Actinolita
![]() | |
---|---|
![]() | |
Fórmula química | ☐Ca2(Mg4.5‑2.5Fe2+0.5‑2.5)Si8O22(OH) |
Epònim | raig lluminós ![]() |
Descobridor | Richard Kirwan ![]() |
Classificació | |
Categoria | silicats > inosilicats > amfíbols |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.10 ![]() |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.10 ![]() |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | prismàtic o acicular |
Grup espacial | space group C2/m (en) ![]() ![]() |
Color | verd, blanc o gris (aquests dos últims en asbests) |
Exfoliació | perfecte |
Fractura | irregular, subconcoidal. |
Duresa | 5 a 6 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | translúcid a opac |
Densitat | 3,1 a 3,3 |
Impureses comunes | radiats o fibrosos |
Altres característiques | és fràgil |
Varietats més comunes | |
Asbest | aspecte afieltrat i cotonós (amiant) |
Bissolita | aspecte fibrós |
Esmaragdita | de color verd maragda (degut a petites quantitats de Cr), lluentor vítria i agulles curtes |
Nefrita | molt sòlid i translúcid, generalment de color verd, massiva (afieltrat microscòpic) |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) ![]() |
Codi IMA | IMA2012 s.p. ![]() |
L'actinolita és un silicat del grup dels amfíbols que conté magnesi, calci i ferro. Del grec "Aktis" = raig i "Lithos" = pedra, en al·lusió als hàbits radials dels seus cristalls. Va ser descoberta el 1794.[1] Pertany al grup tremolita-actinolita, i al subgrup dels amfíbols càlcics.[2]
Propietats[modifica]
Els cristalls que forma són generalment aciculars i s'agrupen formant fibres, de vegades de cristalls extremadament fins (asbests). Aquest mineral es fon fàcilment, sobretot quan són petits fragments. Forma una sèrie isomorfa amb la tremolita i la ferroactinolita. És un mineral d'interès científic i pels col·leccionistes.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en roques metamòrfiques bàsiques de la fàcies dels esquistos verds i de part de les amfibolites. També pot generar-se per alteració de piroxens en roques gàbriques. Finalment també la podem trobar en marbres i pissarres. Es troba en roques metamòrfiques (per exemple esquistos acompanyant a talc i clorita).
Alguns dels jaciments on s'han trobat són: Zillertal (Àustria) o Lugo (Espanya). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat actinolita a la província de Barcelona: a la mina de coure de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona) i a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental); a la província de Girona a la mina Can Llebó (Sant Martí Sacalm, Selva) i a la mina Roca del Turó (Espinavell, Ripollès); a la província de Lleida se'n troba a la mina Victòria (Arres, Vall d'Aran), a la mina Margalida (Bossòst, Vall d'Aran) i a Casterner de les Olles (Tremp, Pallars Jussà); a la província de Tarragona se n'ha trobat a Vimbodí (Conca de Barberà), a la mina Serrana (El Molar, Priorat) i a la mina Bessó (Ulldemolins, Priorat); a la Comunitat Valenciana trobem actinolita a la pedrera San Anton (Oriola, Baix Segura), a la pedrera Los Arenales (Toràs, Alt Palància) i a la pedrera Tozal Negro (Barxeta, Costera); i a la Catalunya Nord es troba actinolita a la Fossa del Gegant (Fontpédrouse), al massís del Canigó, a Costa de Sant-Jaume i al Pic Barbet (Taurinya), a les mines de Costabona (Prats de Molló-la Presta) i a Roca Gelera (Reynes).
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actinolita |
- ↑ «Actinolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ «Actinolita». dIEC. [Consulta: 21 desembre 2013].