Cornellà del Terri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCornellà del Terri
Bandera de Cornellà del Terri Escut de Cornellà del Terri
Bandera de Cornellà del Terri Escut de Cornellà del Terri
Cornella-De-Terri.jpg
Església Parroquial

Localització
Localització de Cornellà del Terri respecte del Pla de l'Estany.svg
42° 05′ 29″ N, 2° 49′ 04″ E / 42.091388888889°N,2.8177777777778°E / 42.091388888889; 2.8177777777778
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Pla de l'Estany
Entitats de població 10
Població
Total 2.279 (2016)
• Densitat 82,27 hab/km²
Gentilici Cornellenc, cornellenca
Geografia
Superfície 27,7 km²
Altitud 96 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Pere Vilà Ferrer
Indicatius
Codi postal 17844
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17056
Codi IDESCAT 170561
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Cornellà del Terri és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, anomenat fins al 1989 Cornellà de Terri. És important la seva Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri que cada dilluns de Pasqua se celebra en aquesta localitat.

Entitat de població Habitants
Borgonyà 482
Cornellà del Terri 993
Corts 152
Pujals dels Pagesos 92
Pujals dels Cavallers 67
Ravós del Terri 121
Sant Andreu del Terri 9
Santa Llogaia del Terri 117
Sords 179
Pont-xetmar 21
Dades: 2011. Font: Idescat

Toponímia[modifica]

El nom Cornellà es creu que podria derivar del cognom romà Cornelu o Cornelià. Es podria referir al propietari d'una explotació agrícola, fundus Cornelianus. El topònim Terri apareix per primera vegada a mitjan segle IX amb motiu de la fundació de la fel·la monàstica de Sant Andreu que és situada super fluviam Sterriam', que signifixa damunt del curs del Terri. L'origen d'aquest topònim es creu que podria ser d'origen preromà que significaria riu, corrent d'aigua o rierol.[1]

Història [2][modifica]

El 19 d’agost de 1337 el rei Pere el Cerimoniós atorga la Carta Pobla (que deslliura els habitants de La Vall de certes obligacions). L’any 1367 es concedeix autorització per formar un Consell Municipal (per governar el municipi) i també cal ressaltar quan el Rei Pere autoritza enderrocar part del castell de Cornellà (l’enderroc afectaria majorment les muralles i el fossat) destinat-ne una part a hospital per a caminants i pobres (el Rei cedí els drets que tenia sobre la torre, els valls i les pedres per fer aquesta edificació) al sosteniment del qual, entre d’altres, va participar l’infant D. Joan amb el manteniment perpetu d’un llit de l’hospital, el cobrellit del qual havia de dur brodat l’escut reial.

L’any 1385 s’hostatjaven a Cornellà la reina Sibil·la de Fortià, l’infant D. Joan i la seva esposa Violant de Bar (ducs de Girona). L’any 1391 pagesos de diferents pobles del municipi varen participar, de forma virulenta, a l’assalt del Call jueu de Girona. Més endavant a la Bastida de Borgonyà fou pres l’abat de Banyoles Francesc Xetmar per part de la cavalleria castellana, en la guerra civil catalana (1460-1472). Recordar que, en plena Guerra dels Pagesos de Remença, per la Vall passà en Pere Joan Sala Serrallonga en lluita constant contra senyors i nobles, fita que podria ser l’inici de la supressió dels “mals usos” per part dels feudals i, qui sap, el començament de les commemoracions tradicionals que cada any es celebren a la Plaça del Maig el Dilluns de Pasqua: “La Plantada de l’Arbre del Maig” i el “Ball del Cornut”.

Al segle XVII i XVIII Cornellà fou escenari de les guerres sostingudes amb França i convertida en campament militar, tan aviat per les tropes franceses com per les tropes espanyoles. En tenim coneixement perquè Joan Roura, domer ho va deixar escrit en la “Consueta”, així com altres fets, costums, tradicions i cultius del poble. Durant la tercera guerra carlina la població de Cornellà va prendre part en una de les batalles sostingudes entre el general Savalls i Cirlot. A principis del segle XX apareix un “boom” musical amb la formació i les actuacions del “Trio Victòria” format per músics del municipi: Josep Casadevall, Miquel Jou i Jaume Baró. També la fundació de la Cobla-Orquestra “La Selvatana” el 1913 per part, entre d’altres de: Pere Arpa, Cebrià Gratacós, Joan Casadevall i Joan Comas, veïns de Cornellà del Terri.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
108 135 125 592 1.382 1.946 2.092 2.079 1.722 1.904
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.120 2.162 1.968 1.975 1.827 1.647 1.748 1.824 1.812 1.818
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.806 1.862 1.921 1.918 1.992 2.079 2.189 2.210 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Sant Andreu del Terri; el 1857, Borgonyà, Corts, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i Sords; el 1981, Sant Andreu del Terri.

Personatges il·lustres[modifica]

Flora i fauna[modifica]

A les zones menys planeres, en els turons i serrats del municipi hi domina el bosc l'alzina. El sota bosc està format per arbustos com la brolla de romaní, el bruc, l'argelaga, el marfull o el llentiscle. La conca del Terri té dos afluents principals, les rieres de Revardit i de Matamors. En els marges del Terri hi ha una escassa presència del bosc de ribera (freixes i salzes), en gran part substituït per plantacions de pollancres i plàtans. A la vall hi domina l'activitat agrícola, amb els cultius típics de secà (cereals, blat de moro, farratges) i els de regadiu (llegums i hortalisses). La fauna que abunda al municipi és la pròpia del mediterrani. En els cursos fluvials es pot trobar espècies de peixos autòctones o introduïdes com el barb, la bagra o la carpa. Anteriorment vivien llúdrigues en les aigües del Terri [1]

Les fonts[modifica]

La distribució de les fonts dins el municipi és molt dispersa, ja que està format per diversos pobles i veïnats. Les trobem principalment pròximes al Riu Terri i en petites concentracions a la zona de Borgonyà i de Ravós del Terri. Al Molí de Borgonyà se'n poden visitar diverses. Entre d'altres destaquen la Font de Can Ferronic pròxima a la bòbila de l'època Romana situada a Ermedàs. Es creu que servia per proveir-la d'aigua. I la Font de Ca n'Illa que mostra la utilitat dels safareigs i els vivers amb rentadors per no haver de rentar la roba de genolls. [3]

Agermanaments[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 La Vall del Terri (Llibret, dipòsit legal GI-679/2004). Ajuntament de Cornellà del Terri, 2004. 
  2. «Web Oficial de l'Ajuntament de Cornellà de Terri.».
  3. Enric Estragués Estrems; Gabriel Estragués Roura. Les fonts del Pla de l'Estany. Girona: Rigau Editors, 2014. ISBN 978-84-616-8642-1 [Consulta: 1 setembre 2015]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cornellà del Terri Modifica l'enllaç a Wikidata