Pingüí de cresta daurada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pingüí de cresta daurada
Macaroni Penguins (js).jpg
Gorfou doré MHNT.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Sphenisciformes
Família: Spheniscidae
Gènere: Eudyptes
Espècie: E. chrysolophus
Nom binomial
Eudyptes chrysolophus
(Brandt, 1837)
Distribució del pingüí de cresta dauradaEn vermell les zones de cria
Distribució del pingüí de cresta daurada
En vermell les zones de cria

El pingüí de cresta daurada (Eudyptes chrysolophus) és un ocell marí de la família dels esfeníscids (Spheniscidae). És un dels coneguts com pingüins crestats, a causa de les contrastades plomes daurades que llueixen al cap.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És un pingüí de mitjana grandària, que fa 66 - 76 cm de llargària amb un pes de 50 70 cm de llargària, amb un pes de 3,3 – 6,4 kg. Parts superiors i cap de color gris molt fosc. Parts inferiors blanques. Línia de llargues plomes de color daurat amb la punta negra, des de l'obertura nasal, per d'alt de l'ull i per sota del capell corbats cap a munt a partir de la comissura bucal. Les plomes daurades més llargues es troben per sobre i darrere de l'ull. Bec rogenc, amb rosa en la base. Potes rosa. Els joves són semblants, amb les crestes del cap menys desenvolupades i de color groc.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

D'hàbits pelàgics, cria en illes dels oceans meridionals, a les Malvines, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud, Òrcades del Sud, Shetland del Sud, Bouvet, Príncep Eduard, Marion, Crozet, Kerguelen, Heard, Desolación i Diego Ramírez i illes properes a l'Antàrtida. [1]

Com altres pingüins crestats, s'alimenten de crustacis, en gran part krill, amés de cefalòpodes i peixos.

Aquests pingüins realitzen les còpules a finals d'octubre i fan la posta a principis de novembre. El niu és una cavitat poc profunda a terra, amb algunes pedres o material vegetal. Ponen dos ous, el primer d'ells molt més petits que el segon, normalment no sobreviu. Els dos pares fan torns per covar els ous durant unes cinc setmanes. Quan no estan són protegits pels mascles adults, els pollets formen guarderies per mantenir la calor i estar protegits. Una vegada que han crescut les plomes, al voltant de 60-70 dies, les joves estan preparats per sortir al mar pel seu compte.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pingüí de cresta daurada
  1. 1,0 1,1 Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 10-04-2011