Cummingtonita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCummingtonita
Fórmula químicaMgSiO22(OH)₂
EpònimCummington (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana66.1.1.1
Heys14.21.6
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,53Å; b = 18,23Å; c = 5,32Å; β = 101,97°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorverd clar, marró, gris, incolor
Exfoliacióperfect - on {110}*
TenacitatFràgil
Duresa5 a 6 (Mohs)
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Densitat3,1 a 3,6 g/cm³
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,639 a 1,671 nβ = 1,647 a 1,689 nγ = 1,664 a 1,708
Birefringènciaδ = 0,025 a 0,037
PleocroismeDèbil, en tons marró-verdosos
Angle 2Vmesurat: 65° to 90°, calculat: 70° to 90°
Dispersió òpticar > v or r < v*
SolubilitatInsoluble en àcids
Impureses comunesMn, Ca, Al, Ti, Na, K
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolCum Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cummingtonita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats i dins d'ells pertany als amfíbols monoclínics.[2] És un silicat de ferro i magnesi, amb aspecte d'agregats bacil·lars color castany. És polimorf de la antofil·lita, amb la seva mateixa composició química però diferent sistema cristal·lí.

En realitat, cummingtonita és el terme intermedi d'una sèrie de solució sòlida amb quantitats de ferro i magnesi substituïbles entre si, de manera que tota la sèrie es denomina amb aquest nom. En un extrem de la sèrie estarà la magnesiocummingtonita (Mg₇Si₈O22(OH)₂) i en l'altre extrem la grunerita (Fe₇Si₈O22(OH)₂).

Etimologia[modifica]

El terme procedeix de la ciutat de Cummington, a Massachusetts (EUA), on va ser descrit per primera vegada l'any 1824.[3][4]

Sinònims molt poc usats són antolita i kievita.[3]

Ambient de formació[modifica]

Apareix en roques metamòrfiques, tant metamorfisme de contacte com a regional, de fàcies d'esquists verds o eclogites esquists blaus. També es pot trobar com a mineral primari en algunes diorites, gabres i norites.

Minerals associats a la cummningtonita en totes aquestes roques són hornblenda, antofil·lita, actinolita, tremolita, arfvedsonita, glaucòfan, quars i granat.

Localització, extracció i ús[modifica]

Jaciments importants d'aquest mineral es troben a Massachusetts, Dakota del Sud i Wisconsin (EUA), a Labrador (Canadà), Japó, Escòcia, Finlàndia, Noruega i Suècia.[5] A Espanya es troba a Belmonte de Miranda (Astúries), Níjar (Almeria), Pontedeume (La Corunya), Tordera (Barcelona) i Ojén (Màlaga).[6]

La cummingtonita no té ús comercial, només interès científic i de col·leccionista.

Referències[modifica]

  1. «Cummingtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Hawthorne, Frank C., and Roberta Oberti (2006), On the classification of amphiboles: Canadian Mineralogist: 44(1): 1-21.
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.mindat.org/min-1170.html
  4. http://webmineral.com/data/Cummingtonite.shtml#.
  5. [enllaç sense format] http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/cummingtonite.pdf
  6. [enllaç sense format] http://www.uned.es/cristamine/fichas/cummingtonita/cummingtonita.htm Arxivat 2016-04-27 a Wayback Machine.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cummingtonita