Agrassó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAgrassó
Ribes uva-crispa
Stachelbeere (Ribes uva-crispa).jpg
agrassó vermell
Dades generals
Font de gooseberry
Planta
Tipus de fruit baia
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Saxifragales
Família Grossulariaceae
Gènere Ribes
Espècie Ribes uva-crispa
L.
Modifica dades a Wikidata

L'agrassó, grosella espinosa (Ribes uva-crispa) o gaixivera o el seu sinònim: R. grossularia és una planta del gènere Ribes originària d'Europa el nord-oest d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia i amb altres espècies forma part del subgènere Grossularia del gènere Ribes que es diferencia per la presència de nombroses espines i perquè les flors són en curts peduncles i no en raïms. Al sud de la seva zona d'origen viu exclusivament a l'alta muntanya.

Fulles i espines d'un agrassó cultivat

És un arbust de fins a 3 metres d'alt amb moltes punxes lignificades i vulnerants. Les fulles tenen de 3 a 5 lòbuls. Les flors són poc vistoses i verdoses. Els fruits dits gaixives són baies verdoses (o d'altres colors en varietats conreades) més grans que les del groseller vermell i amb la cutícula del fruit més gruixuda.

Conreu i usos[modifica]

És un dels fruits que poden conrear-se a altituds i latituds més altes. Prospera a les costes més septentrionals de Noruega més enllà del cercle polar àrtic. Es conrea i és molt popular a la Gran Bretanya i països nòrdics (no li agraden els estius secs i calorosos). La reproducció vegetativa, feta plantant esqueixos llenyosos a la tardor, és molt fàcil Sembla que el sabor de la grosella espinosa millora amb la latitud, en canvi a la zona mediterrània resulta insípida. Als Països Catalans pràcticament no es cultiva.

Normalment no es menja crua sinó que se'n fa sucs, xarops, melmelades i altres elaboracions ensucrades.