Alga verda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Algues verdes
(Ordovicià inferior – recent)
"Siphoneae" d'Ernst Haeckel Kunstformen der Natur, 1904

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Plantae
Divisió: Chlorophyta
Classes

Els cloròfits (Chlorophyta) o algues verdes constitueixen una divisió que inclou unes 8.000 espècies[1][2] d'organismes eucariotes aquàtics fotosinètics. De la mateixa manera que les plantes terrestres (Bryophyta i Tracheophyta), les algues verdes contenen clorofil·les a i b, i reserves com el midó[1] contingut als plastidis. La principal característica que les diferencia de les plantes terrestres i similars és la manera de realitzar la mitosi. Els cloròfits es troben en ambients aquàtics, incloent-hi els marins, d'aigües dolces o salabroses. Estan emparentats amb els Charophyta i Embryophyta (plantes terrestres), i constitueixen conjuntament el grup Viridiplantae.

Conté tant espècies unicel·lulars com multicel·lulars. Mentre la majoria d'espècies viu en aigües dolces, un gran nombre ho fa en hàbitats marins, i altres espècies es troben adaptades a un ample rang d'entorns.

Classes[modifica | modifica el codi]

Classificació d'acord amb Hoek, Mann i Jahns 1995:[1]

  • Prasinophyceae
  • Chlorophyceae
  • Ulvophyceae
  • Cladophorophyceae
  • Bryopsipophycese
  • Dasycladophyceae
  • Trentepoliophyceae
  • Pleurastrophyceae (pleurastrals i prasiolals)
  • Klebsormidiophyceae
  • Zygnematophyceae
  • Charophyceae

Classificació d'acord amb Bold i Wynne (Introduction to the Algae, segona edició, Prentice Hall NJ):

Usos[modifica | modifica el codi]

  • A Sibèria occidental, s'utilitzen les algues verdes filamentoses per a fer paper o material aïllant i de construcció.
  • En biotecnologia, s'utilitzen les algues verdes cocals per la seva activitat fotosintètica i la facilitat a l'hora de cultivar-les en massa. Les investigacions en aquest camp van encaminades a obtenir complements vitamínics per a l'alimentació humana o combustibles que puguin substituir els fòssils.
  • S'utilitzen "reactors d'algues" per a efectuar intercanvi de gasos (diòxid de carboni per oxigen en la fotosíntesi); aquestes instal·lacions s'han provat en vehicles espacials.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alga verda Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Hoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995. Algae An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0 521 30419 9
  2. «Major Algae Phyla». Arxivat de l'original el 20 d'agost de 2009.