Quart

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Quart (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaQuart
Quart.jpg
Estació de carrilet

Localització
Localització de Quart respecte del Gironès.svg
41° 56′ 25″ N, 2° 50′ 31″ E / 41.940277777778°N,2.8419444444444°E / 41.940277777778; 2.8419444444444
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Gironès
Entitats de població 6
Població
Total 3.478 (2016)
• Densitat 91,29 hab/km²
Gentilici Quartenc, quartenca
Geografia
Superfície 38,1 km²
Altitud 91 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Laura Vall-Llosera Casanovas
Indicatius
Codi postal 17242
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17142
Codi IDESCAT 171426
Altres dades
Agermanament Kukra Hill (Nicaragua)
Modifica dades a Wikidata

Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Pels volts de la primera setmana de desembre es porta a terme la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de La Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.[1]

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Castellar de la Selva 12
la Creueta 258
Montnegre 14
Palol d'Onyar 517
Quart 2.314
Sant Mateu de Montnegre 35
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
65 64 61 307 473 1.139 950 1.003 755 672
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
896 921 1.089 990 1.043 1.185 1.272 1.969 2.094 2.092
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.123 2.183 2.402 2.545 2.609 2.637 2.762 2.983 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart[modifica]

La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.

Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi van viure entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmic, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi, A partir d'aquest moment Quart s'especialitzà progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica Modernista i Noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.[2]

Referències[modifica]

  1. MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III
  2. Saliné i Perich, Marta; Vilardell i Parruella, Roser. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 351. ISBN 8447530884. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quart Modifica l'enllaç a Wikidata