Indústria armamentística

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La indústria armamentística o indústria de les armes és un negoci global que fabrica armes i tecnologia i equips militars. Consisteix en una indústria comercial involucrada en la investigació, desenvolupament, producció, i el servei de material militar, equips i instal·lacions. Les empreses o complex industrial que produeix armes principalment per les forces armades dels estats, també s'anomena indústria militar. Llavors els departaments de govern determinen els articles militars a comprar. Els productes d'aquesta indústria inclouen armes de foc, municions, míssils, aviació militar, vehicles militars, drassanes, enginyeria naval, vaixells, sistemes electrònics, i més. La indústria d'armes també comporta recerca i desenvolupament.

S'estima que cada any, més d'1,5 bilions de dòlars es gasten en despeses militars arreu del món (2,7% del PIB mundial).[1] El que representa un descens des del 1990, quan les despeses militars representaven el 4% del PIB mundial. Part d'això va a l'adquisició d'equips i serveis militars per la indústria militar. Les vendes d'armes de les 100 empreses més grans productors d'armes van ascendir a un estimat de 315 mil milions de dòlars en 2006.[2] En l'any 2004 més de 30 mil milions es van gastar en el comerç internacional d'armes (una xifra que exclou les vendes interiors d'armes).[3] El comerç d'armes també ha estat un dels sectors afectats per la crisi creditícia, amb un valor total de la transacció en el mercat que s'ha reduït a la meitat (de 32,9 mil milions de dòlars a EUA a 14,3 el 2008).[4] Molts països industrialitzats compten amb una indústria nacional d'armes per proveir la seva pròpia força militar. Alguns països també tenen un substancial comerç nacional legal o il·legal d'armes per l'ús dels seus ciutadans. Un comerç il·legal d'armes lleugeres és freqüent en molts països i regions afectats per la inestabilitat política. El Small Arms Survey estima 875 milions d'armes lleugeres estan en circulació a tot el món, produïts per més de 1.000 empreses de gairebé 100 països.[5]

Els contractes per al subministrament militar d'un país determinat són atorgats pel govern, de manera que els contractes d'armes són d'una importància política considerable. El vincle entre la política i el comerç d'armes pot comportar el desenvolupament del que el president dels EUA Dwight D. Eisenhower va descriure com a complex militar-industrial, on les forces armades, el comerç i la política es troben estretament vinculades. L'adquisició de defensa europea és més o menys anàleg al complex industrial-militar dels EUA.

Pressupostos de defensa més grans del món[modifica]

Aquesta és una llista dels deu països amb pressupostos de defensa més alts per a l'any 2011, la qual cosa és 1290 mil milions de dòlars, o 74% de les despeses mundials totals. La informació és de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI).[6] La despesa total mundial va ascendir a 1740 mil milions de dòlars el 2011.

Posició País Despesa
(mil milions de $)
Contribució
mundial (%)
% del PIB,
el 2011
1 Estats Units Estats Units 711.0 41.0 4.7
2 República Popular de la Xina República Popular de la Xinaa 143.0 8.2 2.0
3 Rússia Rússiaa 71.9 4.1 3.9
4 Regne Unit Regne Unit 62.7 3.6 2.6
5 França França 62.5 3.6 2.3
6 Japó Japó 59.3 3.4 1.0
7 Índia Índia 48.9 2.8 2.5
8 Aràbia Saudita Aràbia Sauditab 48.5 2.8 8.7
9 Alemanya Alemanyaa 46.7 2.7 1.3
10 Brasil Brasil 35.4 2.0 1.5
Total Mundial 1735 74.3 2.5
^a Estimacions SIPRI
^b SIPRI: "Les xifres per Aràbia Saudita inclouen les despeses en l'ordre i la seguretat pública i podrien ser lleugerament sobreestimades"

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indústria armamentística
  1. www.globalissues.org. «World Military Spending». [Consulta: 9 maig 2012].
  2. Stockholm International Peace Research Institute Sipri.org. «Stockholm International Peace Research Institute». [Consulta: 9 maig 2012].
  3. BBC News (2005-09-15). «Arms trade key statistics». [Consulta: 9 maig 2012].
  4. BriskFox. «Defence sector deal-making is finding itself in a war zone, warns report. 12 March 2009». Arxivat de l'original el 2012-02-22. [Consulta: 9 maig 2012].
  5. Small Arms Survey. «Weapons and Markets». Arxivat de l'original el 2013-11-26. [Consulta: 19 desembre 2013].
  6. Sipri.org. «The 15 major spender countries in 2011 (table)». [Consulta: 1r juny 2012].