil·losilicats
Fórmula química Mg4(Si6O15)(OH)2 · 6H2O
Nickel-Strunz 09.EE.25
Dana 74.03.01b.01
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí nodular, terrossa, massiva; rarment forma fibres fines al llarg de {001}
Estructura cristal·lina a = 5.21 Å, b = 26.73 Å, c = 13.5 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbica 2/m2/m2/m
Color blanc, grisenc, groguenc, blau-verd
Exfoliació desconeguda
Fractura concoïdal
Duresa 2
Lluïssor mat
Ratlla blanca
Diafanitat opaca
Gravetat específica 2
Densitat 2
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.520 nβ = 1.520 nγ = 1.530
Birefringència δ = 0,010
Angle 2V mesurat: 20° a 70°, calculat: 18°
Referències [1]

La sepiolita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), alhora que pertany i dóna nom al grup sepiolita de minerals.[2] Va ser anomenada així l'any 1847 per Ernst Friedrich Glocker del grec sepia i lithos, pedra, degut al seu color i la porositat. Com a material per escultura se la coneix com a escuma de mar.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La sepiolita cristal·litza en sistema ortoròmbic i posseeix una duresa de 2 a l'escala de Mohs. Presenta fractura concoïdal, exfoliació absent, brillantor opaca i ratlla blanca. La disposició dels elements que formen part de la seva composició química a la xarxa cristal·lina és la responsable de l'enorme porositat de la sepiolita: com una esponja rígida, travessada en el seu interior per una enorme quantitat de tubs i galeries buits que fan disminuir al mínim la densitat del mineral i permetent la seva flotació en l'aigua. És un mineral isostructural amb la falcondoïta i la ferrisepiolita, i que pot ser confosa amb la palygorskita.

Formació[modifica | modifica el codi]

La formació d'aquest mineral es pot produir en dues situacions diferents, encara que ambdues estan relacionades amb la filtració de l'aigua entre els sediments del sòl. La primera d'elles té lloc a la superfície. L'aigua rica en magnesi es filtra a terra i va dipositant la seva càrrega mineral. En dessecar-se a causa de diferents canvis en la climatologia de la regió forma el que es coneix com paleosòls o sòls antics formats en bona mesura per sepiolita. La segona situació és una mica diferent, ja que el material ric en magnesi no és l'aigua que s'infiltra sinó l'argila que forma l'estrat geològic. Aquest procés de formació es produeix a major profunditat que l'anterior, però també depèn de les condicions d'aridesa de la zona.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • L'alumini-sepiolita, una sepiolita rica en alumini.[3]
  • La gunnbjarnita, una varietat rica en ferro amb fórmula (Mg,Ca,Fe)3(Fe,Al)2Si6O18 · 3H2O.[4]

Grup sepiolita[modifica | modifica el codi]

El grup sepiolita està integrat per quatre espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Falcondoïta (Ni,Mg)4Si6O15(OH)2 · 6H2O
Ferrisepiolita (Fe3+,Fe2+,Mg)4((Si,Fe3+)6O15)(O,OH)2 · 6H2O
Loughlinita Na2Mg3Si6O16 · 8H2O
Sepiolita Mg4(Si6O15)(OH)2 · 6H2O

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sepiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 «Sepiolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
  3. «Aluminium-sepiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
  4. «Gunnbjarnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sepiolita Modifica l'enllaç a Wikidata