Andradita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAndradita
Andradite-Mali.jpg
Cristall d'andradita de 4,2cm - Diakon, Nioro del cercle del Sahel, Regió de Kayes, Mali
Fórmula químicaCa3Fe3+
2
(SiO4)3
EpònimJosé Bonifácio Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACtris(silicat) de tricalci i diferro
Localitat tipusDrammen Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaNesosilicat
Nickel-Strunz 10a ed.09.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.AD.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana51.4.3b.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lícúbic - hexoctahèdric
Hàbit cristal·líNormalment ben cristal·litzat en dodecaèdres, trapezoèdres o combinacions. També granular, massiu o en matrius de roques.
Estructura cristal·linaa = 12,056 Å; Z = 8
Simetriacúbica 4/m 3 2/m
Grup espacialspace group 230 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ColorGroc, groc verdós a verd maragda, verd fosc, marró, vermell marronós, groc marronós, negre-gris, negre
Exfoliacióno en presenta
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6,5 a 7
Lluïssoradamantina a resinosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica3,859 calculada; 3,8 - 3,9 mesurada
Propietats òptiquesisotròpic a lleugerament anisotròpic
Índex de refracción = 1,887
Varietats més comunes
Demantoidetransparent o amb colors que oscil·len entre verd i verd groguenc
Melanitanegre, opaca
Topazolitade transparent a translúcida, de color groc
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3][4]

L'andradita és una espècie mineral que pertany al grup dels granats. És un mineral nesosilicat amb la següent fórmula: Ca3Fe3+
2
(SiO4)3.

Va ser descrita per primer cop l'any 1868, a Drammen, Buskerud, a Noruega.[3] Va ser anomenada així en honor al naturalista, poeta i professor brasiler, José Bonifácio de Andrade e Silva (1763–1838).[2][1]

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en skarns formats a conseqüència del metamorfisme de contacte entre calcàries impures o carbonatites amb roques ígnies alcalines. Els minerals associats són: vesuvianita, clorita, epidota, espinel·la, calcita, dolomita i magnetita.[2]

És típic trobar-la a Itàlia, els Urals de Rússia, Arizona, Califòrnia i Dniprò a Ucraïna. A Catalunya ha estat trobada a les pedreres Gualba, al Vallès Oriental (Barcelona).[3]

Varietats[modifica]

L'andradita té diferents varietats entre les quals destaquen la bredbergita, una varietat verda descrita per primer cop a Suècia;[5] la colofonita, una varietat marró granular que pot presentar color groc-taronja o vermell;[6] el demantoid, una varietat verda descrita originalment a Rússia;[7] la hidroandradita;[8] la melanita, una varietat negra rica en titani;[9] la polidelfita, una varietat vermell-marronosa, marró o marró-groguenca i rica en manganès;[10] l'andradita estannífera;[11] la titanmelanita, una varietat negra de la melanita de composició semblant a la schorlomita;[12] l'andradita titànica, una varietat marró rica en titani que es diferencia de la melanita pel contingut en aquest element;[13] la topazolita, una varietat similar al topazi en color i transparència[14] i, finalment l'yttergranat; una varietat rica en itri.[15]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andradita