Kongsberg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Königsberg.
Infotaula de geografia políticaKongsberg
Escut de Kongsberg
Kongsberg Vestsida.jpg

Localització
59° 39′ 54″ N, 9° 38′ 47″ E / 59.665°N,9.6463888888889°E / 59.665; 9.6463888888889
EstatNoruega
ComtatBuskerud

Capital Kongsberg Tradueix
Població
Total 27.013 (2016)
• Densitat 34,11 hab/km²
Idioma oficial Bokmål
Geografia
Superfície 792 km²
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Ytre Sandsvær Tradueix i Øvre Sandsvær Tradueix
Fundació 1624
Organització política
• Mayor of Kongsberg Tradueix Kari Anne Sand (2015)
Identificador descriptiu
Fus horari UTC+01:00
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Kongsberg (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en noruec) és un municipi situat al comtat de Buskerud, Noruega. Té 27.013 habitants (2016)[1] i té una superfície de 793 km². El centre administratiu del municipi és el poble homònim.

La ciutat fou fundada el 1624 amb el nom Konings Bierg pel rei danès-noruec Cristià IV, com a comunitat minera. El poble es va establir com a municipi de l'1 de gener de 1838. Els municipis rurals d'Ytre Sandsvær i Øvre Sandsvær es van fusionar amb el municipi de Kongsberg el 1964.

Avui en dia, la ciutat de Kongsberg potser és més coneguda per ser la llar de de la indústria armamentística més gran de Noruega, Kongsberg Gruppen, anteriorment anomenada Kongsberg Vapenfabrik.

Etimologia[modifica]

El nom de Konings Bierg, una forma moderna de Kongsberg, es basa en els següents dos elements: el cas genitiu de konge que significa "rei" (en referència al rei Cristià IV) i Berg, que significa "muntanya".

Història[modifica]

Una de les mines de Kongsberg.

Kongsberg és especialment coneguda per les seves antigues mines de plata, de les quals se'n van extreure unes 1.350 tones de plata. Les mines van estar en funcionament des del descobriment del mineral de plata el 1623, fins l'últim any de mineria, el 1957. El 1770, les mines fan servir uns 4.000 treballadors, i Kongsberg era la segona ciutat més gran de Noruega, després de Bergen (i per tant més gran que el capital actual, Oslo).[2]

Després de diversos anys durs amb una reduïda extracció de plata de les mines, la guerra entre el 1807 i el 1814 i un gran incendi sever el 1810 que va destruir 56 cases del costat oest, el govern va decidir establir-hi una indústria de defensa el 1814. Durant els temps de pau, la indústria de defensa va evolucionar gradualment en molts altres tipus d'activitats d'alta tecnologia.

Les corones de Håvet.

El 1987, però, l'estatal Kongsberg Vapenfabrik (en català: Fàbrica d'Armes de Kongsberg) va patir una gran crisi financera, així com diverses acusacions de violació de les normes del CoCom amb la venda de tecnologia sensible al bloc soviètic. Com a resultat d'això, l'empresa es va dividir en diverses de més petites i en part fou venuda a inversors privats. Avui en dia, les empreses independents prosperen com un dels principals grups industrials d'alta tecnologia de Noruega, centrat en la defensa i la companyia marítima Kongsberg Gruppen que cotitza a la Borsa d'Oslo.

Kongsberg també és la llar de la Casa de la Moneda de Noruega (en noruec: Det Norske Myntverket), que encunya monedes de Noruega i també produeix monedes de col·lecció per a altres països com Israel. Va ser establerta el 1686.

Escut d'armes[modifica]

Església de Kongsberg.

L'escut d'armes és modern i va ser dissenyat per Hallvard Tretteberg. Se'ls hi va concedir el 25 d'agost de 1972. Es basa en el vell segell de la ciutat des del 1689, que mostra al déu romà Janus vestit com un emperador (per representar el rei); l'espasa i la balança representen la justícia. El color verd representa els boscos, la plata representa les muntanyes, i l'or representa la riquesa.[3]

Geografia[modifica]

El municipi de Kongsberg limita amb Flesberg al nord; amb Øvre Eiker i Hof a l'est; amb Lardal, Siljan, i Skien al sud i amb Sauherad i Notodden a l'oest. D'aquests, els dos primers es troben al comtat de Buskerud com Kongsberg, mentre que Hof i Lardal es troben a Vestfold, i els altres es troben a Telemark. La ciutat està dividida pel riu Numedalslågen.

Clima[modifica]

Dades climàtiques a Kongsberg
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Mitjana diària °C (°F) −6.5
(20.3)
−5.5
(22.1)
−1.0
(30.2)
3.7
(38.7)
9.8
(49.6)
14.5
(58.1)
15.6
(60.1)
14.3
(57.7)
9.8
(49.6)
5.2
(41.4)
−1.1
(30)
−5.2
(22.6)
4.5
(40.1)
Precipitació mitjana mm (polzades) 57
(2.24)
40
(1.57)
46
(1.81)
42
(1.65)
62
(2.44)
68
(2.68)
84
(3.31)
93
(3.66)
93
(3.66)
100
(3.94)
78
(3.07)
57
(2.24)
820
(32.28)
Percentage d'hores de sol 7.8 10.0 12.6 15.4 18.2 20.1 19.0 16.3 13.5 10.8 8.4 7.1 13.3
Font: Weatherbase[4]

Transports[modifica]

El carrer de Møller, Kongsberg.

Les carreteres principals són l'E134, creuant Kongsberg d'est a oest (i connectat a l'E18 cap a Oslo), Noruega i la carretera nacional 40 (Riksvei 40), en direcció nord a sud. La línia ferroviària de Sørlandsbanen es deté a l'estació de Kongsberg, amb connexió amb les línies d'autobusos locals i regionals.

Fills il·lustres[modifica]

Ciutats agermanades[modifica]

Kongsberg manté una relació d'agermanament amb les següents localitats:[5]

Referències[modifica]

  1. «Població l'1 de gener de 2016. Tot el país, comtats i municipis» (en anglès). Oficina Central d'Estadístiques de Noruega. [Consulta: 28 març 2016].
  2. Kongsberg Silver Mining District
  3. «Kommunevåpen» (en noruec). Kongsberg kommune. [Consulta: 10 gener 2009].
  4. «Weather and Climate-The Climate of Kongsberg» (en anglès). Weatherbase. [Consulta: 9 abril 2015].
  5. «Besøk våre vennskapsbyer!» (en noruec). Kongsberg kommune. [Consulta: 10 gener 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kongsberg Modifica l'enllaç a Wikidata