Sant Miquel de Campmajor
 Sant Miquel de Campmajor | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Pla de l'Estany | ||||
| Població | |||||
| Total | 239 (2022) | ||||
| • Densitat | 7,2 hab./km² | ||||
| Llars | 56 (1553) | ||||
| Gentilici | Santmiquelenc, santmiquelenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 33,2 km² | ||||
| Banyat per | Riera de Campmajor | ||||
| Altitud | 217 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Josep Oriol Serrà i Madriles (2017–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17831 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17174 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 171740 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | santmiqueldecampmajor.cat | ||||
Sant Miquel de Campmajor és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, a la vall per la Riera de Campmajor des del seu naixement sota la Serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort.[1] El 2019 tenia 231 habitants.[2] Té agregats els nuclis de Briolf, Falgons, Sant Martí de Campmajor i Ventajol.
Les primeres notícies històriques de la vall de Campmajor es troben a partir de l'any 878 quan Lluís el Balb confirma a l'abat Ansemund la possessió de la cel·la de Sant Martí.[3]
Geografia[modifica]
- Llista de topònims de Sant Miquel de Campmajor (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Briolf | 2 |
| Falgons | 52 |
| Sant Martí de Campmajor | 66 |
| Sant Miquel de Campmajor | 111 |
| Ventatjol | 3 |
Demografia[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès[4][modifica]
- L'Església de Sant Miquel
- Església de Sant Martí de Campmajor
- El pont de Can Prat
- El Moli de Roca
- El Castell de Falgons
- L'Ermita de Sant Nazari
- La masia de Can Rovira
- Estanyols, els principals dels quals són: Estanyol de la Coromina, Estanyol d'en Rovira, Estanyol de les Tres Creus, Estanyol de la Guàrdia, Estanyol de la Balca i Estanyol Negre[5]
Persones[modifica]
- Dr Francesc Rovira Sala (1769 - 1820)
Referències[modifica]
- ↑ «Sant Miquel de Campmajor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Miquel de Campmajor». El municipi en xifres. Idescat. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Carreres i Péra, 2011.
- ↑ «Llocs d'interès». Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ «Estanyols de Sant Miquel de Campmajor». Museus de Banyoles. [Consulta: 29 desembre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Carreres i Péra, Joan. La Vall de Campmajor : un secret per descobrir. Viladamat [Girona]: Gorbs, 2011, p. 300. ISBN 978-84-939634-1-5.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Miquel de Campmajor |
- Sant Miquel de Campmajor - Lloc web oficial
- «Sant Miquel de Campmajor». Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Municipis del Pla de l'Estany | |
|---|---|
