Hemimorfita
 Hemimorfita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Zn₄Si₂O₇(OH)₂·H₂O |
| Epònim | aparença visual i meitat |
| Localitat tipus | districte miner de Băiţa, Nucet, Bihor, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.BD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.08 |
| Dana | 56.1.2.1 |
| Heys | 14.7.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls polars, amb terminacions diferents o hemimòrfiques. També en masses, mamil·lar, estalactític, o massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 8.367(5) Å, b = 10.73Å, c = 5.155(3) Å; Z = 2 |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Grup espacial | imm2 |
| Color | incolor, blanc, blavós, verdós, gris, groguenc, marró |
| Macles | rares en {001} |
| Exfoliació | perfecta en {110}, pobre en {101}, rara en {001} |
| Fractura | desigual, concoidal, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | subadamantina, vítria, subvítria, grassa, sedosa*, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Gravetat específica | 3,516 a 3,525 |
| Densitat | 3,475 g/cm³ (mesurada); 3,484 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.614 nβ = 1.617 nγ = 1.636 |
| Birefringència | δ = 0,022 |
| Angle 2V | mesurat: 46°, calculat: 44° |
| Dispersió òptica | forta r > v |
| Solubilitat | en àcid |
| Impureses comunes | Cu, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Hmp |
| Referències | [1] |
L'hemimorfita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1853 per Adolph Kenngott en al·lusió a la forma forma hemimòrfica dels seus cristalls. L'hemimorfita també és coneguda amb els noms de calamina o wagita, entre altres.
Característiques[modifica]
L'hemimorfita és un silicat de zinc hidratat. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu hàbit pot presentar cristalls llargs disposats en crostes radiades, normalment blanques, però és freqüent trobar-ne en crostes massives de tonalitats verd o blau intens. Aquesta inusual forma de cristal·lització fa que els cristalls acabin en cares desiguals. Industrialment s'extreu en les mines com a mena del zinc, sent de gran rendibilitat econòmica la seva explotació, ja que conté més d'un 54% d'aquest metall.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hemimorfita pertany a «09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4] o major» juntament amb els següents minerals: bertrandita, junitoïta, axinita-(Fe), axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba formant filons i llits en roques calcàries estratificades, a la zona d'oxidació de sulfurs de zinc i de plom, associada a smithsonita, cerussita, anglesita, rosasita, hidrozincita, crisocol·la, calcita, auricalcita, galena i esfalerita.
S'han trobat bells cristalls en mines de Chihuahua (Mèxic), Bèlgica, Àustria, Gran Bretanya, Algèria i els Estats Units. A Espanya és freqüent trobar hemimorfita a la conca minera del zinc d'Astúries i Cantàbria. A Catalunya s'ha trobat hemimorfita a la pedrera Berta de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental (Barcelona). En general, abunda en tots els jaciments de zinc, plom i plata del món.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemimorfita |
- ↑ «Hemimorphite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 agost 2014].