Egirina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEgirina
Aegirine - Mt Malosa, Zomba, Malawi.jpg
Egirina, Mont Malosa, districte de Zomba, Malawi
Fórmula químicaNaFe+3Si₂O₆
EpònimAegir Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLåven island (en) Tradueix i Øvre Eiker Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriainosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.3c.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls >3 mm, prismàtic, radial
Grup espacialgrup espacial C2/c Modifica el valor a Wikidata
Colornegre, negre verdós, marró vermellós, verd
Exfoliació{110} bona
Fracturairregular
Tenacitattrencadissa
Duresa6
Lluïssorvítria o de resina
Color de la ratllagris groguenc
Densitat3,5 a 3,6 g/cm³ (mesurada) 3,576 g/cm3 (calculada)
Pleocroismevisible
Fluorescènciano en té
Magnetismeno en té
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1998 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolAeg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'egirina, aegirina o acmita és un silicat, concretament un inosilicat del subgrup dels clinopiroxens. El seu nom prové de n'Ægir, el déu del mar en la mitologia nòrdica, ja que un dels primers minerals descrits va ser trobat a prop del mar. Va ser descobert l'any 1821 a Rundemyr, Noruega (en aquell moment se li va donar el nom d'acmita); va ser anomenat com a egirina el 1835 pel capellà i mineròleg Hans Morten Thrane Esmark. L'espècimen anomenat per Thrane va ser trobat a Låven, Langesundsfjorden, Noruega.

Característiques químiques[modifica]

La seva fórmula química és NaFe+3SiO₆. Normalment se sol presentar a la natura amb altres impureses que produeixen canvis en la seva coloració. Aquestes impureses poden ser: alumini, titani, vanadi, manganès, magnesi, calci, potassi, zirconi o ceri.

Context geològic de formació[modifica]

S'acostuma a trobar generalment en roques ígnies alcalines, carbonatites i pegmatites; també es troba en roques metamòrfiques com esquists afectats per metamorfisme regional, gneisos, roques formades en fàcies d'esquists blaus i per metasomatisme de granulites riques en sodi.

Referències[modifica]

  1. «Egirina» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egirina