Nontronita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralNontronita
Nontronita.JPG
Nontronita de Sils (Selva, Girona)
Fórmula química (CaO0.5,Na)0.3Fe3+2(Si,Al)4O10(OH)2·nH2O
Epònim Districte de Nontronh
Classificació
Categoria silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.EC.40
Nickel-Strunz 9a ed. 9.EC.40
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/H.19
Dana 71.3.1a.3
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Color groc verdós, marró verdós, verd oliva
Exfoliació {001} perfecta
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor mat, cèria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat semiopaca
Densitat 2,3
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.530 - 1.580 nβ = 1.555 - 1.612 nγ = 1.560 - 1.615
Birefringència δ = 0.030 - 0.035
Angle 2V Mesurat: 5° a 66°
Calculat: 32° a 46°
Fluorescència no fluorescent
Varietats més comunes
crom-nontronita amb alt contingut de crom
Més informació
Estatus IMA aprovat, nom preferit i publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

La nontronita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), concretament del grup de l'esmectita, que rep el seu nom de la localitat francesa de Nontron, on va ser descoberta l'any 1827. També se la coneix com a cloropal o hidroferripirofilita.

Característiques[modifica]

La nontronita és un silicat, del tipus alumini-fil·losilicat amb làmines de mica, sodi i ferro, hidroxilat i hidratat. L'estructura molecular és en làmines amb tetraedres i octaedres. El grup de l'esmectita a què pertany són tots minerals similars a l'argila que cristal·litzen en el sistema monoclínic. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, magnesi i calci, els quals li donen les diferents tonalitats de color que presenta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nontronita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmorillonita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments[modifica]

Acostuma a aparèixer com a mineral secundari, producte de l'alteració a la intempèrie de roques ígnies de tipus basalt, kimberlites i altres roques ultramàfiques. També pot formar-se en sòls amb cendra volcànica pobrament drenats, així com en alguns dipòsits de minerals sotmesos a alteració hidrotermal de tipus basalt o calcàries amb metamorfisme de contacte. És un mineral autigènic en els sediments marins recents.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, òpal, hornblenda, piroxens, olivina, mica o caolinita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nontronita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Nontronite». Mindat. [Consulta: 11 agost 2013].
  2. «Nontronite Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 11 agost 2013].