Sant Julià de Ramis

Sant Julià de Ramis
	Escut d'armes
	;
Localització
	42° 02′ 05″ N, 2° 50′ 22″ E / 42.034698°N,2.839403°E
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Gironès
Població humana
Total	3.623 (2022)
• Densitat	192,71 hab./km²
Llars	58 (1553)
Gentilici	santjulianenc
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	18,8 km²
Altitud	128 m
Limita amb	Girona ; Cornellà del Terri ; Celrà ; Palol de Revardit ; Sarrià de Ter ; Sant Gregori ; Medinyà
Organització política
• Alcalde	Marc Puigtió i Rebollo (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17481
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17169
Codi IDESCAT	171693
Altres
Lloc web	santjuliaderamis.cat

Sant Julià de Ramis és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona. Està format pels antics municipis de Medinyà i del mateix Sant Julià de Ramis.

El 1937 Sant Julià de Ramis va ser reanomenat temporalment com a Costa-roja del Terri.^[1]^[2] El 1972 s'hi va annexar el municipi de Medinyà, que va estar a punt de tornar a ser municipi independent el 2018.^[2]

L'antic terme de Sant Julià comprèn una sèrie d'elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià i la de Montagut, que se situen davant del congost del Ter i de la serra de Sant Miquel, ja a les Gavarres. L'antic terme comprèn també la plana propera a Sarrià de Ter.

El poble antic de Sant Julià de Ramis (184 m alt.), on hi ha l'antiga parròquia (avui santuari dedicat a Sant Cosme i Sant Damià) que era dedicada a Sant Julià, és situat a la muntanya de Sant Julià, dins un meandre de l'esquerra del Ter.

Després del 1939 s'ha produït un poblament a les vores de la carretera N-II; per això l'any 1943 s'hi va traslladar la parròquia a un edifici nou. A la vora de Sarrià de Ter també hi ha el Veïnat de Sarrià, amb una alta concentració de poblament.

Vora les restes del que va ser l'antic castell de Montagut, en la part occidental del municipi, a l'altra banda de la carretera comarcal de Girona a Banyoles, hi ha el veïnat de Montagut, que es va formar a l'entorn del castell; aquest va ser bastit, probablement, al segle XIII. Als voltants d'aquest sector hi ha el modern Golf Girona (o de Sant Julià).

El veïnat d'Olivars és situat al sector septentrional del terme, a la dreta del Terri.

Història[modifica]

El 1893 es va iniciar la construcció d'una fortificació a la muntanya de Sant Julià, que havia de servir de dipòsit de pólvora i municions, però que no va ser acabada.^[2] Entrat ja el segle XXI, aquesta fortificació va esdevenir el complex cultural de La Fortalesa, que el 2022 va ser anunciat que seria destinat a d'altres usos.

Al municipi (estricte) hi ha diversos jaciments arqueològics:^[2]

El Cau de les Goges, al camí de la Costa Roja cap a Can Santvicenc.
La Cova de les Goges, desareguda per les obres de la carretera N-II.
La cova de Can Santvicenç, oberta a l'interior d'un penyal del puig de Sant Julià, a l'esquerra del Ter.
El jaciment de la Pedra Dreta, a la confluència del torrent de Can Garriga arnb el Ter, prop del Congost.
El Poblat Ibèric, a la muntanya dels Sants Metges.^[3]
El Castellum Fractum, fortalesa tardoromana.

Al peu de la muntanya de Sant Julià, situada prop del congost del Ter, hi ha l'església de Sant Vicenç de les Roquetes, corresponent un antic priorat canonical.^[2]

Geografia[modifica]

Llista de topònims de Sant Julià de Ramis (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia[modifica]

Entitat de població	Habitants
Medinyà	849
Montagut	421
Sant Julià de Ramis	226
el Camp de les Comes	393
el Pla de Baix	1.034
el Golf de Sant Julià	425

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
56	67	58	307	632	834	735	734	677	710

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
717	822	897	1.001	918	1.133	1.345	1.769	1.745	1.745

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.942	1.959	2.018	2.166	2.340	2.656	3.133	3.281	3.467	3.434

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
3.455	3.461	3.576	3.623	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Santa Fe; el 1717, Montagut; i el 1975, Medinyà.

Església Parroquial i Ajuntament de Sant Julià de Ramis

Comunicacions[modifica]

La carretera N-II travessa el municipi. També l'autopista AP-7 i l'autovia C-66 de Banyoles.

Economia[modifica]

Agricultura i indústries diverses.

Llocs d'interès[modifica]

Costa Roja, un jaciment arqueològic del Terciari.

Església del Sant Cosme i Sant Damià, d'estil romànic amb façana Renaixentista.
Ruïnes del Castell de Montagut.
Castellum Fractum, ruïnes d'una fortificació romana d'època tardana.
El cau de les Goges, cova al costat del riu Ter.
Poblat ibèric, jaciment arqueològic.

Bibliografia[modifica]

Sala, Robert; Cabañas, Anna; Díez, Marcel.la, "El congost al Paleolític. 100 anys d'arqueologia a Sant Julià de Ramis", Editorial: Ajuntament de Sant Julià de Ramis, 1990.

Referències[modifica]

↑ DadesCat. «Costa-roja del Terri *», 25-12-2021. [Consulta: 3 desembre 2023].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Punt, El. 24/9/1983.». [Consulta: 3 desembre 2023].
↑ MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III, cap VI. La civilització ibèrica, edicions 62

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Julià de Ramis

[1] DadesCat. «Costa-roja del Terri *», 25-12-2021. [Consulta: 3 desembre 2023].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Punt, El. 24/9/1983.». [Consulta: 3 desembre 2023].

[3] MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III, cap VI. La civilització ibèrica, edicions 62

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)