Actinolita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralActinolita
Actinolite Portugal.jpg
Fórmula química ☐Ca2(Mg4.5‑2.5Fe2+0.5‑2.5)Si8O22(OH)
Anomenat en referència a Raig lluminós
Descobridor Richard Kirwan
Classificació
Categoria silicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed. 9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DE.10
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.10
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí prismàtic o acicular
Grup espacial space group 12
Color verd, blanc o gris (aquests dos últims en asbests)
Exfoliació perfecte
Fractura irregular, subconcoidal.
Duresa 5 a 6
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Diafanitat translúcid a opac
Densitat 3,1 a 3,3
Impureses comunes radiats o fibrosos
Altres característiques és fràgil
Varietats més comunes
Asbest aspecte afieltrat i cotonós (amiant)
Bissolita aspecte fibrós
Esmaragdita de color verd maragda (degut a petites quantitats de Cr), lluentor vítria i agulles curtes
Nefrita molt sòlid i translúcid, generalment de color verd, massiva (afieltrat microscòpic)
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA 2012 s.p.
Modifica dades a Wikidata

L'actinolita és un silicat del grup dels amfíbols que conté magnesi, calci i ferro. Del grec "Aktis" = raig i "Lithos" = pedra, en al·lusió als hàbits radials dels seus cristalls. Va ser descoberta el 1794.[1] Pertany al grup tremolita-actinolita, i al subgrup dels amfíbols càlcics.[2]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Els cristalls que forma són generalment aciculars i s'agrupen formant fibres, de vegades de cristalls extremadament fins (asbests). Aquest mineral es fon fàcilment, sobretot quan són petits fragments. Forma una sèrie isomorfa amb la tremolita i la ferroactinolita. És un mineral d'interès científic i pels col·leccionistes.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma en roques metamòrfiques bàsiques de la fàcies dels esquistos verds i de part de les amfibolites. També pot generar-se per alteració de piroxens en roques gàbriques. Finalment també la podem trobar en marbres i pissarres. Es troba en roques metamòrfiques (per exemple esquistos acompanyant a talc i clorita).

Alguns dels jaciments on s'han trobat són: Zillertal (Àustria) o Lugo (Espanya). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat actinolita a la província de Barcelona: a la mina de coure de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona) i a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental); a la província de Girona a la mina Can Llebó (Sant Martí Sacalm, Selva) i a la mina Roca del Turó (Espinavell, Ripollès); a la província de Lleida se'n troba a la mina Victòria (Arres, Vall d'Aran), a la mina Margalida (Bossòst, Vall d'Aran) i a Casterner de les Olles (Tremp, Pallars Jussà); a la província de Tarragona se n'ha trobat a Vimbodí (Conca de Barberà), a la mina Serrana (El Molar, Priorat) i a la mina Bessó (Ulldemolins, Priorat); a la Comunitat Valenciana trobem actinolita a la pedrera San Anton (Orihuela, Alacant), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló) i a la pedrera Tozal Negro (Barxeta, València); i a la Catalunya Nord es troba actinolita a la Fossa del Gegant (Fontpédrouse), al massís del Canigó, a Costa de Sant-Jaume i al Pic Barbet (Taurinya), a les mines de Costabona (Prats de Molló-la Presta) i a Roca Gelera (Reynes).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Actinolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
  2. «Actinolita». dIEC. [Consulta: 21 desembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actinolita Modifica l'enllaç a Wikidata