Bouvet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bouvet
thiVista des del satèl·lit de l'Illa Bouvet (NASA)
Superfície 58,5
Altitud màxima 780
Perímetre 29,6
Coordenades 54° 26′ S, 3° 24′ E / 54.433°S,3.400°E / -54.433; 3.400Coord.: 54° 26′ S, 3° 24′ E / 54.433°S,3.400°E / -54.433; 3.400

L'illa Bouvet (Bouvetøya en noruec) és una illa de sobirania noruega, situada al sud de la Convergència Antàrtica. És, per tant, part de l'oceà Antàrtic, però com que està al nord del paral·lel 60 no està subjecta a les disposicions del tractat Antàrtic.

És una de les tres dependències de Noruega, de manera que tot i que no forma part del Regne de Noruega, sí que està sota sobirania noruega. L'administració de l'illa recau en el Departament d'Afers Polars del Ministeri de Justícia de Noruega, amb seu a Oslo.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situació de l'illa Bouvet
Mapa de l'Illa Bouvet

L'illa és d'origen volcànic, si bé actualment es troba coberta gairebé en la seva totalitat per geleres, possibles gràcies a un clima humit i fred, amb una temperatura mitjana anual de −1 °C. Té una superfície de 58,5 km², encerclada per una costa de 29,6 km sense ports ni badies. Les geleres s'acaben en precipicis abruptes al mar o en platges negres de terra volcànica. El punt més alt de l'illa (Olavtoppen) és a 780 m sobre el nivell del mar.

L'illa és considerada un dels punts més remots de la terra, amb les costes antàrtiques de la Terra de la Reina Maud a 1600 km al sud i les costes africanes 2000 km al nord.

Història[modifica | modifica el codi]

L'illa fou descoberta el 1739 pel francès Jean-Baptiste Bouvet de Lozier. No fou però reclamada per cap estat fins al 1825, en què el Regne Unit ho féu amb el nom de Liverpool Island. El 1927 una tripulació noruega féu la primera estada perllongada a l'illa (un mes), cosa que n'assentà les bases per a demanar-ne la sobirania, que el Regne Unit acceptà un any després.

El 1971 l'illa i les aigües que l'envolten foren declarades reserva natural. L'illa roman deshabitada, si bé des de 1977 els noruecs hi instal·laren una estació meteorològica automàtica.

El 22 de setembre de 1979 una assaig nuclear fou dut a terme entre l'illa de Bouvet i l'illa Príncep Eduard. Aquest fou detectat per satèl·lits, que enregistraren un breu però intens esclat de llum, i al mateix temps els científics del Territori Antàrtic Australià van trobar restes radioactives a l'aigua. Cap país no ha admès mai haver estat el responsable de l'assaig, si bé hom creu que foren o bé Sud-àfrica o Israel.

L'illa té el seu propi domini d'internet (.bv), si bé no es fa servir.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]