Andradita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralAndradita
Andradite-Mali.jpg
Cristall d'andradita de 4,2cm - Diakon, Nioro del cercle del Sahel, Regió de Kayes, Mali
Fórmula química Ca3Fe3+
2
(SiO4)3
Epònim José Bonifácio de Andrada e Silva i home
Nom IUPAC tris(silicat) de tricalci i diferro
Localitat tipus Drammen
Classificació
Categoria Nesosilicat
Nickel-Strunz 10a ed. 09.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AD.25
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/A.08
Dana 51.4.3b.1
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic - hexoctahèdric
Hàbit cristal·lí Normalment ben cristal·litzat en dodecaèdres, trapezoèdres o combinacions. També granular, massiu o en matrius de roques.
Estructura cristal·lina a = 12,056 Å; Z = 8
Simetria cúbica 4/m 3 2/m
Grup espacial space group 230
Color Groc, groc verdós a verd maragda, verd fosc, marró, vermell marronós, groc marronós, negre-gris, negre
Exfoliació no en presenta
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 6,5 a 7
Lluïssor adamantina a resinosa
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 3,859 calculada; 3,8 - 3,9 mesurada
Propietats òptiques isotròpic a lleugerament anisotròpic
Índex de refracció n = 1,887
Varietats més comunes
Demantoide transparent o amb colors que oscil·len entre verd i verd groguenc
Melanita negre, opaca
Topazolita de transparent a translúcida, de color groc
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1][2][3][4]
Modifica dades a Wikidata

L'andradita és una espècie mineral que pertany al grup dels granats. És un mineral nesosilicat amb la següent fórmula: Ca3Fe3+
2
(SiO4)3.

Va ser descrita per primer cop l'any 1868, a Drammen, Buskerud, a Noruega.[3] Va ser anomenada així en honor al naturalista, poeta i professor brasiler, José Bonifácio de Andrade e Silva (1763–1838).[2][1]

Formació i jaciments[modifica]

Cristalls negres d'andradita : melanita

Es troba en skarns formats com a conseqüència del metamorfisme de contacte entre calcàries impures o carbonatites amb roques ígnies alcalines. Els minerals associats són: vesuvianita, clorita, epidota, espinel·la, calcita, dolomita i magnetita.[2]

És típic trobar-la a Itàlia, els Urals de Rússia, Arizona, Califòrnia i Dnipropetrovsk a Ucraïna. A Catalunya ha estat trobada a les pedreres Gualba, al Vallès Oriental (Barcelona).[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andradita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Gemological Institute of America, GIA Gem Reference Guide 1995, ISBN 0-87311-019-6
  2. 2,0 2,1 2,2 Handbook of Mineralogy
  3. 3,0 3,1 3,2 Andradite, Mindat.org
  4. Webmineral data