Egirina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralEgirina
8336M-aegirine.jpg
Cristall monoclínic d'egirina amb ortoclasa, Mont Malosa, districte de Zomba, Malawi (mida:85 mm x 83 mm; 235 g)
Fórmula químicaNaFe+3Si2O6
EpònimAegir Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLåven island (en) Tradueix i Øvre Eiker Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriainosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.3c.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls >3 mm, prismàtic, radial
Grup espacialgrup espacial 15 Modifica el valor a Wikidata
Colornegre, negre verdós, marró vermellós, verd
Exfoliació{110} bona
Fracturairregular
Tenacitattrencadissa
Duresa6
Lluïssorvítria o de resina
Color de la ratllagris groguenc
Densitat3,5 a 3,6 g/cm3 (mesurada) 3,576 g/cm3 (calculada)
Pleocroismevisible
Fluorescènciano en té
Magnetismeno en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'egirina, aegirina o acmita és un silicat, concretament un inosilicat del grup dels piroxens i el subgrup dels clinopiroxens. El seu nom prové de n'Ægir, el déu del mar en la mitologia nòrdica, ja que un dels primers minerals descrits va ser trobat a prop del mar. Va ser descobert l'any 1821 a Rundemyr, Noruega (en aquell moment se li va donar el nom d'acmita); va ser anomenat com a egirina el 1835 pel capellà i mineròleg Hans Morten Thrane Esmark. L'espècimen anomenat per Thrane va ser trobat a Låven, Langesundsfjorden, Noruega.

Característiques químiques[modifica]

La seva fórmula química és NaFe+3Si2O6. Normalment se sol presentar a la natura amb altres impureses que produeixen canvis en la seva coloració. Aquestes impureses poden ser: alumini, titani, vanadi, manganès, magnesi, calci, potassi, zirconi o ceri.

Context geològic de formació[modifica]

S'acostuma a trobar generalment en roques ígnies alcalines, carbonatites i pegmatites; també es troba en roques metamòrfiques com esquists afectats per metamorfisme regional, gneisos, roques formades en fàcies d'esquists blaus i per metasomatisme de granulites riques en sodi.

Referències[modifica]

  1. «Egirina» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egirina