Buskerud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBuskerud
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 61° N, 10° E / 61°N,10°E / 61; 10
EstatNoruega Modifica el valor a Wikidata
CapitalDrammen Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població283.148 (2019) Modifica el valor a Wikidata (18,81 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaØstlandet Modifica el valor a Wikidata
Superfície15.053,831165888 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altFolarskardnuten (en) Tradueix (1.933 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1919 Modifica el valor a Wikidata
SegüentViken Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• County mayor of Buskerud (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataRoger Ryberg (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2NO-33 i NO-06 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSNO032 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbfk.no Modifica el valor a Wikidata

Buskerud (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una regió tradicional, un antic comtat i un districte electoral de Noruega. El comtat va ser dissolt el 31 de desembre de 2019, quan va ser incorporat al nou comtat de Viken. Feia frontera amb els comtats d'Akershus, Oslo, Oppland, Sogn og Fjordane, Hordaland, Telemark i Vestfold, i s'estenia des del fiord d'Oslo i el fiord de Drammen al sud-est de l'altiplà de Hardangervidda. La capital n'era Drammen.[1]

El 2016 tenia una població de 277.684 habitants (2016).[2] La seva superfície era de 14.919 km².

Etimologia[modifica]

El topònim del comtat prové del nom de l'antiga granja Buskerud (Buskerud Hovedgård, en nòrdic antic: Biskupsruð), situada a la riba oest del Drammenselva, al municipi de Modum. El primer element és el cas genitiu de Biskup ("bisbe": en referència al bisbe d'Oslo o d'Hamar). L'últim element és rud, que significa "netejar" o "granja". La granja de Buskerud és una de les més grans del comtat, i el nom original de la finca fou probablement Modum. En el moment de la Reforma (ca. 1536-1539), la finca va esdevenir propietat de la Corona, i des d'aleshores la granja llavors va servir com a residència dels oficials de justícia del rei fins al 1668.[3][4][5]

Geografia[modifica]

Buskerud s'estén des d'Hurum, a fiord d'Oslo, cap a les muntanyes de Hallingdal i Hardanger. El comtat es divideix convencionalment en els districtes tradicionals. Aquests són Hallingdal, Numedal, Ringerike, Midt-Buskerud, -que va ser originalment part de Vestfold-, i Vingulmark occidental.[6]

Hivern a Blefjell

El districte de Hallingdal consisteix en els municipis de Flå, Nes, Gol, Hemsedal, Ål i Hol.[7] El districte de Numedal consisteix en els municipis de Flesberg, Rollag i Nore og Uvdal.[8] Ringerike consta de Hole i Ringerike.[9] Midt-Buskerud consisteix en Sigdal, Krødsherad i Modum. Vingulmark occidental consisteix en Hürrem i Røyken.[10][11]

La part occidental de Buskerud és un altiplà muntanyós amb valls boscoses i pastures cobertes d'herba. La seva part oriental conté una conca de terres baixes amb molts llacs i rierols. Els llacs principals són Tyrifjorden i Krøderen. Numedalslågen, el tercer riu més llarg de Noruega, comença a Hordaland, va a través de Buskerud a Vestfold on arriba al mar, mentre que el riu Begna escombra al llac Sperillen.

Història[modifica]

L'església de Bonses

Buskerud fou separat d'Akershus el 1685, però l'àrea del comtat era més petita que l'actual. Aleshores constava dels municipis de Flå, Gol, Hemsedal, Hol, Hole, Krodsherad, Modum, Nedre Eiker, Nes, Ringerike, Sigdal, Øvre Eiker i Al. La resta de municipis van ser transferits d'Akershus el 1760. El nom oficial fou Buskerud fylke fins al 1919. El municipi de Skoger fou traslladat de Vestfold a Buskerud el 1964.[12]

Durant el segle xx, els reis de Noruega Olaf Haraldsson i Trygvason creixeren a Bønsnes, a Ringerike. Des del segle xvii s'extreia plata del municipi de Kongsberg, fins a cessar les mines el 1957. Aquest municipi tenia una important indústria d'armes, que actualment és substituïda per la indústria d'alta tecnologia.[13]

L'edifici del Consell de Buskerud.

Escut d'armes[modifica]

L'escut d'armes de Buskerud és relativament modern. Se'ls hi va concedir l'abril del 1966. Mostra un os blau, color simbòlic a la zona. El fons platejat de l'escut d'armes representa la indústria de plata de Kongsberg.

Economia[modifica]

Actualment l'agricultura, la silvicultura i altres indústries relacionades són les principals activitats econòmiques del comtat; la gran potència hidroelèctrica es produeix al riu Begna i als seus afluents. Buskerud compta amb la quantitat més gran d'arbres a Noruega. L'ingrés substancial es deriva de les indústries d'alta tecnologia ubicades a Kongsberg. D'altres ingressos significatius provenen de les àrees de la cabina al nord de Buskerud.[14] [15]

Divisió administrativa[modifica]

Municipis de Buskerud

El comtat de Buskerud està dividit en 21 municipis, dels quals el més poblat i capital del comtat és Drammen.

Rang Nom Habitants[16] Àrea km²
1 Drammen kommune Drammen 67.895 136
2 Ringerike kommune Ringerike 29.801 1.437
3 Kongsberg kommune Kongsberg 27.013 761
4 Lier kommune Lier 25.731 283
5 Nedre Eiker kommune Nedre Eiker 24.431 116
6 Røyken kommune Røyken 21.492 112
7 Øvre Eiker kommune Øvre Eiker 18.205 421
8 Modum kommune Modum 13.794 468
9 Hurum kommune Hurum 9.413 156
10 Hole kommune Hole 6.767 135
11 Ål kommune Ål 4.711 1.083
12 Gol kommune Gol 4.578 517
13 Hol kommune Hol 4.497 1.669
14 Sigdal kommune Sigdal 3.512 813
15 Nes kommune Nes 3.422 776
16 Flesberg kommune Flesberg 2.699 542
17 Nore og Uvdal kommune Nore og Uvdal 2.548 2.281
18 Hemsedal kommune Hemsedal 2.422 715
19 Krødsherad kommune Krødsherad 2.275 341
20 Rollag kommune Rollag 1.404 484
21 Flå kommune Flå 1.074 674
Total Buskerud Fylke Buskerud 277.684 12.336

Referències[modifica]

  1. Geir Thorsnæs. «Buskerud». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  2. «Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. [Consulta: 26 novembre 2016].
  3. Einar Sørensen. «Buskerud gård på Modum». historieboka. Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 5 febrer 2016].
  4. Geir Thorsnæs. «Buskerud hovedgård». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  5. «Buskerud, Modum herad». Matrikkelutkastet av 1950. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  6. Geir Thorsnæs. «Hallingdal». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  7. «Midt-Buskerud». regionraadet.no. Arxivat de l'original el de març 5, 2016. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  8. Geir Thorsnæs. «Numedal». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  9. Svein Askheim. «Vingulmark». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  10. Per G. Norseng. «Vestfold – gammelt navn». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  11. Munch, Peter Andreas. Historisk-geographisk beskrivelse over kongeriget Norge (Noregsveldi) i middelalderen. W. Gram, 1849, p. 5–7. 
  12. Geir Thorsnæs. «Ringerike, Hallingdal, Eiker og Buskeruds amt». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  13. Ingolf Jarle Rui. «Modum Blaafarveværk». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  14. Geir Thorsnæs. «Begna». Store norske leksikon. [Consulta: 5 febrer 2016].
  15. Asbjørn Vinjar. «Randselva». Store norske leksikon. [Consulta: Febrer 5, 2016].
  16. Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. «www.ssb.no», 01-01-2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buskerud