Algues verdes
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 "Siphoneae"  | |
| Organismes amb aquest nom | |
|
Les algues verdes són un grup informal i parafilètic d'organismes eucariotes fotosintètics amb clorofil·la a i b, i reserves en forma de midó.[1][2] Inclou unes 14.649 espècies.[2] Les algues verdes comprenen tant espècies unicel·lulars com multicel·lulars.
Les algues verdes inclouen tres fílums, els prasinodermòfits (Prasinodermophyta), els cloròfits (Chlorophyta) i els caròfits (Charophyta)[3] essent aquests últims els avantpassats de les plantes terrestres (Embryophyta), concretament les Zygnematophyceae. El clade complet que inclou tant algues verdes com embriòfits és monofilètic i es coneix com a clade Viridiplantae i com a regne Plantae.[4]
Les algues verdes es troben en ambients aquàtics, tant els marins com salabrosos, per bé que la majoria viuen en aigües dolces. Algunes espècies han colonitzat també el medi terrestre i viuen sobre les superfícies humides.
Característiques
[modifica]Les algues verdes tenen cloroplasts que contenen clorofil·la a i b, cosa que els dóna un color verd brillant, a més, tenen pigments accessoris com el betacarotè (vermell-taronja) i la xantofil·la (groc) en tilacoides apilats.[5][6] La paret cel·lular conté normalment cel·lulosa, i emmagatzemen glúcids en forma de midó.[7]
Totes les algues verdes tenen mitocondris amb crestes planes. Quan n'hi ha, tenen flagels parells que utilitzen per moure la cèl·lula. Estan ancorats per un sistema de microtúbuls i fils fibrosos en forma de creu. Els flagels només són presents en els gàmetes masculins mòbils dels caròfits (i d'embriòfits basals com briòfits, pteridòfits, ciques i ginkgo, però són absents dels gàmetes de Pinophyta i de les plantes amb flors).[8]
Els membres de la classe Chlorophyceae experimenten mitosi tancada en la forma més comuna de divisió cel·lular entre les algues verdes, que es produeix a través d'un ficoplast.[9] En canvi, les algues verdes caròfites i les plantes terrestres (embriòfits) experimenten mitosi oberta sense centríols; en canvi, es forma una "bassa" de microtúbuls, el fragmoplast, a partir del fus mitòtic i la divisió cel·lular implica l'ús d'aquest fragmoplast en la producció d'una placa cel·lular.[10]
Reproducció
[modifica]Les algues verdes mostren tipus de reproducció molt diversos. A les espècies unicel·lulars, la multiplicació es produeix bàsicament mitosi i, a les pluricel·lulars, sobretot per fragmentació del tal·lus o mitjançant la producció de mitòspores (espores produïdes per mitosi, no per meiosi).[11]
La reproducció sexual es pot produir mitjançant isogàmia (com a Gonium), en la qual ambdós gàmetes són iguals, flagel·lats i mòbils, o bé per anisogàmia (Codium) o oogàmia (Volvox), amb només el gàmeta masculí nedador (Oedogonium), o amb cap dels gàmetes flagel·lats (Spirogyra). Després de la fecundació, el zigot pot recobrir-se de capes protectores i pot suportar condicions ambientals desfavorables.[11]
Els cicles biològics són molt variats, sovint amb alternança de generacions. Normalment hi ha una fase haploide (gametòfit, productor de gàmetes) i una altra de diploide (esporòfit, productor d'espores); ambdues generacions poden ser iguals (Ulva), o diferents (Derbesia) i fins i tot una de les dues es pot reduir i desaparèixer.[11]
Als caròfits la reproducció no es fa mai per espores, de manera que no hi ha alternança de generacions. Lla reproducció sexual, l’única present, es produeix mitjançant oogonis i anteridis d’estructura molt complexa.[12]
Ecologia
[modifica]Les algues verdes colonitzen hàbitats molt variats. La major part de les espècies viuen a les aigües dolces continentals, i només una petita proporció colonitzen aigües marines o salabroses. A les aigües dolces, constitueixen una part important del plàncton, per bé que moltes altres són bentòniques, és a dir, viuen fixes al substrat. Al medi marí, la immensa majoria de les espècies són bentòniques. Els cloròfits han colonitzat també el medi terrestre i moltes espècies viuen les superfícies humides (degotalls, troncs d’arbre, parets i sòls humits).[11][12]
Simbiosi
[modifica]Les algues verdes, com ara Chlorella, es troben simbiòticament en ciliats (Paramecium), en esponges, en celenteris (Hydra viridissima) en turbel·laris (cucs plans). Algunes espècies, en particular les dels gèneres Trebouxia (classe Trebouxiophyceae) i Trentepohlia (classe Ulvophyceae), es poden trobar en associacions simbiòtiques amb fongs per formar líquens.[11]
Els cloroplasts dels dinoflagel·lats del gènere Lepidodinium, dels euglènids i de les cloraracniofícies van ser adquirits a partir d'algues verdes endosimbiòtiques ingerides, i aquests últims conserven un nucleomorf (nucli vestigial).[13]
Filogènia
[modifica]Cladograma molt simplificat a partir de Judd et al.:[7]
| Viridiplantae |
| ||||||||||||||||||
Taxonomia
[modifica]Segons AlgaeBase (2025) les algues verdes (=Viridiplantae menys Embryophyta) es classifiquen en tres fílums o divisions i 18 classes:[2]
- Fílum Prasinodermatophyta
- Classe Palmophyllophyceae
- Classe Prasinodermatophyceae
- Fílum Charophyta
- Classe Charophyceae
- Classe Chlorokybophyceae
- Classe Coleochaetophyceae
- Classe Klebsormidiophyceae
- Classe Mesostigmatophyceae
- Classe Zygnematophyceae
- Fílum Chlorophyta
- Classe Picocystophyceae
- Classe Pseudoscourfieldiophyceae
- Subfílum Chlorophytina
- Classe Chlorodendrophyceae
- Classe Chlorophyceae
- Classe Pedinophyceae
- Classe Trebouxiophyceae
- Classe Ulvophyceae
- Subfílum Prasinophytina
- Classe Mamiellophyceae
- Classe Nephroselmidophyceae
- Classe Pyramimonadophyceae
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ C. Van Den Hoek et al 1995, Algae: An Introduction to Phycology Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-30419-9
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Taxonomy Browser :: AlgaeBase» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-06-20. [Consulta: 8 desembre 2025].
- ↑ Linzhou, Li «The genome of Prasinoderma coloniale unveils the existence of a third phylum within green plants». Nature Ecology & Evolution, 4(9), 22-06-2020, pàg. 1220–1231. DOI: 10.1038/s41559-020-1221-7. PMC: 7455551. PMID: 32572216.
- ↑ Palmer JD, Soltis DE, Chase MW «The plant tree of life: an overview and some points of view». American Journal of Botany, vol. 91, 10, 10-2004, pàg. 1437–45. DOI: 10.3732/ajb.91.10.1437. PMID: 21652302.
- ↑ Burrows 1991. Seaweeds of the British Isles. Volume 2 Natural History Museum, London. ISBN 0-565-00981-8
- ↑ van den Hoek C, Mann DG, Jahns HM. Algae: An introduction to phycology. Cambridge: Cambridge University Press, 1995. ISBN 978-0-521-30419-1.
- ↑ 7,0 7,1 Judd WS, Campbell CS, Kellogg EA, Stevens PF, Donoghue MJ. Plant systematics, a phylogenetic approach.. Sunderland Mass.: Sinauer Associates Inc., 2002, p. 156. ISBN 978-0-87893-403-4.
- ↑ Roberts DW «Letter to the editor». Toxicology and Applied Pharmacology, vol. 112, 2, 1992, pàg. 331–332. Bibcode: 1992ToxAP.112..331R. DOI: 10.1016/0041-008x(92)90204-6. PMID: 1539170.
- ↑ Pickett-Heaps J «Cell division in eucaryotic algae». BioScience, vol. 26, 7, 1976, pàg. 445–450. DOI: 10.2307/1297481. JSTOR: 1297481.
- ↑ P.H. Raven, R.F. Evert, S.E. Eichhorn (2005): Biology of Plants, 7th Edition, W.H. Freeman and Company Publishers, New York, ISBN 0-7167-1007-2
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Els cloròfits | Història Natural PPCC». [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ 12,0 12,1 «Les carofícies | Història Natural PPCC». [Consulta: 9 desembre 2025].
- ↑ Jackson, Christopher; Knoll, Andrew H.; Chan, Cheong Xin; Verbruggen, Heroen «Plastid phylogenomics with broad taxon sampling further elucidates the distinct evolutionary origins and timing of secondary green plastids». Scientific Reports, vol. 8, 1, 2018, pàg. 1523. Bibcode: 2018NatSR...8.1523J. DOI: 10.1038/s41598-017-18805-w. PMC: 5784168. PMID: 29367699.