Algues verdes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAlgues verdes

"Siphoneae" d'Ernst Haeckel Kunstformen der Natur, 1904 Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Classes

Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espècies[1][2] d'organismes eucariotes aquàtics fotosinètics. De la mateixa manera que les plantes terrestres (Bryophyta i Tracheophyta), les algues verdes contenen clorofil·les a i b, i reserves com el midó[1] contingut als plastidis. La principal característica que les diferencia de les plantes terrestres i similars és la manera de realitzar la mitosi. Els cloròfits es troben en ambients aquàtics, incloent-hi els marins, d'aigües dolces o salabroses. Estan emparentats amb els Charophyta i Embryophyta (plantes terrestres), i constitueixen conjuntament el grup Viridiplantae.

Conté tant espècies unicel·lulars com multicel·lulars. Mentre la majoria d'espècies viu en aigües dolces, un gran nombre ho fa en hàbitats marins, i altres espècies es troben adaptades a un ample rang d'entorns.

Classes[modifica]

Classificació d'acord amb Hoek, Mann i Jahns 1995:[1]

Classificació d'acord amb Bold i Wynne (Introduction to the Algae, segona edició, Prentice Hall NJ):

Usos[modifica]

  • A Sibèria occidental, s'utilitzen les algues verdes filamentoses per a fer paper o material aïllant i de construcció.
  • En biotecnologia, s'utilitzen les algues verdes cocals per la seva activitat fotosintètica i la facilitat a l'hora de cultivar-les en massa. Les investigacions en aquest camp van encaminades a obtenir complements vitamínics per a l'alimentació humana o combustibles que puguin substituir els fòssils.
  • S'utilitzen "reactors d'algues" per a efectuar intercanvi de gasos (diòxid de carboni per oxigen en la fotosíntesi); aquestes instal·lacions s'han provat en vehicles espacials.
  • Algunes són comestibles i es fan servir a la indústria alimentària.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Hoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995. Algae An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0 521 30419 9
  2. «Major Algae Phyla». Arxivat de l'original el 2009-08-20. [Consulta: 5 agost 2007].