Jadeïta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralJadeïta
Jadeite-4jg34a.jpg
Jadeïta de Califòrnia. Midesː 4,5 x 3,2 x 3 cm
Fórmula química NaAlSi2O6 ò Na(Al,Fe3+)Si2O6
Epònim jade
Classificació
Categoria silicats > piroxens
Nickel-Strunz 10a ed. 09.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DA.25
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.01
Dana 65.1.3c.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí normalment massiu, fibrós o granular. Menys freqüentment en cristalls prismàtics.
Grup espacial grup espacial 15
Massa molar depèn de les impureses i la composició final de cada espècimen
Color verd poma, verd maragda, verd blavós, verd clar, blanc verdós, blanc amb puntejat verd; més rarament blau o violaci. En làmina prima s'observa incolor.
Macles maclat individual i lamel·lar en {100} i {001}
Exfoliació bona en {110}
Fractura desagregable en espècimens massius i irregular en cristalls prismàtics.
Duresa 6,5 a 7
Lluïssor subvítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent
Gravetat específica 3,24 a 3,43 g/cm3
Lluïssor polida vítria a greixosa [1]
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,654 - 1,673 nβ = 1,659 - 1,679 nγ = 1,667 - 1,693
Birefringència δ = 0,013 - 0,020
Pleocroisme colors taronges-grocs de segon ordre - negre/gris/blanc de segon ordre.
Dispersió òptica r > v; moderada a forta.
Fluorescència En pot presentar o no depenent del color de la jadeïta, que alhora ve determinat per la seva composició.[1]
Varietats més comunes
Cloromelanita Color verd fosc o negre.[2]
Cromojadeïta Color verd brillant.[3]
Jadeïta-jade Gra molt fi.[4]
Jade espígol Color espígol.[5]
Jadeïta soda Rica en sodi.[6]
Jadeïta titànica Amb cert contingut de titani.[7]
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1988 s.p.
Referències [8][9][10]
Modifica dades a Wikidata

La jadeïta és un mineral que pertany a la classe dels silicats i al subgrup dels inosilicats de cadena simple, també coneguts com a piroxens; en aquest subgrup es troba classificat com a clinopiroxè.[10][8][9] Les classificacions de Nickel-Strunz i Dana coincideixen en classificar el mineral dins el grup dels silicats.[10][8][9] La jadeïta se sol formar a elevades pressions i temperatures moderades; típicament en ambients de subducció cortical com ara la costa Pacífica de Sud-amèrica o l'est del Japó. Sovint es forma per la transformació de l'albita en quars i jadeïta com a conseqüència de les elevades pressions. Se sol trobar en ambients altament metamorfitzats de roques serpentinítiques riques en sodi. La jadeïta ha estat i és un mineral important i rellevant, tant culturalment com econòmicament, ja que és un dels principals minerals formadors del famós jade, molt emprat tant actualment com en el passat. La seva fórmula és NaAlSi2O6 o Na(Al,Fe3+)Si2O6.[10][8][9]

Etimologia[modifica]

El nom jadeïta prové de la paraula jade, que a la vegada prové de la unió de la paraula francesa l'ejade i la paraula llatina ilia.[11] Altres fonts senyalen que el nom també pot venir dels mots castellans piedra de ijada. A Castella el terme ijada es refereix a cadascuna de les dues cavitats simètricament col·locades entre les costelles falses i els ossos de la cintura;[12] aquest nom probablement prové de la creença que aquest mineral sanava el dolor de ronyó si s'aplicava en aquesta zona del cos. El nom del mineral en llatí és lapis nephriticus. En aquest cas, el terme dóna nom a la nefrita, un dels minerals formadors del jade.[13]

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jadeïta es troba classificada al grup dels silicats (i germanats), al subgrup dels inosilicats, i dins d'aquest últim al subgrup dels inosilicats amb dues cadenes periòdiques i individuals, Si2O6, família dels piroxens.[10][8][9] Segons aquesta classificació, conforma el grup 9.DA.25 (9: silicats (i germanats); D: Inosilicats; A: inosilicats amb 2 cadenes periòdiques i individuals). Comparteix el grup 9.DA amb els minerals donpeacorita, enstatita, ferrosilita, clinoenstatita, augita egirínica, clinoferrosilita, kanoïta, pigeonita, augita, diòpsid, esseneïta, hedenbergita, johannsenita, petedunnita, davisita, kushiroïta, grossmanita, omfacita, egirina, egirina-augita, jervisita, cosmoclor, namansilita, natalyita i espodumena.[8] Segons la classificació de Dana, la jadeïta es troba classificada com a inosilicat de cadena simple sense ramificar, al subgrup de cadena simple sense ramificar W=1 amb cadenes P=2. Segons aquesta classificació, conforma el grup 65.1.3c.1 (65: inosilicats de cadena simple; 1:cadena simple sense ramificar W=1 amb cadenes P=2; 3c.1 correspon al grup concret que forma la jadeïta).[8][9]

Identificació[modifica]

Hàbits de la jadeïta
Jadeïta procedent de Myanmar.

De visu[modifica]

Per a identificar la jadeïta de visu és important tenir en compte l'hàbit, el color i la duresa. Tot i ser un piroxè, la jadeïta no se sol trobar en el típic hàbit dels piroxens, ja que no sol formar cristalls idiomòrfics; generalment presenta hàbits fibrosos o granulars (amb grans de mida petita i subhèdrics). El color no sol ser determinant en la jadeïta, ja que pot presentar tota mena de coloracions diferents com ara el verd, el groc, el blanc blavós o el lila. La seva duresa de 6 en l'escala de Mohs permet diferenciar la jadeïta d'altres minerals semblants com ara la serpentina, però no permet diferenciar-la de, per exemple, la grossulària, ja que té una duresa semblant (6,5-7).[8][9]

Amb microscopi òptic[modifica]

Llum transmesa[modifica]

Quan la jadeïta s'observa en làmina prima mitjançant un microscopi òptic en mode de llum transmesa, sol presentar uns hàbits prismàtics, romboèdrics, granulars o tabulars. En el cas dels cristalls més ben formats s'hi pot observar fàcilment l'exfoliació, i també s'hi poden observar fractures. En làmina prima, la jadeïta és incolora, amb un relleu mitjà i positiu, i uns colors d'interferència grocs o grisos de primer ordre (depèn de la secció que s'observi).[14] La birefringència de la jadeïta presenta uns valors d'entre 0,006-0,021. L'angle d'extinció que presenta en llum transmesa oscil·la entre els 32 i els 45°. La jadeïta és biaxial amb un signe òptic positiu i un angle 2V entre 60 i 90°.[14][10]

Propietats[modifica]

Estructura cristal·lina[modifica]

Estructura de la jadeïta (piroxè)

La jadeïta cristal·litza en el sistema cristal·lí monoclínic. El seu grup espacial és C2/ c, amb unes dimensions de cel·la: a = 9,418Å, b = 8,562Å i c = 5,219Å;[10][8][9] aquestes dimensions de cel·la poden variar segons les condicions de formació del mineral; per a espècimens formats a 1500 °C i 50 Kb, els paràmetres de cel·la són: a = 9,692Å, b = 8,874Å, c = 5,301Å, β = 106,85° i V = 436,37Å3;[15] amb un grup espacial C2/c. La seva estructura és semblant a la que tenen altres piroxens com ara el diòpsid,[16] que estan formats per capes paral·leles d'alumini coordinat octaèdricament i poliedres de sodi connectats amb cadenes de sílice paral·leles a l'eix c. Les distàncies catió-oxigen són per als diferents elements: Si-O = 1,623Å, Al-O = 1,928Å, i Na-O = 2,469Å.[16] Quan se sotmet un cristall de jadeïta a difracció de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia:

Pic (2θ) [16] Intensitat (%)[16]
4,29 40%
2,104 30%
2,922 70%
2,831 100%
2,490 20%
2,069 40%
1,572 30%

Propietats físiques[modifica]

Cristal·litza al sistema monoclínic. Presenta una duresa a l'escala de Mohs de 6,5 a 7,0 (és una propietat física que depèn de la composició del mineral). És un mineral dens, amb una densitat entre 3,24 i 3,43 g/cm3[10][8][9] i una gravetat específica de 3,4 g/cm3.[10][8][9] La jadeïta forma solucions sòlides amb altres minerals del grup dels piroxens com l'augita, el diòpsid, l'egirina i el cosmoclor. La fractura és desagregable en masses de jadeïta i irregular en cristalls. Presenta maclat tant individual com lamel·lar en {100} i {001} i una exfoliació bona en {110}.[10][8][9] Una de les característiques de la jadeïta és la seva fluorescència; les varietats més fosques, normalment no presenten fluorescència amb raigs UV; els minerals de color verd clar poden arribar a presentar-ne en alguns casos en longitud d'ona curta i en presenten amb ona llarga; en aquest cas la fluorescència és de color verd. Les varietats violàcies poden presentar fluorescència blanca o vermellosa en longitud d'ona llarga. Algunes varietats de color espígol poden presentar fluorescència taronja tant en longitud d'ona llarga com curta.[1]

Propietats químiques[modifica]

La seva fórmula química és NaAlSi2O6.[10][8][9] Els elements que es troben a la seva estructura són l'alumini, el sodi, el ferro, l'oxigen i el silici; tot i això, molts elements poden entrar a la seva estructura tot substituint algun dels elements esmentats anteriorment: titani, manganès, magnesi, calci, potassi i també compostos inorgànics com ara l'aigua. Alguns autors proposen per a la jadeïta la fórmula Na(Al,Fe3+)Si2O6; aquesta controvèrsia en les fórmules es deu al fet que el mineral pot contenir impureses de ferro que en alguns casos poden superar l'1% i per tant aquest ferro passaria de ser un element traça a ser un element constituent de la jadeïta. El ferro acostuma a substituir l'alumini, i per això a la fórmula se'ls situa a la mateixa posició estructural. En el cas de la jadeïta, el calci i el sodi també es comporten entre ells, de manera similar a com es comporten el ferro i l'alumini, és per això que altres autors també utilitzen la següent fórmula: (Na,Ca)(Al,Fe)Si2O6.[9]

Alguns estudis han publicat els percentatges de cada element que conformen la jadeïta, a la següent taula es troben resumits els resultats per a cada un dels estudis:

Element químic % en pes de l'element [9]  % en òxid de cada element [9]  % en òxid de cada element[17]
Na 11,21% Na 15,11% Na2O 14,42% Na2O
Al 11,84% Al 22,38% Al2O3 23,77% Al2O3
Ca - - 0,97% CaO
Fe 2,72% Fe 3,89% Fe2O3 -
Si 27,40% Si 58,61% SiO2 58,97% SiO2
O 46,82% O - -
Total 100% 100% 100%

Coloracions[modifica]

El color de la jadeïta pot variar des d'un color verd poma clar fins a color blanc, també pot ser verd blavós (com el jade blau dels olmeques), rosa, color espígol, violaci i molts altres colors. La cloromelanita és una varietat de color verd molt fosc o fins i tot negre. El color de la jadeïta està estretament relacionat amb la presència d'elements traça (elements que es troben al mineral en proporcions inferiors a un 1%); aquests elements traça poden ser crom, ferro, titani o manganès. Molts colors s'han trobat només en minerals concrets de jaciments concrets.[8]

Varietats[modifica]

  • Cloromelanita: la cloromelanita és una varietat de la jadeïta que es caracteritza per presentar una coloració verda, molt fosca o fins i tot negra.[2] El color fosc d'aquesta varietat ve donat pel seu contingut en ferro, el qual és substituït per l'alumini dins de l'estructura de la jadeïta.[18]
  • Cromojadeïta: (Na(Al,Cr)Si2O6); es tracta d'una varietat de color verd brillant.[3]
  • Jadeïta jade: Varietat de gra molt fi, es troba en una àmplia gamma de colors, des del blanc fins al verd passant pel lila. La varietat translúcida de color verd és molt preuada a l'Orient llunyà.[4]
  • Jade espígol: Varietat de color espígol, generalment criptocristal·lí, s'utilitza com a roca ornamental. Tècnicament és una roca, no un mineral; pot contenir albita (3-8% en pes), tremolita (2-5% en pes) i traces d'egirina i egirina-augita. El color és produït principalment per manganès.[5]
  • Jadeïta soda: (NaAlSi2O6). És el membre final ric en sodi de la solució sòlida.[6]
  • Jadeïta titànica: (Na(Al,Fe,Ti)Si2O6). Varietat amb cert contingut de titani.[7]

Minerals relacionats[modifica]

Els minerals relacionats amb la jadeïta per la seva estructura o composició química semblant són:[8]

Codi Nom del mineral Fórmula del mineral
7.DE.05 Mangazeïta Al2(SO4)(OH)4·3H2O
9.DA.05 Donpeacorita (Mn2+,Mg)Mg[SiO3]2
9.DA.05 Enstatita MgSiO3
9.DA.05 Ferrosilita FeSiO3
9.DA.10 Clinoenstatita MgSiO3
9.DA.10 Clinoferrosilita Fe2+SiO3
9.DA.10 Kanoïta Mn2+(Mg,Mn2+)Si2O6
9.DA.10 Pigeonita (Mg,Fe2+,Ca)(Mg,Fe2+)Si2O6
9.DA.15 Augita (Ca,Na)(Mg,Fe2+,Al,Fe3+,Ti)[(Si,Al)2O6]
9.DA.15 Diòpsid CaMgSi2O6
9.DA.15 Esseneïta CaFe3+[AlSiO6]
9.DA.15 Hedenbergita CaFe2+Si2O6
9.DA.15 Johannsenita CaMn2+Si2O6
9.DA.15 Petedunnita Ca(Zn,Mn2+,Mg,Fe2+)Si2O6
9.DA.15 Davisita CaScAlSiO6
9.DA.15 Kushiroïta CaAl[AlSiO6]
9.DA.15 Grossmanita CaTi3+ AlSiO6
9.DA.20 Augita egirínica (Na,Ca)(Fe3+,Fe2+,Mg,Al)Si2O6
9.DA.20 Omfacita (Ca,Na)(Mg,Al)Si2O6
9.DA.25 Egirina NaFe3+Si2O6
9.DA.25 Jervisita (Na,Ca,Fe2+)(Sc,Mg,Fe2+)Si2O6
9.DA.25 Cosmoclor NaCrSi2O6
9.DA.25 Namansilita NaMn3+Si2O6
9.DA.25 Natalyita Na(V3+,Cr)Si2O6
9.DA.30 Espodumena LiAlSi2O6

Formació i jaciments[modifica]

Formació[modifica]

Tall de les principals relacions entre plaques tectòniques. La jadeïta es forma en zones de subducció, que en el tall es troben representats per la zona 5 i l'esquema 8.

La jadeïta es forma principalment en roques metamòrfiques afectades per elevades pressions i temperatures relativament baixes. Es pot formar a partir de la desintegració d'alguns minerals com l'albita. L'albita és un mineral força comú a l'escorça terrestre; quan augmenta la pressió, l'albita perd estabilitat i es transforma en l'associació mineral d'alta temperatura de jadeïta+quars. La reacció a partir de la qual l'albita es transforma en jadeïta + quars és: NaAlSi3O8 → NaAlSi2O6 + SiO2. Es pot trobar associat a altres minerals com ara glaucofana, lawsonita, moscovita, aragonita, serpentina i quars. Les roques formades majoritàriament per jadeïta són anomenades jadeitites. Les jadeitites es formen en zones de subducció a partir de fluids associats amb serpentines.[19] En la gran majoria de casos, la formació de la jadeïta es troba relacionada amb zones de subducció. Una zona de subducció es troba on col·lideixen una placa continental amb una placa oceànica; la placa oceànica, en tenir una densitat més elevada, subdueix la continental, i els minerals que la formaven (principalment minerals màfics) experimenten un ascens notable de la temperatura i sobretot de la pressió.[20] A aquests augments de temperatura i pressió, també s'hi han de sumar els fluids hidrotermals, carregats d'elements dissolts, que en molts casos acabaran precipitant la jadeïta; en altres casos més puntuals també s'han de tenir en compte els sistemes anatèctics, que molts cops influencien directament el quimisme dels fluids hidrotermals.

Localització[modifica]

El primer lloc d'on es té informació històrica de la jadeïta és a les proximitats dels pobles de Tawmaw-Hpakan, al nord de Myanmar,[9] on va ser descoberta l'any 1863 i per tant es considera la localitat tipus de la jadeïta. A partir d'aquest moment s'ha descrit en diversos llocs: a l'Antàrtida s'ha descrit la jadeïta a Grove Mountain, al meteorit 052082;[21] al Brasil hi ha espècimens descrits a Minas Gerais i a Pernambuco;[22] a Myanmar, la jadeïta ha estat descrita a les mines Hpakant-Tawmaw,[23] Hpakant,[24] Phakant,[25] Sankhar,[26] Khy-Siu,[27] Maw-Sisa,[28] Sine Naung[28] Tawhmaw;[28] totes aquestes mines es troben a l'estat de Kachin; al Canadà s'han descrit exemplars de jadeïta al complex alcalí de Red Wine, a Terranova i Labrador;[29][30] a la Xina s'han descrit exemplars a diferents províncies, entre elles les d'Anhui,[31][32][33][34] Mongòlia Interior,[35] Jiangsu,[36] Jiangxi[37] i a la regió autònoma de Xinjiang;[38][39] a Colòmbia s'ha trobat jadeïta a la mina Parash, al departament de Guajira;[40] a Cuba s'ha descrit a les províncies de Guantanamo[41] i Villa Clara.[42] a França s'han trobat espècimens al País del Loira.[37] a Alemanya s'ha descrit al reservori de Saidenbach, a la Saxònia.[43] a Grècia s'ha descrit la varietat cloromelanita a les Illes Cíclades[44] i a Creta;[45] a Guatemala s'ha descrit a la Vall de Motagua i al departament de Jalapa; a Indonèsia s'han trobat exemplars a Irian Jaya (Nova Guinea). A Itàlia s'han descrit exemplars a la Vall d'Aosta, Liguria, Piemont i Torí; al Japó s'han descrit exemplars a Hokkaido, l'Illa de Honshu, la regió de Kyushu i l'Illa de Shikoku; al Kazakhstan s'han trobat exemplars de jadeïta a la província de Kharagandí; a Mèxic s'han descrit exemplars a la Baixa Califòrnia.[46] A Noruega, s'han trobat exemplars a Svalbard.[47] A Polònia s'ha descrit jadeïta a Dolnośląskie.[48] També s'han descrit exemplars a Eslovàquia (regions de Banská Bystrica i Košice);[49] Espanya (Galícia);[50] Suïssa (Valais);[51] Turquia (Anatòlia Central);[52] Estats Units (Califòrnia, Carolina del Nord, Oklahoma, Dakota del Sud i l'estat de Washington)[8] i a l'Uzbekistan (a la regió de Bukharà).[8]

Mapa de localització de la jadeïta al món.

Minerals associats[modifica]

Els minerals associats amb els quals es pot trobar la jadeïta són principalment minerals metamòrfics: lawsonita, pumpellyita, clorita, vesuvianita, grossulària. I en menor mesura: quars, plagiòclasi sòdica, analcita i calcita. Totes aquestes associacions minerals es presenten en condicions d'estabilitat.[53]

La jadeïta com a mineral formador del jade[modifica]

Jade amb coloració d'espígol trobat en una metafonolita) de Bursa, al nord-oest de Turquia. El color característic és donat per la jadeïta.

La jadeïta és un dels minerals que conformen la pedra preciosa coneguda com a jade. Un dels altres minerals és la nefrita. La jadeïta de la Vall de Motagua, a Guatemala va ser utilitzada pels olmeques i els maies, així com els indígenes de Costa Rica.

Els colors més preuats de la jadeïta acostumen a ser els verds més intensos, sobretot en varietats translúcides; tot i que en la cultura xinesa tradicional es creu que les varietats blanques eren les més apreciades. Altres varietats com el jade blau d'Olmec, d'un color blau verdós intens. translúcid amb un lleuger pigallat, estan adquirint cada cop preus més alts al mercat a causa de la seva bellesa única i al seu ús històric per la cultura olmeca.[54] Tot i això, aquesta varietat va ser redescoberta fa poc temps i en l'actualitat s'explota en petites quantitats per algunes comunitats de natius a Guatemala. A l'hora de comprar jade, la qualitat es determina a partir del grau de translucidesa, la netedat del color (que no tingui taques ni zones despigmentades) i també la puresa d'aquest. Alguns cops, altres minerals com ara les serpentines o el quars es venen com a jade; les seves principals diferències són l'exfoliació (el quars no té exfoliació) i la duresa. En l'antiguitat es creia que el jade es podia utilitzar per a sanar les pedres del ronyó si es passava per damunt del cos de la persona afectada.[54]

Usos artístics i decoratius[modifica]

Caps de destral polits del Neolític. Museu de Tolosa

Els usos de la jadeïta han estat sempre estretament lligats als usos del jade. La jadeïta, com a mineral formador del jade, ha estat utilitzada des de la prehistòria a tots els continents.

Europa[modifica]

A Europa, l'ús del jade i la jadeïta durant la prehistòria es limitava a la producció d'armes ornamentals com ara destrals o raspadors. S'han trobat destrals en diversos països entre els quals Regne Unit, Holanda, França, Alemanya, Suïssa, Finlàndia, Polònia o Bèlgica.[55] S'han trobat més de 180 destrals neolítiques de jadeïta al nord d'Itàlia i a les Illes Britàniques.[56][57] Per la dificultat de treballar aquest material, es creu que totes les destrals d'aquesta mena no s'utilitzaven, sinó que es feien servir com a eina de canvi o regals.[58] Les destrals trobades a les Illes Britàniques, són destrals polides, i per tant com s'ha dit anteriorment, no es creu que fossin funcionals. A Gran Bretanya i Irlanda s'han trobat més de 100 destrals d'aquest tipus, amb jadeïta que va ser importada des del nord d'Itàlia. Aquest tipus de destrals es poden trobar arreu d'Europa. Les destrals de jadeïta van introduir-se a les Illes Britàniques cap al Neolític (4.000 aC).[56]

Amèrica[modifica]

Mesoamèrica[modifica]

Placa maia de jadeïta, 600-900 C.E., Museu de Brooklin

Entre l'any 500 i el 700 dC, els indígenes que habitaven el territori de l'actual Costa Rica, varen produir objectes de jadeïta, quars, calcedònia, òpal, àgata, omfacita i serpentina, coneguts genèricament com a jade.[59] Els objectes eren fabricats fent servir tècniques i motius autòctons. Aquests artefactes sovint eren utilitzats com a ofrenes funeràries, associats a individus amb cert rang social i amb presència de mites mitico-religiosos. S'han trobat documents que deien que aquests objectes també s'empraven per a rites curatius, com ara per a curar pedres de ronyó.[60] També s'han trobat objectes de jade a altres països com Guatemala, Belize o Mèxic.

Canadà[modifica]

El jade (i per tant la jadeïta) va ser identificat per primer cop al Canadà per pobladors xinesos l'any 1886 a la Columbia Britànica. Durant aquesta època el jade va ser considerat poc rentable, ja que el que es buscava era l'or. El jade no va ser comercialitzat al Canadà fins a la dècada de 1970.[61] Actualment el jade s'explota en mines i es transporta en blocs de 10 tones per a un millor emmagatzemament.[62]

Àsia[modifica]

Tassa amb nanses en forma de drac (segle XII)
Fulla d'alabarda (zhang) Sanxingdui (tercer mil·lenni a.C)
Cong de jade. Neolític (3300 - 2200 a.C)

Xina[modifica]

La jadeïta a la Xina és (i ha estat) un mineral important, ja que és un dels principals formadors del jade; una de les matèries primeres més emprada en l'escultura i decoració xinesa. El jade és utilitzat a la Xina des del Neolític, i és el principal material utilitzat a l'escultura. Tot i que la típica jadeïta de colors verds intensos és més popular a Europa, a la Xina s'utilitza jade de diferents colors; i la varietat blanca, la nefrita, és la més preuada i valorada.[63] Des de temps prehistòrics s'han explotat jaciments a Henan i a Xinjiang.

El jade i per tant la jadeïta, s'ha utilitzat a la Xina en gairebé tots els períodes de la seva història; generalment usant-se com a material decoratiu d'acord amb l'estil decoratiu de cada època. Els primers jades dels quals es té constància, daten del Neolític i són generalment imitacions ornamentals d'eines i armes d'ús ordinari, sovint de mida més gran que l'objecte original. Se suposa que aquestes imitacions eren símbols de poder polític o d'autoritat religiosa. El bi[64] i el cong són exemples d'aquest tipus que només es troben en els períodes més antics i probablement eren dotats de significació religiosa.[65][66] Durant el neolític, els dipòsits de nefrita d'on s'extreia el jade es trobaven a l'àrea de Ningshao, al delta del riu Iang-Tse i a l'àrea de la província de Liaoning, a la Mongòlia interior.[67] Cap al 6.000 aC, el jade va ser explotat de Dushan (el mont Du).

La jadeïta va seguir tenint rellevància durant les dinasties Shang, Zhou i Han, on els objectes eren més treballats, sovint amb motius d'animals o altres motius típics del període. Durant aquest període, la tècnica de treballar el jade avançà molt i les formes en què es tallaven els objectes van esdevenir molt més complicades. Un objecte característic d'aquests períodes són les sivelles de jade, que eren dutes per l'elit de l'època.

Des de les primeres dinasties fins a l'actualitat, el jade s'ha explotat a la Xina en dipòsits de les regions situades a l'oest com ara Khotan, Lantian i Shaanxi. Al regne de Khotan el recapte d'impostos es feia a partir de jade blanc, el qual posteriorment es convertia en obres d'art i era considerat tant o més valuós que l'or o la plata. El jade va arribar a ser el material preferit dels xinesos per a la fabricació d'objectes de luxe, com ara pinzells per a cal·ligrafia o pipes d'opi, ja que es creia que qui fumava amb una pipa de jade envellia més lentament.[68]

Índia[modifica]

Daga amb l'empunyadura de jade. Índia, segles XVII-XVIII. Museu del Louvre

A l'Índia el jade i per tant la jadeïta han tingut des de sempre una importància més moderada que a la Xina. A l'Índia també s'utilitzava el jade des de l'antiguitat per a la decoració. Un dels casos més coneguts és el del temple jain de Kolanpak, a Andhra Pradesh, que presenta una escultura de Mahavira d'1,5 m d'alçada, convertint-se així en l'escultura més gran feta a partir d'un sol bloc de jade. L'Índia també es caracteritza per ser un país on circulen gran quantitat d'objectes de jade fals (principalment objectes fets amb serpentina procedent d'Afganistan) aquests objectes pretenen imitar els objectes originals com ara peces de joieria, empunyadures de dagues o altres objectes ornamentals.[69]

Corea[modifica]

Corona d'or amb jade Silla, segle V o VI d.C. Museu Nacional de Corea

L'ús del jade, la jadeïta i altres minerals i roques de coloració verda és una tradició ancestral a Península de Corea. Sovint se sol delimitar la fabricació rellevant d'objectes de jade entre els anys 850 aC i 668 dC. A Corea, el jade se sol trobar en antigues cerimònies funeràries, sobretot en objectes tubulars en forma de coma. Aquests objectes sovint presentaven quantitats rellevants de microclina i jaspi entre d'altres; i són típics de mitjans del període de la ceràmica Mumun (850–550 aC).[70] Les formes tubulars abans esmentades es poden observar en algunes corones d'or com ara les del regne de Silla (300/400–668 dC) o en els enterraments de l'elit dels Tres regnes de Corea. Després que el regne de Silla s'unifiqués amb els altres regnes de la Península de Corea l'any 668, la popularitat dels rituals relacionats amb el budisme va disminuir, i com a conseqüència va disminuir l'ús del jade en els rituals funeraris.[70]

Sud-est asiàtic[modifica]

Els arqueòlegs han descobert dos tipus d'objectes de jade, concretament dos tipus d'arracades: unes amb decoració abstracta i les altres amb motius animals. Aquestes arracades es troben al cinturó format per Taiwan, Filipines, l'est de Malàisia i el centre i el sud del Vietnam. Les anàlisis isotòpiques de carboni daten aquests materials entre el 500 aC i el 500 dC.[71] Les anàlisis de microsonda dutes a terme indiquen que el jade emprat prové de Taiwan.[71]

Oceania[modifica]

Nova Zelanda[modifica]

A Nova Zelanda el jade era utilitzat pels maoris, els quals l'anomenaven pounamu en llengua maori. En la seva cultura, el jade tenia un paper important, sent considerat com un tresor. El jade només es troba a la zona sud de l'illa anomenada com a Te Wai Pounamu (la terra de l'aigua de la pedra verda) o Te Wahi Pounamu (l'indret de la pedra verda). Com a conseqüència de la importància entre els maorí, el jade a l'illa de Nova Zelanda es va protegir mitjançant el tractat de Waitangi, el qual obliga a realitzar una explotació del jade molt reduïda i controlada. S'han trobat diferents objectes fabricats de jade com ara eines, armes i ornaments que sovint s'utilitzaven com a regals per a ocasions importants. Actualment les figures de jade se solen vendre als turistes, malgrat que la gran part de jade no és de l'illa, sinó que és importat de la Columbia Britànica.[72]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 (Gia), Gemological. Gem Reference Guide. City: Gemological Institute of America (GIA), 1988. ISBN 0-87311-019-6
  2. 2,0 2,1 «Chloromelanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juny 2015].
  3. 3,0 3,1 «Cromojadeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 «Jadeite-jade» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juny 2015].
  5. 5,0 5,1 «Lavender jade-jade» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juny 2015].
  6. 6,0 6,1 «Soda jadeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juny 2015].
  7. 7,0 7,1 «Titanian jadeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juny 2015].
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 «Jadeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juny 2015].
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 «Jadeite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 24 juny 2015].
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 «Jadeite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 juny 2015].
  11. «Jade» (en anglès). Etymoline. [Consulta: 11 octubre 2015].
  12. «Ijada» (en castellà). Diccionario de la Real Academia Española. [Consulta: 11 octubre 2015].
  13. «Lapis Nephriticus» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 octubre 2015].
  14. 14,0 14,1 «Jadeite in a thin section under a petrographic microscope» (en anglès). We Sapiens. [Consulta: 24 juny 2015].
  15. Ohashi, Haruo; Fujita, Taketoshi; Osawa, Toshikazu «The crystal structure of NaTiSi2O6 pyroxene». The Journal of the Japanese Association of Mineralogists, Petrologists and Economic Geologists [Japó], 77, 9, 1982, pàg. 305-209.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Prewitt, C.T.; Burnham, Charles. V. «The crystal structure of jadeite». The american mineralogist [Delaware/Washington], 51, Juliol de 1966.
  17. McBirney, A.; Aoki, K.I.; Bass, M.N. «Eclogites and jadeite from Motagua Fault Zone Guatemala». American Mineralogist, 52, 5, 1967, pàg. 908 [Consulta: 25 juliol 2015].
  18. «Chloromelanite» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 juny 2015].
  19. Rumble, Douglas; Harlow, George E.; Sorensen, Sorena «The origin of jadeitite-forming subduction-zone fluids: CL-guided SIMS oxygen-isotope and trace-element evidence.». American Mineralogist, 91, 2006, pàg. 979-996 [Consulta: 25 juliol 2015].
  20. García-Casco, A. «Magmatic paragonite in trondhjemites from the Sierra del Convento mélange, Cuba». American Mineralogist, 92, 2007, pàg. 1232–1237 [Consulta: 25 juliol 2015].
  21. Feng, Lu; Miyahara, Masaaki; Nagase, Toshiro; Ohtani, Eiji; Hu, Sen «Shock Conditions and Formation Mechanism of Akimotoite-Pyroxene Glass Assemblages in the Grove Mountains (GRV) 052082». Shock Conditions and Formation Mechanism of Akimotoite-Pyroxene Glass Assemblages in the Grove Mountains (GRV) 052082, 2011 [Consulta: 25 juliol 2015].
  22. Parkinson, Chris. D. «Ultrahigh-pressure pyrope-kyanite granulites and associated eclogites in Neoproterozoic nappes of southeast Brazil». Universidade do Estado do Rio de Janeiro, 2001 [Consulta: 25 juliol 2015].
  23. Shi, G.H.; Zhu, X.K.; Deng, J.; Mao, Q.; Liu, Y «Spherules with pure iron cores from Myanmar jadeitite: Type-I deep-sea spherules?». Geochimica et Cosmochimica Acta, 75, 6, 2001, pàg. 1608-1620 [Consulta: 25 juliol 2015].
  24. Shi, G.H.; Harlow, G.e.; Wang, J.; Wang, J. Ng.; Wang, X. «Mineralogy of jadeitite and related rocks from Myanmar: a review with new data.». European Journal of Mineralogy, 24, 2, 2012, pàg. 345-370 [Consulta: 25 juliol 2015].
  25. Wang, Jing; Shi, Guanghai; Wang, Jun; Yuan, Ye; Yang, Mengchu «缅甸硬玉岩地区的热液型钠长石岩». Acta Petrologica Sinica, 29, 4, 2013, pàg. Acta Petrologica Sinica [Consulta: 25 juliol 2015].
  26. Nyunt, T. T. «Petrological and geochemical contribution to the origin of jadeitite and associated rocks of the Tawmaw Area, Kachin State, Myanmar». Universität Stuttgart, 2009 [Consulta: 25 juliol 2015].
  27. Harlow, G.E «Jadeitites, albitites and related rocks from the Motagua Fault Zone, Guatemala.». Journal of Metamorphic Geology, 12, 1, 1994, pàg. 49-68 [Consulta: 25 juliol 2015].
  28. 28,0 28,1 28,2 Bosshart, G. «Gem localities of the 1990s». Gems & Gemology, 36, 4, 2000, pàg. 292-335 [Consulta: 25 juliol 2015].
  29. Gittins, J. «Aluminous and Titaniferous Clinopyroxenes from Regionally Metamorphosed Agpaitic Rocks in Central Labrador». J. Petrology, 20, 1979, pàg. 165-186 [Consulta: 25 juliol 2015].
  30. Currie, K.L «Geology and petrology of the Red Wine complex, Central Labrador». GSC Bulletin, 20, 1977, pàg. 61pp+mapes [Consulta: 25 juliol 2015].
  31. Kai, Ye, et al., «Ultrahigh-pressure (UHP) low-Al titanites from carbonate-bearing rocks in Dabieshan-Sulu UHP terrane, eastern China». American Mineralogist, 87, pàg. 875-881 [Consulta: 26 juliol 2015].
  32. Okai, A. I, et al., «Coesite from the Dabie Shan eclogites, central China». Eur. J. Mineral., 1, 1989, pàg. 595-598 [Consulta: 26 juliol 2015].
  33. Aral, I. «Petrology of a diamond and coesite-bearing metamorphic terrain: Dabie Shan. China». Eur. J. Mineral., 5, pàg. 659-675 [Consulta: 26 juliol 2015].
  34. Dong, Shuwen «Dating of subduction and differential exhumation of UHP rocks from the Central Dabie Complex (E-China): Constraints from microfabrics, Rb–Sr and U–Pb isotope systems». Journal of Petrology [1125-1145], 2004 [Consulta: 26 juliol 2015].
  35. «The Discovery of Diamonds in Chromitites of the Hegenshan Ophiolite, Inner Mongolia, China». Acta Mineralogica Sinica, 13, 3, 1993 [Consulta: 26 juliol 2015].
  36. Smith, D.C. Mineralogical Magazine, 67, 4, 2003, pàg. 769-782 [Consulta: 26 juliol 2015].
  37. 37,0 37,1 Guoqing, Zhou «Jadeitic rocks within high pressure metamorphic zone from northeastern Jiangxi Province and their forming and surviving conditions». Science in China, Series D (Earth Sciences), 40, 5, 1997, pàg. 477-484 [Consulta: 26 juliol 2015].
  38. Yan, Wang «SHRIMP U-Pb zircon ages for the UHP metamorphosed granitoid gneiss in Altyn Tagh and their geological significance». . Springer, 2004 [Consulta: 26 juliol 2015].
  39. Enami, Masaki «Prograde pressure-temperature path of jadeite-bearing eclogites and associated high-pressure/low-temperature rocks from western Tianshan, northwest China». Chinese Science Bulletin, 49, 23, pàg. 2527-2532 [Consulta: 26 juliol 2015].
  40. Kiss, E. «Eclogite and Almandine-Jadeite-Quartz Rock from the Guajira Peninsula, Colombia, South America». American Mineralogist, 53, 1968, pàg. 1320-1335 [Consulta: 26 juliol 2015].
  41. Garcia-Casco, A. et al., «A new jadeitite jade locality (Sierra del Convento, Cuba): first report and some petrological and archeological implications.». Contributions to Mineralogy and Petrology. Springer, 158, 1, pàg. 1-16 [Consulta: 26 juliol 2015].
  42. Carpenter, M. A. «Coexisting jadeite and omphacite in metabasites from the Escambray Massif, Cuba». Geochim. Cosmochim. Acta, 71, 2007, pàg. A621 [Consulta: 26 juliol 2015].
  43. Nasdala, L. «Characterization of an early metamorphic stage through inclusions in zircon of a diamondiferous quartzofeldspathic rock from the Erzgebirge, Germany». American Mineralogist, 88, 2003, pàg. 883-889 [Consulta: 26 juliol 2015].
  44. Matthews, A. et al., «Cooling during the exhumation of a blueschist terrane : Sifnos (Cyclades), Greece». European journal of mineralogy, 4, 3, 1992, pàg. 619-634 [Consulta: 26 juliol 2015].
  45. Seidel, Eberhard «Petrology of low-grade high-pressure metapelites from the External Hellenides (Crete, Peloponnese) A case study with attention to sodic minerals». European Journal of Mineralogy, 3, 2, 1991, pàg. 343 - 366 [Consulta: 26 juliol 2015].
  46. Ostrooumov, Mikhail; Victoria, Alfredo «exican jadeite-bearing rock: a first mineralogical and gemmological approach». The Journal of Gemmology, 32, 2010, pàg. 1-4 [Consulta: 26 juliol 2015].
  47. Kanat, L. H. «Jadeite from southern Oscar II Land, Svalbard». Mineralogical Magazine, 48, 1994, pàg. 303 [Consulta: 26 juliol 2015].
  48. Wajsprych, B. «Tectonic meaning of the jadeite-blueschist, ophiolite, and radiolarite exotics in flysch-mélange succession of the Western Kaczawa Complex (the Sudetes)». . Mineralogia - Special Papers, 32, 1994, pàg. 164-165 [Consulta: 26 juliol 2015].
  49. Kodera, et al., . Topografická mineralógia Slovenska [Eslovàquia], 48, 1990, pàg. 1590 [Consulta: 26 juliol 2015].
  50. Gil Ibarguchi, 1995, p. n.
  51. Stalder, H.A., et al., 1998, p. 226, Basilea.
  52. Çetinkaplan, M., et al., 2007, p. 12-32.
  53. Seki, Yotaro; Aiba, Mizuo; Kato, Chigusa «Jadeite and associated minerals of metagabbroic rocks in the Sibukawa district, central Japan». The american mineralogist, 45, 1960 [Consulta: 25 juliol 2015].
  54. 54,0 54,1 Easby, Elizabeth Kennedy «Pre-Columbian Jade from Costa Rica». . André Emmerich Inc [Auckland], 1968 [Consulta: 25 juliol 2015].
  55. «Jadeite axe-head». Jewelrynet. [Consulta: 6 setembre 2015].
  56. 56,0 56,1 «Jadeite axe-head». British Museum. [Consulta: 21 novembre 2009].
  57. «Jadeite axe». Wiltshire Heritage Museum. [Consulta: 31 octubre 2011].
  58. Barker, Graeme. Companion encyclopedia of archaeology. New York: Routledge, 1999, p. 378. ISBN 0-415-21329-0 [Consulta: 4 agost 2010]. 
  59. Aguilar, Carlos. El Jade y el Chamán. Editorial Tecnológica de Costa Rica, 2010, p. 155. 978-9977-661-46-9 [Consulta: 26 juliol 2015]. 
  60. Guerrero, Juan Vicente. The Archaeological context of jade in Costa Rica. Editorial Tecnológica de Costa Rica, 1998, p. 155. 978-9977-661-46-9 [Consulta: 26 juliol 2015]. 
  61. «In Depth Green With Jade». [Consulta: 6 novembre 2014].
  62. «What is Jade?». Polar Jade. [Consulta: 6 novembre 2014].
  63. Fiero, Gloria K. «The Humanistic Tradition». . McGraw-Hill, 1, Sisena edició, 2010 [Consulta: 24 juny 2015].
  64. «A History of the World - Object: Ancient Jade Bi, around 3,000 years-old, inscribed with a poem by its later owner, the Chinese Qianlong Emperor». BBC and British Museum, 22-09-2008. [Consulta: 17 juny 2010].
  65. Jigguo, Z.; Peihua, T.; Long, L.; Comentale, C. «Les jades néolithiques chinois». Museum national d'histoire naturelle [París], 1, Sisena edició, 2008, pàg. 81 [Consulta: 24 juny 2015].
  66. Forsyth, Angus «Neolithic Chinese Jades». . Ed. Roger Keverne [Nova York], 1, Sisena edició, 1991, pàg. 88–109 [Consulta: 24 juny 2015].
  67. Liu, Li «State Formation in Early China». . Hakyon munhwasa Press, 2003, pàg. 3-15 [Consulta: 24 juny 2015].
  68. Martin, Steven «The Art of Opium Antiques». . Silkworm Books [Chiang Mai], 2007 [Consulta: 25 juliol 2015].
  69. Burn, Sir Richard; Hunter, Sir William Wilson The Imperial Gazeteer of India [Oxford], 3, 1907, pàg. 242 [Consulta: 25 juliol 2015].
  70. 70,0 70,1 Ko, Min-Jung; Marin, T «Craft Production and Social Change in Mumun Pottery Period Korea». Asian Perspectives [Oxford], 45, 2, 2006, pàg. 159-187 [Consulta: 25 juliol 2015].
  71. 71,0 71,1 Manton, J.H.; Silapanth, P.; Bellina, B.; Nguyen, K.D.; Bellwood, P. «Ancient jades map 3,000 years of prehistoric exchange in Southeast Asia». Proceedings of the National Academy of Sciences, 104, 50, 2007, pàg. 19745-19750 [Consulta: 25 juliol 2015].
  72. Salt, Donn «Stone, Bone and Jade - 24 New Zealand Artists». . David Bateman Ltd [Auckland], 1992 [Consulta: 25 juliol 2015].

Articles relacionats[modifica]

  • Brady Prewitt, C.T.; Burnham, C.W. «Crystal structure of jadeite, NaAlSi2O6 (abstract)» (en anglès). Geological Society of America Program, 156, 1964.
  • Clark, J.R.; Appleman, D.E.; Papike, J.J. «Crystal-chemical characterization of clinopyroxenes based on eight new structure refinements» (en anglès). MSA Special Paper, 2, 1969, pàg. 31-50.
  • Cameron, M.S.; Shigeho, C.T.; Papike, J.J.; Brady Prewitt, C.T. «High temperature crystal chemistry of acmite, diopside, hedenbergite, jadeite, spodumene and ureyite» (en anglès). American Mineralogist, 58, 1974, pàg. 594-618.
  • Ross, G.; Ungaretti, L.; Domeneghettie, M.C. «Crystal-chemistry and cation ordering in the system diopside-jadeite: a detailed study by crystal structure refinement» (en anglès). Contributions to Mineralogy and Petrology, 83, 1983, pàg. 247-258.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jadeïta Modifica l'enllaç a Wikidata