Sant Miquel de Campmajor
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Pla de l'Estany | ||||
| Capital | Sant Miquel de Campmajor | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 258 (2025) (7,77 hab./km²) | ||||
| Llars | 56 (1553) | ||||
| Gentilici | Santmiquelenc, santmiquelenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 33,2 km² | ||||
| Banyat per | riera de Campmajor i Ser | ||||
| Altitud | 217 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Oriol Serrà i Madriles (2017–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 17831 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17174 | ||||
| Codi IDESCAT | 171740 | ||||
| Lloc web | santmiqueldecampmajor.cat | ||||
Sant Miquel de Campmajor és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, a la vall per la Riera de Campmajor des del seu naixement sota la Serra de Trentinyà fins a l'aiguabarreig amb el Ritort.[1] El 2019 tenia 231 habitants.[2] Té agregats els nuclis de Briolf, Falgons, Sant Martí de Campmajor i Ventajol.
Les primeres notícies històriques de la vall de Campmajor es troben a partir de l'any 878 quan Lluís el Balb confirma a l'abat Ansemund la possessió de la cel·la de Sant Martí.[3]
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Sant Miquel de Campmajor (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Un embassament fallit
[modifica]A mitjans del Segle XX es va projectar un embassament al Riu Ser, amb una presa al veïnat de Roca, vora el Castell d'en Roca. Ara bé, després de prospeccions geològiques, es va detectar que el sòl és de guix i que l'aigua embassada s'hi hagués escolat.[4]
Demografia
[modifica]| Entitat de població | Habitants (2025) |
| Sant Miquel de Campmajor | 129 |
| Sant Martí de Campmajor | 68 |
| Falgons | 47 |
| Briolf | 8 |
| Ventatjol | 5 |
| Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
- L'Església de Sant Miquel
- Església de Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria.
- El pont de Can Prat
- El Moli de Roca
- El Castell de Falgons
- L'Ermita de Sant Nazari
- La masia de Can Rovira
- Estanyols, els principals dels quals són: Estanyol de la Coromina, Estanyol d'en Rovira, Estanyol de les Tres Creus, Estanyol de la Guàrdia, Estanyol de la Balca i Estanyol Negre[6]
Persones
[modifica]- Dr Francesc Rovira Sala (1769 - 1820).
- Pere Casanovas i Simon (1943), escultor.
Referències
[modifica]- ↑ «Sant Miquel de Campmajor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Sant Miquel de Campmajor». El municipi en xifres. Idescat. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Carreres i Péra, 2011.
- ↑ Fort i Olivella, Joan. La vall de Campmajor. Girona: Quaderns de la Revista de Girona, 1998, p. 20-21. ISBN 84-86812-90-9.
- ↑ «Llocs d'interès». Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ «Estanyols de Sant Miquel de Campmajor». Museus de Banyoles. [Consulta: 29 desembre 2020].
Bibliografia
[modifica]- Carreres i Péra, Joan. La Vall de Campmajor : un secret per descobrir. Viladamat [Girona]: Gorbs, 2011, p. 300. ISBN 978-84-939634-1-5.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Miquel de Campmajor
- Sant Miquel de Campmajor - Lloc web oficial
- «Sant Miquel de Campmajor». Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Municipis del Pla de l'Estany | |
|---|---|
