Bouvet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaIlla de Bouvet
Bouvetøya
Bandera d'Illa de Bouvet
Bandera de Noruega
Bouvet aerial photo.jpg
Localització
Bouvet Island on the globe (Antarctica centered).svg
Bouvet-pos.png
54° 26′ 00″ S, 3° 24′ 00″ E / 54.433333333333°S,3.4°E / -54.433333333333; 3.4
Noruega Noruega
Entitats de població
Capital sense valor
Població
Total 0 hab.
• Densitat 0 hab/km²
Geografia
Superfície 49 km²
Dimensions 7 (Amplada) × 9.5  (Llargada) km
Longitud costa 29,6 km
Banyat per oceà Atlàntic
Altitud 390 m ...màx.:780 m
Història
Descobriment Jean Baptiste Charles Bouvet de Lozier (1739)
Reclamada 1 de desembre de 1927
Annexada 23 de gener de 1928
Dependència 27 de febrer de 1930
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 BV
Domini d'Internet .bv
Modifica dades a Wikidata

L'illa de Bouvet[1] (en noruec: Bouvetøya)[2] és una illa volcànica deshabitada dependent de Noruega, situada al sud de l'oceà Atlàntic i a l'extrem sud de la dorsal mesoatlàntica. Situada a uns 2.600 quilòmetres al sud-oest de la costa de Sud-àfrica i a 1.700 quilòmetres al nord de la costa de l'Antàrtida, és l'illa més remota del món.

L'illa té una superfície de 49 quilòmetres quadrats, de les quals el 93% són coberts per una glacera. El centre de l'illa és un cràter ple de gel d'un volcà inactiu. Alguns illots i una illa més petita, Larsøya, es troben al llarg de la costa. Nyrøysa, creada per una esllavissada de roques a la dècada del 1950, és l'únic lloc de l'illa totalment pla i és la ubicació d'una estació meteorològica.

Bouvet va ser vista per primera vegada l'1 de gener de 1739 per Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier, qui més endavant donà nom a l'illa. Les coordenades que va registrat eren inexactes i l'illa no va ser vista de nou fins al 1808, quan el capità balener britànic James Lindsay va anomenar-la Lindsay.[3] La primera reclamació de sobirania de l'illa va ser realitzada per Benjamin Morrell. El 1825 l'illa va ser reclamada per la corona britànica per George Norris, que la va nomenar Illa de Liverpool. També va informar d'una suposada illa de Thompson a prop, encara que després es va demostrar que era una illa fantasma. La primera expedició noruega a l'illa va ser el 1927 i va reclamar-ne la sobirania. En aquell moment l'illa va ser nomenada Bouvet.[4] Després d'una disputa amb el Regne Unit, va ser declarada una dependència de Noruega el 1930. Es va convertir en una reserva natural el 1971.

Història[modifica | modifica el codi]

Descobriment i primers albiraments[modifica | modifica el codi]

Costa sud-est de l'illa de Bouvet el 1898.

L'illa va ser descoberta l'1 de gener de 1739 per Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier, comandant de les naus franceses d'Aigle i Marie.[5] Va ser la primera vegada que havia estat vista terra ferma al paral·lel 50 sud. Bouvet, que presumptament cercava un continent meridional, va veure l'illa a través de la boira i el nom del cap que va veure el va anomenar Cap Circoncision. No va ser capaç de desembarcar i no va circumnavegar el seu descobriment, i per tant no s'aclareix si es tractava d'una illa o part d'un continent.[6] El traçat de la seva posició no va ser exacte, i com a conseqüència de les coordenades equívoques que va donar, diverses expedicions van fracassar en intentar trobar l'illa de nou.[7] El segon viatge de James Cook va partir del Cap Verd el 22 de novembre de 1772 per a trobar el Cap Circoncision, però va ser incapaç de trobar-lo.[8]

La següent expedició que va detectar l'illa va ser el 1808 per James Lindsay, el capità del vaixell balener Snow Swan de la Samuel Enderby & Sons (SE&S).[9] Van vorejar l'illa i van registrar la seva posició, tot i que no van ser capaços de desembarcar.[10][11] Lindsay va poder confirmar que el "cap" era de fet una illa.[12] La següent expedició per arribar a l'illa va ser realitzada pel nord-americà Benjamin Morrell i la seva nau de cacera de foques Wasp. Morrell, va trobar l'illa pel seu propi compte sense dificultats abans del desembarcament i la caça de 196 foques.[13] En la seva descripció de l'illa, Morrell no esmenta la característica física més òbvia de l'illa: la seva coberta de gel permanent.[14] Aquest fet ha fet dubtar alguns historiadors sobre si realment va visitar l'illa.[15][16]

El 10 de desembre de 1825, el capità de l'Sprightly George Norris va desembarcar a l'illa[17] i la va nomenar illa de Liverpool. Posteriorment va reclamar la sobirania de l'illa per la Corona Britànica i Jordi IV el 16 de desembre.[18] La següent expedició que va detectar l'illa va ser la de Joseph Fuller i la seva nau Francis Allyn el 1893, però no va ser capaç de desembarcar a l'illa. L'expedició de l'alemany Carl Chun a través del Valdivia va arribar a l'illa el 1898. No van ser capaços de desembarcar, però sí de dragar el fons marí per a les mostres geològiques.[19] També van ser els primers a fixar amb precisió la posició de l'illa.[20]

Norris també va descobrir una segona illa el 1825, la qual va anomenar Illa de Thompson, que va col·locar a 72 quilòmetres al nord-est de l'illa de Liverpool. L'illa de Thompson també va ser reportada el 1893 per Fuller, però el 1898 Chun no va informar de l'existència d'aquesta illa, ni ningú més des d'aleshores.[21] No obstant això, l'illa de Thompson va continuar apareixent als mapes tan tard com fins el 1943.[22] Un article del 1967 va suggerir que l'illa podria haver desaparegut en una erupció volcànica sense ser detectada, però el 1997 es va descobrir que l'oceà es troba a més de 2.400 metres de profunditat a la zona on teòricament hi havia d'haver l'illa.[23]

Annexió noruega[modifica | modifica el codi]

L'annexió de l'illa l'1 de desembre de 1927.

El 1927, la primera expedició del Novergia - dirigida per Harald Horntvedt i finançada per Lars Christensen - va ser la primera en fer una estada llarga a Bouvet. Es van dur a terme diversos tipus d'observacions i es va descriure la topografia de l'illa, així com la realització de mesuraments oceanogràfics realitzats al mar al voltant de l'illa. Al "Nou Sandefjord", va ser erigida una petita cabana, i l'1 de desembre va ser hissada la bandera de Noruega i l'illa va ser reclamada per Noruega. L'annexió va ser establerta per un Reial Decret el 23 de gener de 1928.[24] La demanda va ser inicialment discutida pel Regne Unit, basant-se en el desembarcament i annexió de Norris. No obstant això, la posició britànica es va veure afeblida per l'albirament de Norris de dues illes i la incertesa de si havia estat a l'illa de Thompson o de Liverpool (és a dir, Bouvet). A més, el posicionament de l'illa de Norris en una ubicació incorrecta combinada amb la falta d'un port natural i la seva petita mida van fer que el Regne Unit acceptés la sobirania de Noruega sobre l'illa.[25] Aquest fet va donar lloc a negociacions diplomàtiques entre els dos països, i al novembre del 1929, la Gran Bretanya va renunciar a la seva pretensió de l'illa.[26]

La primera construcció, feta sobre el Cap Circoncision, el 1929.

La segona expedició del Norvegia va arribar el 1928 amb la intenció d'establir una estació de ràdio meteorològica tripulada, però no es va trobar cap lloc adequat per a instal·lar-la.[27] Tanmateix es van trobar que la cabana i l'asta de la bandera erigides l'any anterior havien estat destrossades pel mar. La tercera expedició del Norvegia, dirigida per Hjalmar Riiser-Larsen, va arribar a l'any següent i va construir una nova cabanya al Cap Circoncision i a Larsøya. L'expedició va realitzar la fotografia aèria de l'illa i va ser la primera expedició a l'Antàrtida en utilitzar avions.[28] La Llei de Dependència, aprovada pel Parlament de Noruega el 27 de febrer de 1930, va establir l'illa de Bouvet com una dependència de Noruega, juntament amb l'illa de Pere I i la Terra de la Reina Maud.[29] L'otàrid va ser protegit en i al voltant de l'illa el 1929 i el 1935 tots els pinnípedes de l'illa estaven protegits.[30]

Història recent[modifica | modifica el codi]

El 1955, la fragata sud-africana Transvaal va visitar l'illa.[31] Nyrøysa, una zona lliure de gel coberta de roques, la més gran de Bouvet, va ser formada entre el 1955 i el 1958, probablement per una esllavissada de terra.[32] Un aterratge científic el 1978 va mesurar la temperatura del subsòl a 25 °C.[33] L'illa va ser visitada pel vaixell de guerra britànic HMS Protector el 1964. A més dels estudis científics,[34] un bot salvavides va ser trobat a Nyrøysa tot i que sense persones.[35] El bot salvavides pertanyia a un vaixell de reconeixement científic i era tripulat per un grup de científics que provenien d'un vaixell més gran situat a la vora, que van arribar el 27 de novembre de 1958. A causa del mal temps van esperar tres dies però no van poder embarcar, i finalment van ser retirades en helicòpter.[36] Tota l'illa i les seves aigües territorials estam protegides com a reserva natural des del 17 de desembre de 1971.[37]

L'Incident Vela va tenir lloc el 22 de setembre de 1979 al mar entre l'illa de Bouvet i l'illa del Príncep Eduard, quan el satèl·lit nord-americà Vela va registrar un flaix doble inexplicable, diversament interpretada com una prova nuclear, meteorits, o decisió de la instrumentació.[38][39][40][41]

Des de la dècada del 1970, l'illa ha estat visitada per les expedicions antàrtiques noruegues. El 1977 es va construir una estació meteorològica automatitzada, i durant dos mesos del 1978 i del 1979 una estació meteorològica va estar habitada.[42] Al març de 1985, una expedició noruega va tenir un clima prou clar com per què tota l'illa fos fotografiada des de l'aire, donant com a resultat el primer mapa precís de tota l'illa 247 anys després del seu descobriment.[43] A mitjans de la dècada del 1980, Bouvet, Jan Mayen i Svalbard van ser considerats com a llocs per primera vegada al nou Registre Naval Internacional de Noruega, però el registre del pavelló de conveniència es va establir en última instància a Bergen, Noruega el 1987.[44] Diverses expedicions de radioaficionats de tipus DX s'han realitzat a l'illa.[45][46] Un grup internacional està planificant una expedició DX a l'illa en algun moment del 2018.[47] L'Institut Polar Noruec va establir una estació d'investigació de 36 metres quadrats a Nyrøysa el 1996, feta de contenidors de transport. El 23 de febrer de 2006, l'illa va experimentar un terratrèmol de magnitud 6.2 amb epicentre a uns 100 quilòmetres de distància,[48] que va debilitar els fonaments de l'estació fent que fos emportada pel vent fins al mar.[49] El 2007, es va afegir l'illa a la llista provisional de Noruega de les nominacions com a Patrimoni de la Humanitat com a part de la candidatura transnacional de la dorsal mesoatlàntica.[50] Una nova estació d'investigació va ser enviada des de Tromsø a Noruega, a través de Ciutat del Cap, fins a Bouvet el 2014. La nova estació està dissenyada per a albergar a sis persones per períodes de dos a quatre mesos.[51]

La pesca de krill a l'oceà Antàrtic està subjecte a la Convenció per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics, que defineix les quotes màximes de captura per a una explotació sostenible del krill antàrtic.[52] Les enquestes realitzades el 2000 van mostrar una alta concentració de krill al voltant de l'illa de Bouvet. El 2004, Aker BioMarine es va adjudicar una concessió per a la pesca del krill, i les quotes addicionals es van adjudicar a partir del 2008 per a una captura total de 620.000 tones.[53] Hi ha una controvèrsia pel que fa si les activitats pesqueres són sostenibles, particularment en relació amb el krill ja que és un important aliment per a les balenes. El 2009, Noruega va presentar davant la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar per estendre el límit exterior de la plataforma continental més enllà de 200 milles nàutiques que envolten l'illa.[54]

L'expedició Hanse Explorer va visitar l'illa de Bouvet el 20 i 21 de febrer de 2012 com part de «l'Expedició pel Futur». L'objectiu de l'expedició era arribar al cim del punt més alt de l'illa, l'Olavtoppen. Els primers quatre escaladors (Aaron Halstead, Will Allen, Bruno i Jason Rodi) van ser els primers humans en pujar al pic més elevat. Una càpsula del temps que conté les visions superiors del futur per al 2062 va ser deixat enrere. L'endemà al matí, Aaron Halstead va portar cinc escaladors (Sarto Blouin, Seth Sherman, Chakib Bouayed, Cindy Sampson, i Akos Hivekovics) a la part superior.[55]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'Illa Bouvet

Bouvet és una illa volcànica que constitueix la part superior d'un volcà situat a l'extrem sud de la dorsal mesoatlàntica al sud de l'oceà Atlàntic. L'illa fa 9,5 quilòmetres de llargada per 7 d'amplada i cobreix una àrea de 49 quilòmetres quadrats, que inclou una sèrie de roques i petits illots, entre els quals hi ha una illa de mida considerable, Larsøya. Es troba al sud de la Convergència Antàrtica, i segons algunes definicions l'illa se situaria a l'oceà Antàrtic. L'illa de Bouvet és la més remota del món. Les terres més properes són la Terra de la Reina Maud de l'Antàrtida, a 1.700 quilòmetres al sud, i l'illa Gough, a 1.600 quilòmetres al nord. La ubicació habitada més propera és el cap Agulhas, Sud-àfrica, a 2.200 quilòmetres al nord-est.

Glacera a la costa occidental de l'illa.

Nyrøysa és una zona rocosa de 2 km de llargada per 0,5 d'amplada situada a la costa nord-oest de l'illa. Creada per una esllavissada de roques en algun moment entre el 1955 i el 1957, és el punt d'accés més fàcil de l'illa. És l'indret on hi ha l'estació meteorològica automàtica. La part nord-oest de la península és el Cap Circoncision. A partir d'allà, a l'est del Cap Valdivia, la costa es coneix com a Morgenstiernekysten. Store Kari és un illot situat a 1,2 quilòmetres a l'est del cap. Del cap Valdivia fins al sud-est del cap Lollo, a la part oriental de l'illa, la costa és coneguda com Victoria Terrasse. D'allà al cap Fie, a la part sud-est, la costa es coneix com a Mowinckelkysten. Svartstranda és una secció de sorra negra que fa 1,8 quilòmetres de llargada fins al cap Meteor, al sud del cap Fie. La costa sud de l'illa es coneix com a Vogtkysten i continua amb la Sjøelefantstranda. Davant del cap Catoodden, a la part sud-oest, es troba Larsøya, l'única illa de mida considerable després de Bouvet. La costa occidental des del cap Catoodden fins a Nyrøysa es coneix com a Esmarchkysten. A la meitat d'aquesta costa s'hi troba el cap de Norvegiaodden (cap de Noruega) i a 0,5 quilòmetres d'aquest hi hia els illots de Bennskjæra.

El 93% de l'illa està coberta per glaceres, donant-li una forma de cúpula. La regió més elevada de l'illa és Wilhelmplatået, que es triba a l'oest del centre de l'illa. L'altiplà fa 3,5 quilòmetres d'amplada i està envoltat de diversos pics. El més elevat és l'Olavtoppen, de 780 metres sobre el nivell del mar, seguit del Lykketoppen (766 m) i el Mosbytoppane (670 m). Wilhelmplatået és també la caldera principal responsable de la creació de l'illa. L'última erupció va tenir lloc l'any 2000 aC, produint un flux de lava cap al cap Meteor. El volcà es troba en un estat de deteriorament. La temperatura de 30 centímetres sota la superfície és de 25 °C.

La llargada de línia de la costa de l'illa és de 29,6 quilòmetres. El desembarcament a l'illa és molt difícil, ja que normalment s'experimenta en alta mar i amb una costa escarpada. Durant l'hivern tota l'illa està envoltada de gel. El Punt Triple de Bouvet es troba 275 quilòmetres a l'oest de l'illa de Bouvet. És una triple unió entre la placa sud-americana del Sud, la placa africana i la placa Antàrtica, així com entre la dorsal mesoatlàntica, la dorsal del sud-oest de l'Índia i la dorsal Amèrica-Antàrtica.

Costa occidental de l'illa de Bouvet.

Clima[modifica | modifica el codi]

L'illa està situada al sud de la Convergència Antàrtica, el que fa que tingui un clima polar marí dominat pels núvols i la boira. S'hi experimenta una temperatura mitjana de -1 °C, amb una mitjana al gener d'1 °C i una mitjana al setembre de -3 °C. Les temperatures mitjanes altes mensuals fluctuen poc durant tot l'any.

La temperatura màxima absoluta és de 10,6 ºC el 14 de març de 2005 i el 14 de desembre de 2004, causada per la radiació solar intensa. Les temperatures puntuals de fins a 20 °C han estat registrades en un dia assolellat a les parets rocoses. L'illa experimenta predominantment un vent feble de l'oest.

Dades climàtiques a Bouvet
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 10.2
(50.4)
10.2
(50.4)
10.6
(51.1)
7.7
(45.9)
5.6
(42.1)
5.2
(41.4)
3.8
(38.8)
5.9
(42.6)
7.3
(45.1)
8.7
(47.7)
8.3
(46.9)
10.6
(51.1)
10.6
(51.1)
Màxima mitjana °C (°F) 3
(37)
4
(39)
3
(37)
2
(36)
1
(34)
0
(32)
−1
(30)
−1
(30)
−1
(30)
0
(32)
1
(34)
3
(37)
1.2
(34.2)
Mitjana diària °C (°F) 1
(34)
1
(34)
1
(34)
0
(32)
−1
(30)
−2
(28)
−3
(27)
−3
(27)
−3
(27)
−2
(28)
−1
(30)
0
(32)
−1
(30.3)
Mínima mitjana °C (°F) 0
(32)
0
(32)
0
(32)
0
(32)
−2
(28)
−4
(25)
−5
(23)
−5
(23)
−5
(23)
−3
(27)
−2
(28)
−1
(30)
−2.2
(28)
Mínima rècord °C (°F) −2.6
(27.3)
−2.2
(28)
−3.2
(26.2)
−4.7
(23.5)
−9.7
(14.5)
−10.2
(13.6)
−14.8
(5.4)
−15.0
(5)
−18.7
(−1.7)
−15.2
(4.6)
−8.4
(16.9)
−4.1
(24.6)
−18.7
(−1.7)
Font #1: Climate Zona[56]
Font #2: Meteo climat [57]

Natura[modifica | modifica el codi]

Un ós marí antàrtic provinent de l'illa de Geòrgia del Sud.

La duresa del clima i el terreny cobert de gel limiten la vegetació als fongs (ascomicets incloent líquens) i plantes no vasculars (molses i hepàtiques). La flora de Bouvet és la representativa de l'Antàrtida marítima i és fitogeogràficament similar a la de les illes Sandwich del Sud i Shetland del Sud. L'única espècie que viu damunt el gel i la neu present a l'illa és la neu de síndria. La vegetació restant es troba en les zones lliures de neu, com ara en nunataks i altres parts de lliures de gel com els penya-segats costaners i les platges. A Nyrøysa hi ha cinc espècies de molses, 6 ascomicets (incloent cinc líquens), i vint algues. Hi ha sis ascomicets endèmics, tres dels quals estan liquenitzats.

El Cap Valdivia fotografiat l'any 2009.

L'illa ha estat designada com a Àrea important per a la conservació de les aus per BirdLife International, per la seva importància per a l'aliment de les aus marines. Entre els anys 1978 i 1979 es va estimar que hi havia uns 117.000 pingüins a l'illa, dels quals la majoria eren pingüins de cresta daurada i en menor mesura, pingüí de cara blanca i d'Adèlia, tot i que entre el 1989 i el 1990 es va estimar que la població havia baixat a 62.000. Nyrøysa és la colònia de pingüins més important de l'illa. Altres aus que es reprodueixen a l'illa són el fulmar austral és, de llarg, l'au no pingüí més comú amb 100.000 exemplars. Altres espècies d'aus són el petrell del Cap, el prió antàrtic, el petrell oceànic, el petrell de ventre negre, el paràsit subantàrtic, el petrell gegant del sud, el petrell de les neus, el prió becfí, i el xatrac antàrtic. El gavià dominicà es creu que havia habitat a l'illa abans. Les aus que no es reprodueixen a l'illa però s'hi poden trobar habitualment són el pingüí reial, l'albatros viatger, l'albatros cellanegre, l'albatros de Campbell, l'albatros clororinc, l'albatros fumat, l'albatros fuliginós, el petrell gegant del nord, el petrell antàrtic, el petrell blau, el petrell suau, el petrell de Kerguelen, el petrell de cap blanc, el prió fada, la baldriga de mentó blanc, la baldriga capnegra, el petrell comú, el paràsit austral i paràsit cuapunxegut.

Els únics vertebrats que no són aus a l'illa són les foques, específicament l'elefant marí meridional i l'ós marí antàrtic, que es reprodueixen a l'illa. Entre els anys 1998 i 1999, hi va haver 88 cries d'elefant marí i 13.000 cries d'ós marí a Nyrøysa. La iubarta i l'orca es poden veure a les aigües circumdants.

Polítics i govern[modifica | modifica el codi]

Imatge aèria de l'illa feta per la NASA.

L'illa de Bouvet és una de les tres dependències de Noruega. A diferència de l'illa de Pere I i la Terra de la Reina Maud, que formen part del Tractat Antàrtic, Bouvet no està disputada. La situació de dependència implica que l'illa no és part del Regne de Noruega, però es troba sota sobirania noruega. Això significa que l'illa pot ser cedida sense violar el primer article de la Constitució de Noruega. De l'administració noruega de l'illa és se n'encarrega el Departament d'Afers Polars del Ministeri de Justícia i de Policia, amb seu a Oslo.

L'annexió de l'illa està regulada per la Llei de Dependència, del 24 de març de 1933. Aquesta llei estableix que el dret penal, el dret privat i dret processal noruecs s'apliquen a l'illa, a més d'altres lleis que explícitament són vàlides a l'illa. Estableix també que tota la superfície pertany a l'estat, i prohibeix l'emmagatzematge i la detonació de productes nuclears. L'illa de Bouvet ha estat designada amb l'estàndard d'ISO 3166-2 codi BV, i va ser guardonada posteriorment amb el domini de primer nivell .bv el 21 d'agost de 1997. El domini és administrat per Norid però no està en ús. La zona econòmica exclusiva que envolta l'illa té una superfície de 441,163 quilòmetres quadrats.

Ficció[modifica | modifica el codi]

  • L'illa té un lloc destacat al llibre A Grue of Ice (1962, publicada als EUA com a The Disappearing Island), una novel·la d'aventures basada en Tristan da Cunha, Bouvet, i la mítica illa de Thompson, per Geoffrey Jenkins.
  • Bouvet és l'escenari de la pel·lícula del 2004 Alien versus Predator, en què es fa referència al seu nom noruec de "Bouvetøya".
  • Bouvet apareix en la novel·la Warhead (2005), d'Andy Remic.
  • Bouvet apareix en la novel·la Batmans Schönheit (2010), de Heinrich Steinfest.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. associats, Partal, Maresma i «Noruega no concedeix la independència als pingüins de l'illa de Bouvet» (en ca). VilaWeb.cat.
  2. «Bouvetøya – Store norske leksikon» (en noruec). Store norske leksikon.
  3. Mills, W.J.. Exploring Polar Frontiers: A Historical Encyclopedia. 1. ABC-CLIO, 2003, p. 96. ISBN 9781576074220 [Consulta: 7 juny 2015]. 
  4. «An abandoned lifeboat at world’s end | A Blast From The Past». allkindsofhistory.wordpress.com. [Consulta: 7 juny 2015].
  5. Mills (2003): 96
  6. Barr (1987): 62
  7. Barr (1987): 58
  8. Hough (1994): 248
  9. Burney (1817): 35
  10. Mills (2003): 434–35
  11. McGonigal (2003): 135
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta b622
  13. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta WJMills2
  14. Mill (1905): 106–107
  15. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta WJMills3
  16. Simpson-Housley (1992): 60
  17. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta b624
  18. Barr (1987): 63
  19. P. E. Baker «Historical and Geological Notes on Bouvetøya». British Antarctic Survey Bulletin, 13, 1967, pàg. 71–84 [Consulta: 8 maig 2012].
  20. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta b632
  21. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta baker2
  22. A. R. H. and N. A. M. «Review: A New Chart of the Antarctic». The Geographical Journal, vol. 102, 1, 1943, pàg. 29–34. DOI: 10.2307/1789367. JSTOR: 1789367.
  23. «Thompson Island». Global Volcanism Program. Arxivat de l'original el 8 May 2012. [Consulta: 8 maig 2012].
  24. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta b633
  25. Kyvik (2008): 52
  26. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta b634
  27. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta b635
  28. Barr (1987): 64
  29. «Lov om Bouvet-øya, Peter I's øy og Dronning Maud Land m.m. (bilandsloven)» (en norwegian). Lovdata. Arxivat de l'original el 2 December 2013. [Consulta: 29 agost 2011].
  30. «Bouvetøya». Norwegian Polar Institute. Arxivat de l'original el 8 May 2012. [Consulta: 8 maig 2012].
  31. «South African expedition to Bouvetøya, 1955». Polar Record, vol. 8, 54, September 1956, pàg. 256–258. DOI: 10.1017/S003224740004907X.
  32. http://www.birdlife.org/datazone/userfiles/file/IBAs/AfricaCntryPDFs/Bouvet.pdf
  33. Rubin (2005): 155
  34. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta baker3
  35. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta rubin2
  36. Transactions of the Oceanographical Institute, p. 129. 
  37. «Forskrift om fredning av Bouvetøya med tilliggende territorialfarvann som naturreservat» (en norwegian). Lovdata. Arxivat de l'original el 9 May 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  38. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta rubin3
  39. Hersh (1991): 271
  40. Rhodes (2011): 164–169
  41. Weiss, Leonard «Israel’s 1979 Nuclear Test and the U.S. Cover-Up». Middle East Policy, vol. 18, 4, 2011.
  42. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta b642
  43. Barr (1987): 59
  44. Kyvik (2008): 189
  45. «Bouvet Island 1990». NØHR, 19 December 2007. Arxivat de l'original el 12 January 2008. [Consulta: 12 gener 2008].
  46. «DXpedition to Bouvet/3Y0E». NØHR, 19 December 2007. Arxivat de l'original el 9 May 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  47. «3Y0Z Bouvet Island - Press Release #4». DxCoffee. [Consulta: 22 febrer 2017].
  48. USGS. «M6.2 - Bouvet Island region». United States Geological Survey.
  49. Jaklin, Patrick. «Norsk feltstasjon tatt av naturkreftene ved Antarktis». Norwegian Polar Institute, 20-07-2010. Arxivat de l'original el 9 May 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  50. «Islands of Jan Mayen and Bouvet as parts of a serial transnational nomination of the Mid-Atlantic Ridge system». UNESCO. Arxivat de l'original el 9 May 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  51. Molde, Eivind «Ny "ekstremstasjon" på Bouvetøya» (en norwegian). , 07-02-2014 [Consulta: 11 febrer 2014].
  52. Schiermeier, Quirin «Ecologists fear Antarctic krill crisis». Nature, vol. 467, 15, 02-09-2010, pàg. 15. DOI: 10.1038/467015a. PMID: 20811427 [Consulta: 9 December 2011].
  53. Molde, Eivind «Satsar på krill – eit nytt oljeeventyr» (en norwegian). Norwegian Broadcasting Corporation, 02-03-2008 [Consulta: 9 maig 2012].
  54. Cordero-Moss, Giuditta. «The Law applicable to the Continental Shelf and in the Exclusive Economic Zone». University of Oslo. Arxivat de l'original el 9 May 2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  55. «Making history summiting of the most remote land on earth». EXPEDITION POUR LE FUTUR, 04-03-2012.
  56. «Monthly Averages for Bouvet Island» (en anglès). Climate Zona. [Consulta: 24 febrer 2017].
  57. «Météo climat station Ile Bouvet» (en francès). Météo climat. [Consulta: 24 febrer 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]