Nefrita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralNefrita
Varietat de: sèrie de la ferroactinolita - tremolita
Nephrite jordanow slaski.jpg
Fórmula química Ca2(Mg,Fe)5Si8O22(OH)2
Classificació
Categoria amfíbols
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí massiu
Color verd fosc a verd clar, groc a marró, blanc, gris, negre.
Fractura granular
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor terrosa
Diafanitat translúcida a opaca
Gravetat específica 2,95 (+,15, -,05)
Lluïssor polida vítria a greixosa
Propietats òptiques doble refracció amb reacció agregada anòmala
Índex de refracció 1,606 - 1,632 (+,009, -,006)
Birefringència no detectable
Pleocroisme no en presenta
Fluorescència no
Més informació
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

La nefrita és una varietat de gra fi de la sèrie de la ferroactinolita - tremolita; més concretament es pot dir que és una varietat de gra fi de l'actinolita; és el més comú i menys valuós dels dos tipus de jade que existeixen. L'altre és la jadeïta.[2]

És un silicat càlcic de magnesi o de ferro propi de roques metamòrfiques. Sol aparèixer en forma d'agregats compactes de fibres entrellaçades que poden ser translúcids o opacs i, normalment, de color verd amb clapejats de tons més foscs. Es distingeix de la jadeïta per la seva lluentor oliosa i perquè s'estella en fracturar-se. Es dóna amb certa abundància al Canadà, la Xina, Nova Zelanda, els Estats Units, Taiwan i l'Àsia Central.

Etimologia[modifica]

Després de l'arribada del jade d'Amèrica a Europa, es van associar a la nefrita propietats curatives per als còlics i dolors d'esquena o de ronyons pel que va rebre el nom del llatí lapis nephriticus que significa pedra del ronyó. Pounamu és el nom maorí de la nefrita verda que es dóna al llarg de la costa occidental de Nova Zelanda i amb la qual se solen confeccionar hei tikis i armes tradicionals maoris com els meres.[1][2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefrita Modifica l'enllaç a Wikidata