Košice

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaKošice
Košice
Bandera de Košice Escut de Košice
Coat of arms of Košice
Cathedral of St. Elizabeth in Košice.jpg
Catedral de Košice

Localització
Map slovakia kosice.png
48° 43′ 00″ N, 21° 15′ 00″ E / 48.716666666667°N,21.25°E / 48.716666666667; 21.25
EstatPrimera República de Txecoslovàquia
PaísEslovàquia
RegionsRegió de Košice
Capital de
Conté
Població
Total 240.688 (2011)
• Densitat 993,22 hab/km²
Geografia
Superfície 242,33 km²
Altitud Mitjana 206
Història
Fundació 1230
Organització i govern
• Cap de govern Richard Raši (2010)
Indicatius
Codi postal 04000
Fus horari UTC+1
Prefix telefònic + 42155
Altres dades
Agermanament

Web http://www.kosice.sk
Modifica dades a Wikidata

Košice (en llatí Cassovia) és una ciutat d'Eslovàquia. Tenia 239.797 habitants en l'any 2013, i és la segona ciutat més gran d'Eslovàquia després de la capital, Bratislava.

Toponímia[modifica]

Estela amb l'escut d'armes de la vila i la catedral de fons.

El primer document escrit que en fa menció de l'establiment d'una comunitat data del 1230 amb el nom de Villa Cassa.[1] Les altres formes antigues trobades relacionades amb el nom de Košice són Cassa, Kassa o Kossa. L'origen no és conegut, però l'explicació més probable seria que el lloc tingués un nom d'origen eslau que es podria traduir per 'Gent de Koša', i Koša seria el cognom d'una família. La conca de Košice ja estava habitada a l'època de la colonització hongaresa i després alemanya, però els nouvinguts haurien pres el nom de les poblacions locals. A continuació, els administradors alemanys de la vila transformaren el nom en Kaschau i els hongaresos en Kassa. La forma llatinitzada Cassòvia i el seu adjectiu cassovès provindria del Renaixement i de l'humanisme.[2]

Geografia[modifica]

Situació[modifica]

Košice es troba en una depressió oberta cap al sud en què flueix el riu Hornád, un subafluent del Tisza. Està envoltada per les muntanyes de Čierna Hora al nord i els turons de Volovské Vrchy a l'oest; aquestes dues formacions forment part del conjunt de les muntanyes Metal·líferes Eslovaques. A l'est, els turons de Slanec tanquen la depressió.

L'altitud mitjana del territori de la vila és de 208 m, el punt més baix situat a 184 m a la vora de l'Hornád i el més elevat a 851 m al cim del turó anomenat Vysoký Vrchk.[k 1] Les zones construïdes es troben a la depressió a una alçada mitjana de 200 m; només alguns pocs barris perifèrics estan construïts als vessants dels turons, a una alçada de 300 m. La superfície de la ciutat és de 24.382 ha, de les quals 9.270 (38%) eren el 2003 terres agrícoles.[k 1] Al nord i a l'oest, als massissos de Volovské Vrchy i Čierna Hora, la vila té 19.432 ha de boscos que sobrepassen els límits administratius, per la qual cosa es converteix en el segon propietari forestal d'Europa central no estatal després de la ciutat de Viena.

Relacions internacionals[modifica]

Representacions diplomàtiques[modifica]

Hi ha a Košice 7 consolats. El consolat general d'Hongria es troba al carrer Hlavná; els sis altres consulats són els de Bèlgica, estat espanyol, Turquia, Rússia, Mongòlia i Alemanya.

França i la República Txeca hi compten amb un centre cultural, l'Alliance française de Košice i el Centre Txec de Košice.

Euroregions[modifica]

Košice juga un paper important en la cooperació regional transnacional amb la seva condició de seu d'oficina nacional de l'euroregió Carpats, i d'ençà de l'1 de desembre de 2000, un dels pols de l'euroregió bipolar de Košice-Miskolc.

Ciutats agermanades[modifica]

Monument al carrer Hlavná.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Short History of Kosice» (en en, sk). [Consulta: 19 febrer 2010].
  2. Ondrej Halaga. «Názov mesta a jeho pôvod» (en sk). [Consulta: 5 març 2010].
  1. 1,0 1,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta cartographicinfo

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Košice Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Portugal Guimarães
Eslovènia Maribor
Capital Europea de la Cultura
(juntament amb França Marsella)

2013
Succeït per:
Finlàndia Umeå
Letònia Riga