Grossulària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre un mineral. Si cerqueu el gènere de plantes anomenat Grossularia, vegeu «Grossularia purpusii».
Infotaula de mineralGrossulària
Grossular-130106.jpg
Grossulària procedent de Mèxic. Mides: 5,8 x 4,9 x 3,7 cm.
Fórmula química Ca3Al2(SiO4)3
Epònim agrassó
Localitat tipus Akhtaragda River mouth (Achtaragda River mouth), Vilyui River Basin (Vilui River Basin; Wilui River Basin), República de Sakhà (Iacútia), Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AD.25
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/A.08
Dana 51.4.3b.2
Heys 16.9.6
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Estructura cristal·lina a = 11,851Å;
Simetria m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica
Grup espacial space group 230 Tradueix
Color marró, taronja, vermell, groc, verd, blanc, incolora
Macles no se n'han observat
Exfoliació no observada
Fractura irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 6,5 a 7
Lluïssor vítria, subvítria
Color de la ratlla blanc a blanc marronenc clar
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 3,594 g/cm3 (mesurada); 3,594 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques isotròpica
Índex de refracció n = 1,731 a 1,754
Birefringència δ = 0,000 (els minerals isotrops no tenen birefringència)
Pleocroisme no pleocroic.
Fluorescència Generalment no fluorescent; pot presentar tons daurats en ona curta i llarga
Impureses comunes Fe, Cr
Més informació
Estatus IMA aprovat, nom preferit i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La grossulària és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Forma part de diferents sèries entre minerals: andradita-grossulària; grossulària-hibschita; grossulària-katoïta; grossulària-uvarovita i pirop-grossulària. Va ser anomenada kanalstein (literalment roca de canyella) l'any 1803 per Abraham Gottlieb Werner; va ser reanomenada per ell mateix l'any 1808 com a grossularita, pel color verd de les baies de la grosella espinosa (Ribes grossularium), ja que l'espècimen original presentava aquest color.[1]

Classificació[modifica]

Tant en la classificació de Nickel-Strunz com en la de Dana apareix com a nesosilicat, formant part dels grups 9.AD.25 i 51.4.3b.2 respectivament.[1]

Característiques[modifica]

La grossulària és un silicat de fórmula química Ca3Al2(SiO4)3. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.[1]

Varietats[modifica]

Existeixen diferents varietats:[1]

  • Caswellita: anomenada així l'any 1894 per Albert H. Chester en honor a John Henry Caswell. és un mineral de lluïssor resinosa o cerosa, amb una aparença foliada derivada de l'alteració hidrotermal i el reemplaçament per hendricksita. Ha estat descrita a Nova Jersey, EUA.[2]
  • Grossulària cròmica: (Ca3(Al,Cr3+)2(SiO4)3) grossulària molt rica en crom, sovint es confon amb la uvarovita.[3]
  • Hessonita: anomenada a partir del grec Hesson que significa inferior, en al·lusió a la seva duresa i densitat menor en comparació amb els altres granats. És una gemma de color taronja com a conseqüència al seu contingut en ferro.[4]
  • Hibschita: (Ca3Al2(SiO4)3-x(OH)4x (on x = 0.2-1.5)) varietat de grossulària anomenada per Felix Cornu l'any 1905, en honor a Josef Emanuel Hibsch. Aquesta varietat presenta un reemplaçament dels ions d'ortosilicat per ions hidròxid. Va ser considerada durant un temps com a espècie mineral.[5]
  • Leucogranat: grossulària incolora.[6]
  • Grossulària magnèsica: grossulària amb magnesi.[7]
  • Grossulària manganèsica: grossulària amb manganès.[8]
  • Plazolita: varietat de grossulària hidratada, com l'hibschita o la hidrogrossulària.[9]
  • Rosolita: varietat rosa de grossulària.[10]
  • Grossulària estannífera: ((Ca,Sn)3Al2(SiO4)3) varietat de grossulària amb estany.[11]
  • Jade de Transvaal: anomenada així pel seu color verd i la seva localització a Àfrica. És una varietat de grossulària verda i massiva.[12]
  • Tsavorita: anomenada així pel Parc Nacional de Tsavo, a Kenya, que es troba a prop de la localitat tipus, a prop de Tanzània. És una varietat cròmica de color verd.[13]

Formació i jaciments[modifica]

Normalment es forma a partir de roques calcàries o sedimentàries silícies sotmeses a metamorfisme de contacte per la proximitat d'una intrusió de magma. També pot ésser formada per metamorfisme regional. Es troba associada a minerals com ara les miques, la clorita, el diòpsid, la calcita, wol·lastonita, webnerita, vesuvianita i les serpentines entre d'altres.[1] S'han trobat jaciments importants al Canadà, Mèxic, Kenya, Itàlia i Sri Lanka, sovint associats a asbests. Ha estat descrita en tots els continents.[1]

Usos[modifica]

Hessonita tallada per a l'ús en joieria.

El mineral s'empra sovint com a gemma si presenta una bona qualitat, sobretot la varietat hessonita; també és apreciat per museus i col·leccionistes.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Grossular» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Caswellite, (en anglès) Mindat
  3. Chromian Grossular, (en anglès) Mindat
  4. Hebsonite, (en anglès) Mindat
  5. Hibschite, (en anglès) Mindat
  6. Leuco garnet, (en anglès) Mindat
  7. Magnesian grosular, (en anglès) Mindat
  8. Manganesoan grosular, (en anglès) Mindat
  9. Plazolita, (en anglès) Mindat
  10. Rosolita, (en anglès) Mindat
  11. Stannoan Grossular, (en anglès) Mindat
  12. Transvaal Jade, (en anglès) Mindat
  13. Tsavorita, (en anglès) Mindat

Bibliografia[modifica]

  • Klaproth, M.H. (1807): Chemische Untersuchung des olivgrünen Granats aus Sibirien, Beiträge zur chemischen Kenntniss der Mineralkörper, Vierter Band, Rottmann Berlin, 319-324
  • Hofmeister, A.M. and Chopelas, A. (1991) Thermodynamic properties of pyrope and grossular from vibrational spectroscopy. American Mineralogist: 76: 880-891.
  • Cho, H. and Rossman, G.R. (1993) Single-crystal NMR studies of low-concentration hydrous species in minerals: grossular garnet. American Mineralogist: 78: 1149-1164.
  • Stalder, A. and Aufdenblatten, M. (1995) Granat (Grossular) aus dem Täschtal VS. Schweizer Strahler: 10: 267-279.
  • American Mineralogist (1997): 82: 740-747.
  • Wang, L., Essene, E.J., and Zhang, Y. (2000) Direct observation of immiscibility in pyrope-almandine-grossular garnet. American Mineralogist: 85: 41-46.
  • Milke, R. (2004) Spiral growth of grossular under hydrothermal conditions. American Mineralogist: 89: 211-218.
  • Rodehorst, U., Carpenter, M.A., Boffa Ballaran T., and Geiger, C.A. (2004) Local structural heterogeneity, mixing behaviour and saturation effects in the grossular-spessartine solid solutions. Physics and Chemistry of Minerals: 31: 387-404.
  • Antao, S. M. (2013): Is near-endmember birefringent grossular non-cubic? New evidence from synchrotron diffraction. Can. Mineral., 51, 771-784.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grossulària Modifica l'enllaç a Wikidata