Sepiolita

De Viquipèdia
Infotaula de mineralSepiolita
Sepiolite-469730.jpg
Sepiolita de la província d'Eskişehir, Anatòlia, Turquia
Fórmula químicaMg₄(Si6O15)(OH)2·6H2O
EpònimSèpides i pedra Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBettolino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.EE.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.EE.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.33 Modifica el valor a Wikidata
Dana74.03.01b.01
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·línodular, terrossa, massiva; rarment forma fibres fines al llarg de {001}
Estructura cristal·linaa = 5.21 Å, b = 26.73 Å, c = 13.5 Å; Z = 4
Simetriaortoròmbica 2/m2/m2/m
Grup espacialspace group 52 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, grisenc, groguenc, blau-verd
Exfoliaciódesconeguda
Fracturaconcoidal
Duresa2
Lluïssormat
Color de la ratllablanca
Diafanitatopaca
Gravetat específica2
Densitat2
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.520 nβ = 1.520 nγ = 1.530
Birefringènciaδ = 0,010
Angle 2Vmesurat: 20° a 70°, calculat: 18°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSep Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sepiolita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), alhora que pertany i dona nom al grup sepiolita de minerals.[2] Va ser anomenada així l'any 1847 per Ernst Friedrich Glocker del grec sepia i lithos, pedra, degut al seu color i la porositat. Com a material per escultura se la coneix com a escuma de mar.

Característiques[modifica]

La sepiolita cristal·litza en sistema ortoròmbic i posseeix una duresa de 2 a l'escala de Mohs. Presenta fractura concoidal, exfoliació absent, brillantor opaca i ratlla blanca. La disposició dels elements que formen part de la seva composició química a la xarxa cristal·lina és la responsable de l'enorme porositat de la sepiolita: com una esponja rígida, travessada en el seu interior per una enorme quantitat de tubs i galeries buits que fan disminuir al mínim la densitat del mineral i permetent la seva flotació en l'aigua. És un mineral isostructural amb la falcondoïta i la ferrisepiolita, i que pot ser confosa amb la palygorskita.

Formació[modifica]

La formació d'aquest mineral es pot produir en dues situacions diferents, encara que ambdues estan relacionades amb la filtració de l'aigua entre els sediments del sòl. La primera d'elles té lloc a la superfície. L'aigua rica en magnesi es filtra a terra i va dipositant la seva càrrega mineral. En dessecar-se a causa de diferents canvis en la climatologia de la regió forma el que es coneix com a paleosòls o sòls antics formats en bona part per sepiolita. La segona situació és una mica diferent, ja que el material ric en magnesi no és l'aigua que s'infiltra sinó l'argila que forma l'estrat geològic. Aquest procés de formació es produeix a major profunditat que l'anterior, però també depèn de les condicions d'aridesa de la zona.

Varietats[modifica]

  • L'alumini-sepiolita, una sepiolita rica en alumini.[3]
  • La gunnbjarnita, una varietat rica en ferro amb fórmula (Mg,Ca,Fe)3(Fe,Al)2Si6O18·3H2O.[4]

Grup sepiolita[modifica]

El grup sepiolita està integrat per quatre espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Falcondoïta (Ni,Mg)₄Si6O15(OH)2·6H2O
Ferrisepiolita (Fe3+,Fe2+,Mg)₄((Si,Fe3+)6O15)(O,OH)2·6H2O
Loughlinita Na2Mg3Si6O16·8H2O
Sepiolita Mg₄(Si6O15)(OH)2·6H2O

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sepiolita
  1. «Sepiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
  2. 2,0 2,1 «Sepiolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
  3. «Aluminium-sepiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
  4. «Gunnbjarnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].