Serinyà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del Pla de l'Estany. Si cerqueu el veïnat de Cassà de la Selva, vegeu «Veïnat de Serinyà».
Infotaula de geografia políticaSerinyà
Escut de Serinyà
Escut de Serinyà
1seri.jpg
Vista del municipi

Localització
Localització de Serinyà respecte del Pla de l'Estany.svg
42° 10′ 13″ N, 2° 44′ 39″ E / 42.170277777778°N,2.7441666666667°E / 42.170277777778; 2.7441666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Pla de l'Estany
Entitats de població 5
Població
Total 1.132 (2016)
• Densitat 65,06 hab/km²
Gentilici Serinyanenc, serinyanenca
Geografia
Superfície 17,4 km²
Altitud 188 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Antoni Ramon Guasch
Economia
Pressupost 1.440.000 €
Indicatius
Codi postal 17852
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17190
Codi IDESCAT 171903
Modifica dades a Wikidata

Serinyà és un municipi a la comarca del Pla de l'Estany. Serinyà se situa a la dreta del riu Ser, al nord-oest de la comarca, just al límit amb la comarca de la Garrotxa. A la vall baixa del riu Ser i la seva confluència amb el Fluvià hi ha la resclosa de Serinyà i una central elèctrica en explotació des de 1935.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Resclosa de Serinyà

La carretera C-66 travessa el terme municipal de nord a sud i és la principal via de comunicació.

El terreny és planer, llevat de l'oest, que és més accidentat, pel serrat de Boquià i la serra de Briolf. Drenen el terme, a part del riu Ser en la part septentrional, els seus afluents: el Serinyadell i el Merdançà.

El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l'antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers. El meridional toca en un punt el rec d'Espolla (que actua com a desguas de l'estany intermitent o platja d'Espolla) i més a occident, els cursos del Merdançà i el seu afluent, el rec de Guixeres, separen el terme del veïnat de Merlant, (municipi de Porqueres). El límit arriba fins al collet de Guixeres, d'on tomba amunt pel cim dels Tres Termes de Boquià, punt més alt d'aquest serrat que separa el municipi de Sant Miquel de Campmajor.

Seguint cap al nord, després de travessar el Ser, el límit arriba a la serra de Briolf, proper al puig de la Creu Blanca. D'ací el límit septentrional amb Sant Ferriol, al sud de la riba dreta del Fluvià, passa més enllà de can Fumerola i les Planetes, encara dins del terme; aquest mateix riu el separa de Dosquers a l'angle nord-est del terme.

Entre els veïnats agregats, citem: Casals, Bosquerós, Baió, Cellera d'Amont i els masos de can Parella (on hi hagué el castell de Taià), ca n'Illa, ca n'Aulina, cal Ferrer de les Torres, can Malloles i ca n'Arboçar fora del nucli de població, i can Carreres situat al mig del poble.

Acull coves prehistòriques on s'ha trobat restes des del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls. Les restes més antigues, de fa uns 200.000 anys corresponen a l'Homo heidelbergensis, i les coves foren habitades per neandertals fa entre 90.000 i 39.000 anys. Posteriorment, al neolític i el calcolític es feren servir com a magatzem, refugi puntual o lloc d'enterrament.[1] El jaciment ha estat excavat des del finals del segle xix fins a l'actualitat, i la major part dels objectes recollits es troben al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.[1] A més, l'entorn de les coves ha estat museitzat, convertint-lo en el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.[2][3]

Climatologia[modifica | modifica el codi]

El clima de Serinyà és el típicament mediterrani. Tot i ser un municipi d'interior, la seva proximitat amb el litoral li proporciona temperatures suaus durant tot l'any. Durant la primavera sovintegen els dies assolellats amb temperatures agradables, que et permetran gaudir del privilegiat entorn natural. Els estius, força calorosos, permeten realitzar tot tipus d'activitats aquàtiques. A la tardor, en canvi, les temperatures es moderen i les pluges són freqüents. Els hiverns són suaus i secs.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

Existeix el projecte de construcció d'una nova variant que passa per l'exterior del nucli urbà de Serinyà. Aquesta obra és la més important a nivell de carreteres que Serinyà ha dut a terme durant la seva història. Més a petita escala existeix el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM)que adjudicarà i planificarà la nova distribució de carreteres interiors i entrades al nucli.

Com a xarxes actualment la població està dotada amb el gas ciutat i pel municipi hi passa un gasoducte.[4]

En l'abastiment elèctric Serinyà disposa d'un projecte d'una línia d'alta tensió que futurament s'ha de construir en el municipi. En que l'ajuntament ja s'hi ha oposat igualment que altres entitats ecologistes de la comarca.

Serinyà disposa d'un pavelló poliesportiu, una depuradora, un casal d'avis, una escola, una llar d'infants, una oficina de correus, un local jove i un centre d'assistència primària. Actualment moltes d'aquestes infraestructures ja no són suficients per al nivell de població de Serinyà, per això d'ara endavant s'ha proposat la nova construcció i la millora d'aquests espais, com ja s'està fent amb el local de joves.

Actualment el terme és travessat de nord a sud per la carretera comarcal C-66 de Palafrugell a Besalú. En un futur està previst que sigui substituït per una variant que passarà per fora el nucli urbà. Un servei d'autobusos subministrat per TEISA, que recorre Olot, Banyoles i Girona, connecta la població amb la resta de la província.

En cas de l'aeroport la infraestructura aeroportuària que serveix la ciutat de Girona també o fa a la resta de la província aquest és l'Aeroport Internacional Girona Costa Brava, situat al municipi de Vilobí d'Onyar, a 12 km de la ciutat. Després de la seva creació el 1967, l'aeroport ha passat d'ésser una infraestructura de segon ordre, de pocs vols domèstics i xàrter a ésser una infraestructura de primer ordre per l'arribada de les companyies aèries de baix cost el 2003. És per aquest motiu que l'Aeroport Internacional Girona Costa Brava ha deixat d'ésser un aeroport de la Província de Girona, per convertir-se en un aeroport d'abast nacional i estatal important, per tal com és la central al sud d'Europa d'una de les majors companyies aèries de baix cost, la irlandesa Ryanair. També hi operen vols regulars de Wizzair a Budapest i Cracòvia,Transavia a Rotterdam i París tot l'any i a les Balears els mesos d'estiu.

I en el cas del tren Girona disposa d'una estació de ferrocarril d'ADIF (antiga RENFE) connectada a la xarxa estatal de ferrocarrils amb ample de via de 1668 mm. Hi ha tres tipus de trens que serveixen la ciutat. D'una banda, hom troba els trens regionals, que uneixen Portbou, Girona i Figueres amb Barcelona; d'una altra, hi ha els trens estatals que uneixen Girona amb València, Múrcia, Saragossa i Madrid; finalment, hi ha els trens internacionals, que uneixen Girona amb Perpinyà, Montpeller, París, Zuric i Milà. Les infraestructures ferroviàries circulen per Girona mitjançant un viaducte que travessa la ciutat de nord a sud. Actualment, amb l'arribada del Tren de Gran Velocitat a la ciutat, s'ha redactat un projecte que preveu soterrar tot el ferrocarril, desmantellar l'estació de mercaderies de Girona (situada al límit del municipi, a tocar del municipi de Vilablareix) i construir una nova estació de viatgers al mateix indret on s'erigeix l'actual.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2007)
Baió 35
Bosquerós 38
Casals 38
Cellera d'Amont, la 34
Serinyà 939
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
44 - 50 153 268 1.102 1.055 1.040 957 958
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.023 981 891 880 813 803 726 735 770 773
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
776 791 837 878 962 1.045 1.101 1.104 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Parc de les Coves Prehistòriques[modifica | modifica el codi]

El Parc de les Coves Prehistòriques és un paratge únic per apropar-se a l'escenari on vivien els caçadors recol·lectors de la prehistòria. Aquest indret el formen diversos abrics o coves oberts en un talús de roca travertínica, dels quals, els més significatius (la cova de l'Arbreda, la cova de Mollet i la cova del Reclau Viver) poden visitar-se.

Aquest parc és el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. El seu interès ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1943 pel doctor Josep Maria Corominas. En l'actualitat es porten a terme des de la Universitat de Girona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. El 1996 el Consell Comarcal del Pla de l'Estany va iniciar les obres de l'actual Parc.

Les coves del Reclau, un nucli del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, van ser ocupades per diferents poblacions des dels inicis del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls. Aquestes coves es van formar per l'alternança de dos processos. Un al qual l'acció de l'aigua de torrents que formaven cascades va dipositar el carbonat de calç que formà el travertí, i l'altre en què les aigües dissolien part del travertí format anteriorment. Durant el paleolític mitjà van ser habitades primerament pels preneandertals (Homo heidelbergensis), al voltant de fa uns 200.000 anys, i posteriorment pels seus successors, els neandertals, com a mínim entre fa 90.000 i 39.000 anys. Tant uns com altres eren caçadors-recol·lectors nòmades que es desplaçaven constantment per buscar aliments.

Tant els neandertals del paleolític mitjà com els humans moderns del paleolític superior van habitar aquestes coves en moments de clima més fred que l'actual, que corresponen a les últimes edats glacials. El paisatge era estepari, dominat per les gramínies i on els arbres eren poc abundants. A partir del neolític, amb un clima comparable a l'actual, les coves del Reclau es tornen a fer servir, encara que de manera esporàdica. Els humans, que practiquen l'agricultura i la ramaderia i viuen en poblats a l'aire lliure, les utilitzen com a lloc de magatzem dels cereals, per tancar els ramats o com a refugi puntual (7.000-4.700 anys).

Durant el neolític final, el calcolític i bona part de l'edat del bronze (4.700-3.100 anys), les coves es fan servir com a lloc sepulcral, on els enterraments humans s'acompanyen amb diversos objectes funeraris.

Al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, es troben bona mostra dels objectes prehistòrics que procedeixen de les coves de Serinyà i de la resta de la comarca.

Església de Sant Andreu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sant Andreu de Serinyà

Fundada el 1182, l'església de Sant Andreu és un clar exemplar d'edifici romànic del segle xii construïda amb una nau central i un absis quasi circular mostra una bellesa increïble tot i que en el temps de les carlinades va estar saquejada durant molt temps i fins i tot va patir algun incendi.A l'interior també s'hi poden trobar actualment unes obres de la pintora Barcelonesa (que actualment i des de ja fa temps viu a Serinyà) Aurora Salvadó.

Caracteritzada també per la seva torre que dóna vida i forma en el municipi. És accessible des de l'exterior amb una escala de pedra, dalt de tot s'hi troben les campanes que toquen tots els quarts i les hores.

Ermita de Sant Miquel Sesvinyes[modifica | modifica el codi]

L'ermita està construïda al segle XIII. Està situada a l'exterior del nucli urbà, ubicada en una zona muntanyosa però de fàcil accés amb qualsevol vehicle, ja que hi ha una pista forestal molt ben cuidada, anualment s'hi fa un aplec.

Cova Bora Gran[modifica | modifica el codi]

Fa 15.000 anys, en plena època magdaleniana, els habitants de Serinyà eren Homo sapiens que caçaven per menjar, fabricaven els seus estris amb trossets d’os i banyes d’animal i vivien en coves. La millor mostra és la cova Bora Gran, un abric refugi de 16 metres d’ample per 10 de profunditat i uns 3 d’alçada, considerada un dels conjunts de jaciments prehistòrics més importants de Catalunya, que ens ofereix material per estudiar i conèixer l'última gran etapa del paleolític superior.

Comparteix nom amb moltes de les cavitats del nord de Catalunya (bora és un mot preromà que significa cova) i havia estat propietat d'una antiga família de Serinyà, els Carreras, que van bastir una gran masia al poble.

La Bora Gran d'en Carreras és un abric obert que mira al nord-est i es troba a la part alta de la vora esquerra del riu Serinyadell. La seva importància ve donada per la gran riquesa de la cultura material d’època magdaleniana que guardava i que completa la seqüència del paleolític superior que ofereixen les coves del Reclau, també a Serinyà.

La indústria lítica descoberta a la Bora Gran està realitzada quasi exclusivament sobre un suport de sílex, material que s’hauria importat d’altres contrades, ja que no es troba a la comarca. Els seus habitants fabricaven útils molt diversos, com raspadors per adobar les pells, perforadors, burins per tallar i gravar i, sobretot, una gran quantitat i varietat de formes microlítiques, peces que es muntaven sobre fusta o os. La finalitat: aconseguir armes o eines de treball amb un nivell d’especialització.

Entre la indústria òssia hi figuren centenars d’exemplars d’una gran varietat. Entre elles destaquen atzagaies d’un bisell o de doble bisell a la base, punxons, agulles o arpons d’una o de dues fileres de dents adornats, molts cops, amb incisions. També s’hi ha trobat costelles d’animals i altres trossos d’os decorats, a més d’alguns objectes ornamentals, com petxines i dents d’animals perforades utilitzades com a penjolls. Unes troballes que han convertit la Bora Gran en el jaciment de Catalunya amb l'art moble paleolític més ric.

Les restes òssies d'animal permeten confirmar la presència de mamífers com cérvol, brau, cabra, porc senglar, cavall, isard, llop, guilla, entre una nombrosa llista. I és evident l'abundant presència del cérvol, l'animal més caçat, que indica que la millora climàtica havia fet del Pla de l'Estany un gran bosc. També són importants les restes de pioc, un ocell de grans dimensions i pes, que s’hauria convertit en una de les especialitats de cacera dels habitants de la Bora Gran. I moltes d'elles tenen marques d’haver estat consumides per l'home. El fet és que els animals els proveïen de molts recursos, ja que a banda de la carn s'aprofitava la pell, els tendons, els ossos i les banyes. Aquestes eren un material mal·leable molt útil per fabricar armes més resistents, el que representa una evolució clara respecte a les eines fetes amb os, molt més fràgil.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • La Festa major en què es rep homenatge al patró del poble, St. Andreu, que se celebra al cap de setmana del 30 de novembre.
  • La Festa del Roser se celebra el segon diumenge de maig i rep homenatge a la vellesa, aquesta festa del roser és de les més antigues de tota Catalunya, ja que enguany el 2010 celebrà la seva 94è edició gairebé sense interrupció des de la primera edició. Durant la festa els alumnes dels centres de parvulari i primària de la població reciten uns balls en homenatge a la vellesa tal com marca la tradició.

Història[modifica | modifica el codi]

Les fonts més segures afirmen que Serinyà tenia unes 45 famílies al voltant del 1380, uns 38 eclesiàstics i uns 7 de la noblesa. Altres fonts diuen que el 1553 hi havia ja uns 50 focs i que la població laica superava amb més d'un 10% la població de l'església.

Les últimes dades que es van recollir van ser la de 1787 amb 268, la població continuà creixent fins al 1860 any en què assoliria la xifrà màxima d'habitants, ja que des de llavors el padró comença a davallar fins al 776 habitants. El 2009 Serinyà ja ha superat l'antiga xifra del passat situant-se en un padró superior als 1100 habitants.

Serinyà nasqué en el Castell de Taià (actual can Parellà) era un feu del Monestir de Sant Esteve de Banyoles i del comtat de Girona, fins que aquests els van donar la carta de llibertat.

L'escut de Serinyà oficial va ser aprovat l'1 de juny de 1983. El sautor o creu de Sant Andreu és l'atribut del patró del poble. El bàcul d'abat fa al·lusió al monestir de Sant Esteve de Banyoles, al qual pertanyia Serinyà.

Política[modifica | modifica el codi]

Gent per Serinyà és una agrupació municipalista formada l'any 2007 com a opció de canvi al municipi de Serinyà, que es va formar inicialment amb Esquerra Republicana de Catalunya.[5] Però l'any 2011 a les eleccions municipals el grup Gent per Serinyà es va presentar com a llista independent.[6] L'agrupació municipalista ha estat durant quatre anys en el govern de l'Ajuntament de Serinyà, gràcies als resultats obtinguts l'any 2007. En aquella ocasió l'afiliació va treure 4 regidors dels 9 que hi ha al municipi de Serinyà.[7] Josep Antoni Ramon i Guasch ha estat el líder i cap de llista les dues vegades que la formació independent de Serinyà s'ha presentat a les eleccions municipals.[8][9]

Resultats electorals - Serinyà, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Gent per Serinyà - GpS-Am Josep Antoni Ramon 365 6
Convergència i Unió Fina Pujolar 170 2
Units per Serinyà - Progrés Municipal Blanca Sainz 62 1
Partit Popular de Catalunya Manuel Cabra 13 0
Total 631 9
Resultats electorals - Serinyà, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra Republicana de Catalunya - GpS-ERC-Am Josep Antoni Ramon 278 4
Convergència i Unió Josep Coll 189 3
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Mercé Pulido 158 2
Total 655 9
Llista d'alcaldes 
  • Gent per Serinyà Josep Antoni Ramon 2011
  • Esquerra Republicana de Catalunya - GpS-ERC-Am Josep Antoni Ramon 2007
  • Convergència i Unió Josep Coll 2003
  • Convergència i Unió Vicens Illa 1999
  • Convergència i Unió Vicens Illa 1995
  • Convergència i Unió Vicens Illa 1991
  • Convergència i Unió Vicens Illa 1987
  • Convergència i Unió Ricard Clavaguera 1970-1983

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Serinyà, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 329 51
ERC Oriol Junqueras 161 24,96
CUP David Fernández i Ramos 36 5,58
PSC Pere Navarro i Morera 28 4,34
PPC Alicia Sánchez-Camacho 27 4,18
ICV-EUiA Joan Herrera 25 3,87
SI Alfons López Tena 17 2,63
Vots en blanc 10 1,55
Altres 12 1,85
Total 647 79,10

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Serinyà.

Entitats[modifica | modifica el codi]

  • Casal d'avis (Can Xerric)
  • El municipi de Serinyà té el FC Serinyà equip de futbol de segona regional, el club ciclista Serinyà fundat el 2009 i el club patinatge Serinyà, una entitat que actualment està enllaçada amb el club patinatge Porqueres.
  • Club de patinatge Serinyà
  • Club ciclista de Serinyà

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 La història de les coves dins de l'apartat del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà al web del Consell Comarcal del Pla de l'Estany
  2. Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà al web del Consell Comarcal del Pla de l'Estany
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. Puigbert, J. «El nou gasoducte Martorell-Figueres es preveu pel 2014». Diari El Punt Avui, 18-06-2011.
  5. «Gent per Serinyà-ERC és la candidatura amb més vots». Diari de Girona, 28-05-2007.
  6. «Continuïtat en els independents». El Punt, 07-04-2011.
  7. «Gent per Serinyà presenta una llista de continuïtat amb l'objectiu de revalidar l'alcaldia». Ràdio Banyoles, 12-04-2011.
  8. «Gent per Serinyà-ERC es presenta amb Josep Ramon com a alcaldable». Diari de Girona, 11-03-2007.
  9. «GentperSerinyà vol continuar governant». Diari de Girona, 07-04-2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serinyà Modifica l'enllaç a Wikidata