Actinolita
 Actinolita |
|
|---|---|
 |
|
| Fórmula química | ☐Ca2(Mg4.5‑2.5Fe2+0.5‑2.5)Si8O22(OH) |
| Epònim | Raig lluminós i Substantiu |
| Descobridor | Richard Kirwan |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats > amfíbols |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic o acicular |
| Grup espacial | space group 12 |
| Color | verd, blanc o gris (aquests dos últims en asbests) |
| Exfoliació | perfecte |
| Fractura | irregular, subconcoidal. |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcid a opac |
| Densitat | 3,1 a 3,3 |
| Impureses comunes | radiats o fibrosos |
| Altres característiques | és fràgil |
| Varietats més comunes | |
| Asbest | aspecte afieltrat i cotonós (amiant) |
| Bissolita | aspecte fibrós |
| Esmaragdita | de color verd maragda (degut a petites quantitats de Cr), lluentor vítria i agulles curtes |
| Nefrita | molt sòlid i translúcid, generalment de color verd, massiva (afieltrat microscòpic) |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
 |
|
L'actinolita és un silicat del grup dels amfíbols que conté magnesi, calci i ferro. Del grec "Aktis" = raig i "Lithos" = pedra, en al·lusió als hàbits radials dels seus cristalls. Va ser descoberta el 1794.[1] Pertany al grup tremolita-actinolita, i al subgrup dels amfíbols càlcics.[2]
Propietats[modifica | modifica el codi]
Els cristalls que forma són generalment aciculars i s'agrupen formant fibres, de vegades de cristalls extremadament fins (asbests). Aquest mineral es fon fàcilment, sobretot quan són petits fragments. Forma una sèrie isomorfa amb la tremolita i la ferroactinolita. És un mineral d'interès científic i pels col·leccionistes.
Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]
Es forma en roques metamòrfiques bàsiques de la fàcies dels esquistos verds i de part de les amfibolites. També pot generar-se per alteració de piroxens en roques gàbriques. Finalment també la podem trobar en marbres i pissarres. Es troba en roques metamòrfiques (per exemple esquistos acompanyant a talc i clorita).
Alguns dels jaciments on s'han trobat són: Zillertal (Àustria) o Lugo (Espanya). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat actinolita a la província de Barcelona: a la mina de coure de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona) i a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental); a la província de Girona a la mina Can Llebó (Sant Martí Sacalm, Selva) i a la mina Roca del Turó (Espinavell, Ripollès); a la província de Lleida se'n troba a la mina Victòria (Arres, Vall d'Aran), a la mina Margalida (Bossòst, Vall d'Aran) i a Casterner de les Olles (Tremp, Pallars Jussà); a la província de Tarragona se n'ha trobat a Vimbodí (Conca de Barberà), a la mina Serrana (El Molar, Priorat) i a la mina Bessó (Ulldemolins, Priorat); a la Comunitat Valenciana trobem actinolita a la pedrera San Anton (Orihuela, Alacant), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló) i a la pedrera Tozal Negro (Barxeta, València); i a la Catalunya Nord es troba actinolita a la Fossa del Gegant (Fontpédrouse), al massís del Canigó, a Costa de Sant-Jaume i al Pic Barbet (Taurinya), a les mines de Costabona (Prats de Molló-la Presta) i a Roca Gelera (Reynes).
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actinolita |
- ↑ «Actinolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ «Actinolita». dIEC. [Consulta: 21 desembre 2013].
