Sant Martí Sacalm
| ||||
| Tipus | entitat singular de població, ens local històric de Catalunya i capital municipal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | |||
| Comarca | Selva | |||
| Municipi | Susqueda | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 35 (2025) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 816 m | |||
| Codi INE | 17194000300 | |||
| Codi IDESCAT | 1719460003800 | |||
Sant Martí Sacalm, també conegut com a Sant Martí de Cantallops, i antigament anomenat Cantallops, és un poble, capital del municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva. En el cens de 2016 tenia 28 habitants, 13 al nucli de Sant Martí i 15 en habitatges disseminats.[1]
Al nucli hi ha l'ajuntament del municipi i l'església romànica de Sant Martí.
El terme d'aquest poble havi pertangut, fins al primer terç del Segle XIX, a la Vegueria i al Corregiment de Vic.[2] Amb la divisió provincial, tot el seu terme va ser adscrit a la província de Girona.[3]
Sant Martí Sacalm va ser un ens local independent fins al 1846, quan va ser unit a Susqueda per la política de reducció del número de municipis. Entre el 1937 i el 1939 va restar unit a Amer. El 1965 va esdevenir capital del municipi.[2] Actualment és una entitat singular de població del seu municipi, per a la qual hi ha estadístiques poblacionals.
| 2023 | 2024 | 2025 |
| 36 | 32 | 35 |
A la part limítrofe amb Amer hi ha el desconegut però alhora prolífer jaciment Neolític del Puig de les Sorres on apareixien multitud de restes litiques, i també restes ibèriques i romanes més contemporànies en edat; que es coneixen que están en antigues col·leccions privades en venta procedents d'altres zones de les localitats Amer, Anglès, Sta Coloma de Farners...
Dins del seu terme història hi ha el Castell de Fornils, que havia format part d'un antic terme castral.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Idescat
- 1 2 Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província. La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790-1850) (en català). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1995. ISBN 84-232-0487-1.
- ↑ Madoz, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-255-7.