Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 gener 1705 Pleudihen-sur-Rance (Regne de França) |
| Mort | 1786 (80/81 anys) Sant-Maloù (Bretanya) |
| Governador de l'Illa de la Reunió | |
| 19 octubre 1757 – 6 setembre 1763 ← Antoine Marie Desforges-Boucher – Jean Sentuary → | |
| Governador general de les Illes Mascarenyes | |
| 1757 – 1763 | |
Governor of Isle de France (en)  | |
| 1753 – 1755 ← Pierre-Félix-Barthélemy David (en) – René Magon de La Villebague (en) → | |
| Governador de l'Illa de la Reunió | |
| 16 octubre 1750 – 14 desembre 1752 ← Joseph Brénier (en) – Joseph Brénier (en) → | |
| Governador general de les Illes Mascarenyes | |
| 1750 – 1752 | |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, navegant, administrador colonial |
| Família | |
| Fills | Athanase Hyacinthe Bouvet de Lozier, Hélène Bouvet de Lozier (fr) |
Premis | |
 | |
Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier (Pleudihen-sud-Rance, 14 de gener de 1705 - Pleudihen, 1786) va ser un navegant i explorador francès, conegut per ser el descobridor de l'illa antàrtica que duu el seu nom, illa Bouvet.
Biografia[modifica]
Amb set anys va quedar orfe i, després de finalitzar la seva educació bàsica a París, va ser enviat a Sant-Maloù a estudiar navegació.
En 1731 va ingressar com a tinent en la Companyia francesa de les Índies Orientals. Després de diversos intents va aconseguir obtenir el comandament de dues fragates (L'Aigle i la Maire) per explorar les zones de l'Atlàntic Sud que havien estat descrites per Binot Paulmier de Gonneville, i que es creia en aquest moment que contrarestarien el pes de les terres de l'hemisferi Nord, la Terra Australis Incognita. No hi havia esperança de trobar terres temperades. Va ser almenys la primera expedició a l'hemisferi sud explícitament dissenyada amb finalitats científiques.
El 19 de juliol de 1738 va salpar del port d'An Oriant i l'1 de gener de 1739 va veure a través de la boira i la neu que queia, una glacera i neu recobrint una terra escarpada a la qual va denominar cap Circumcisió, que seria després identificada i batejada en honor seu com a illa Bouvet. Els exploradors van intentar arribar a terra, però la banquisa ho va impedir. Van haver d'enfrontar-se a un estiu austral inusualment fred i després de nou dies d'intents en condicions difícils, van començar la cerca del continent desconegut més a l'est. Els instruments de navegació de l'època no permetien una determinació fiable de la longitud, i Bouvet va registrar l'illa al voltant dels 6º graus est. Al no trobar res més a l'est, bloquejats al sud per la banquisa, amb la major part de la seva tripulació malalta, Bouvet es va veure obligat a abandonar i va tornar al cap de Bona Esperança, a l'Àfrica, per després tornar a tornar a An Oriant.
Gràcies a aquesta expedició, va ser el primer en descriure els gegantescs icebergs tabulars, que només es troben en les latituds de l'extrem sud, les densitats de balenes i un animal fins llavors desconegut i estrany: el pingüí.
Curiositats[modifica]
El nom donat a la Universitat i Escola Secundària Almirall Bouvet de Saint-Benoît, a l'illa de la Reunió, no es refereix a ell si no a un parent llunyà Pierre Bouvet de Maisonneuve, un altre mainer que va participar en les guerres napoleòniques i en la famosa batalla de la Gran Port Ile de France (Maurici), en 1810, l'única victòria naval de Napoleó.
Enllaços externs[modifica]
- Biografia a South-Pole.com