Chlamydomonas nivalis
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Malaltia | Chlamydomonas nivalis |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Chlorophyceae |
| Ordre | Volvocales |
| Família | Chlamydomonadaceae |
| Gènere | Chlamydomonas |
| Espècie | Chlamydomonas nivalis (Bauer) Wille |
Chlamydomonas nivalis, és una espècie d'alga verda de l'ordre volvocals que conté pigments vermells secundaris carotenoides (astaxantina) a més de la clorofil·la. Proporciona a algunes zones amb neu una tonalitat vermellosa o rosada amb un lleuger perfum de síndria fresca que en anglès es coneix com a "watermelon snow" (neu de síndria).[1] L'epítet específic d'aquesta espècie, nivalis, prové del llatí i fa referència a la neu. Aquest tipus de neu és comú a l'estiu en les regions alpines i polars de tot el món.
Història[modifica]
Els primers escrits a referir-se a aquest tipus de neu van ser els d'Aristòtil. Tanmateix no se sabia què ho causava.
El maig de 1818, l'expedició en vaixells a l'àrtic d'Amèrica del Nord dirigida pel capità John Ross es va adonar que en uns penya-segats del Cap York de Groenlàndia hi havia neu amb el color vermell com de sang, en van agafar mostres per portar-les a Anglaterra. En un primer es va atribuir la coloració a dipòsits de ferro d'origen en els meteorits caiguts a la zona.[2]
Quan Ross publicà l'informe del seu viatge ho va fer incloent un apèndix botànic a càrrec de Robert Brown. Brown ja hi va plantejar la hipòtesi que la coloració d'aquesta neu podia ser per una alga.[3]
Característiques[modifica]
El pigment vermell carotenoide que té l'alga Chlamydomonas nivalis protegeix els seus cloroplast de la llum visible i ultraviolada intensa i també li permet absorbir la calor i accelera la taxa de fusió de la neu. El creixement d'aquestes algues pot arribar a 25 cm de fondària dins la neu. Cada cèl·lula mesura de 20 a 30 micròmetres de diàmetre.
Durant els mesos d'hivern aquestes algues queden cobertes de neu i estant en estadi de dormició. A la primavera s'estimula la seva germinació. Una vegada germinades mitjançant els seus flagels es dirigeixen a la superfície de la neu on perden els seus flagels i formen estructures reproductives.
Molts organismes s'alimenten de C. nivalis, incloent-hi ciliats (protozous), rotífers, nematodes, cucs de gel (Mesenchytraeus) i col·lèmbols.
Referències[modifica]
- Armstrong, W.P. 1999. "Watermelon Snow: A Strange Phenomenon Caused by Algal Cells of The Chlorophyta" Arxivat 2006-04-12 a Wayback Machine. Wayne's Word Noteworthy Plants: Aug 1998. (24 April 2006).
- ↑ William E. Williams, Holly L. Gorton, and Thomas C. Vogelmann «Surface gas-exchange processes of snow algae». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 100, 2, 21-01-2003, pàg. 562–566. Bibcode: 2003PNAS..100..562W. DOI: 10.1073/pnas.0235560100. PMC: 141035. PMID: 12518048.
- ↑ «The King's health». The Times, 07-12-1818, p. 2.
- ↑ Brown, Robert. List of Plants collected by the Officers, &c., in Captain Ross's voyage, on the coasts of Baffin's Bay, 1818.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chlamydomonas nivalis |
- Waynes word article Arxivat 2006-04-12 a Wayback Machine.