Camós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCamós
Flag of Camós.svg Escut de Camós
Escut de Camós
Església de Santa Maria de Camós.JPG

Localització
Localització de Camós respecte del Pla de l'Estany.svg
 42° 05′ 40″ N, 2° 46′ 02″ E / 42.094444444444°N,2.7672222222222°E / 42.094444444444; 2.7672222222222
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaPla de l'Estany

Capital Camós
Població
Total 690 (2018)
• Densitat 43,95 hab/km²
Llar 48 (1553)
Gentilici Camosí, camosina
Geografia
Superfície 15,7 km²
Altitud 168 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Josep Jordi i Torrentà (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 17834
Fus horari
Codi de municipi INE 17035
Codi territorial IDESCAT 170353
Modifica les dades a Wikidata

Camós és un municipi situat al sud de la comarca del Pla de l'Estany.

Entitat de població Habitants
Sant Vicenç de Camós 618
Santa Maria de Camós 66

Història[modifica]

La història de Camós gira entorn de l’edificació i conservació de les dues esglésies – Sant Vicenç i Santa Maria – i de l’inici del culte i devoció de Santa Magdalena de Noves.

El lloc de Sant Vicenç de Camós ja és documentat l’any 1019 en la donació que Ramon Bonhom va fer a la canònica gironina, de terres que estaven situades en aquests indrets.

El 1334, l’abat de Banyoles s’havia apoderat, sense títols legítims, de la jurisdicció de Sant Vicenç i Santa Maria de Camós.

El 1372 ja són documentats els dos nuclis de poblament actuals en ocasió d redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós.

El 1586 la pesta i altres malalties infeccioses assolen fort a Sant Vicenç de Camós i Palol de Revardit.

Finals del segle XVII, els camosins viuen de prop els sobresalts de la guerra amb els francesos. Els francs cometien tota mena d’excessos, a Camós, agafaven blat de la gent per donar-lo als cavalls, van robar les campanes de l’església i les van trencar. A principis del març de 1695, van intentar cremar les dues parròquies de Camós i tota la vall i van incendiar algunes cases.

El terme de Camós era, el 1698, una batllia reial i el cap de municipi era l’antiga parròquia: Sant Vicenç de Camós.

L’augment de població més important va donar-se a les acaballes del segle XIX per baixar de sobte i tornar-se a refer cap al tercer decenni del segle XX.

Durant la Guerra Civil (1936-39), va produir-se un flux migratori de jovent cap a la ciutat de Banyoles per dedicar-se a activitats industrials i comercials, en detriment de la feina agrícola del seu lloc d’origen.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
14971515155317871887190019201950197020102018
591448295672464631572569681690
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Llocs d'interès[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Pàgina web de l'Ajuntament de Camós». [Consulta: Ovtubre 2015].
  2. Masanés, Cristina «Deesses i comerciants d'oli». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  3. «Font del Salt Dalmau».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camós Modifica l'enllaç a Wikidata