Camós

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCamós
Bandera de Camós Escut de Camós
Bandera de Camós Escut de Camós
Església de Santa Maria de Camós.JPG
Església de Santa Maria de Camós

Localització
Localització de Camós respecte del Pla de l'Estany.svg
42° 05′ 40″ N, 2° 46′ 02″ E / 42.094444444444°N,2.7672222222222°E / 42.094444444444; 2.7672222222222
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Pla de l'Estany
Capital Camós
Entitats de població 2
Població
Total 683 (2016)
• Densitat 43,5 hab/km²
Gentilici Camosí, camosina
Geografia
Superfície 15,7 km²
Altitud 216 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Narcís Masanas Xargay
Indicatius
Codi postal 17834
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17035
Codi IDESCAT 170353
Modifica dades a Wikidata

Camós és un municipi situat al sud de la comarca del Pla de l'Estany.

Entitat de població Habitants
Sant Vicenç de Camós 618
Santa Maria de Camós 66
Dades: 2011. Font: Idescat

Història[modifica | modifica el codi]

La història de Camós gira entorn de l’edificació i conservació de les dues esglésies – Sant Vicenç i Santa Maria – i de l’inici del culte i devoció de Santa Magdalena de Noves.

El lloc de Sant Vicenç de Camós ja és documentat l’any 1019 en la donació que Ramon Bonhom va fer a la canònica gironina, de terres que estaven situades en aquests indrets.

El 1334, l’abat de Banyoles s’havia apoderat, sense títols legítims, de la jurisdicció de Sant Vicenç i Santa Maria de Camós.

El 1372 ja són documentats els dos nuclis de poblament actuals en ocasió d redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós.

El 1586 la pesta i altres malalties infeccioses assolen fort a Sant Vicenç de Camós i Palol de Revardit.

Finals del segle XVII, els camosins viuen de prop els sobresalts de la guerra amb els francesos. Els francs cometien tota mena d’excessos, a Camós, agafaven blat de la gent per donar-lo als cavalls, van robar les campanes de l’església i les van trencar. A principis del març de 1695, van intentar cremar les dues parròquies de Camós i tota la vall i van incendiar algunes cases.

El terme de Camós era, el 1698, una batllia reial i el cap de municipi era l’antiga parròquia: Sant Vicenç de Camós.

L’augment de població més important va donar-se a les acaballes del segle XIX per baixar de sobte i tornar-se a refer cap al tercer decenni del segle XX.

Durant la Guerra Civil (1936-39), va produir-se un flux migratori de jovent cap a la ciutat de Banyoles per dedicar-se a activitats industrials i comercials, en detriment de la feina agrícola del seu lloc d’origen.[1]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
59 14 48 246 295 511 629 672 464 482
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
631 652 590 572 539 569 633 624 609 645
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
621 618 637 639 659 677 696 681 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pàgina web de l'Ajuntament de Camós». [Consulta: Ovtubre 2015].
  2. Masanés, Cristina «Deesses i comerciants d'oli». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  3. «Font del Salt Dalmau».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camós Modifica l'enllaç a Wikidata