Francesc de Xetmar i de Juià
| Biografia | |
|---|---|
| Abat de Sant Pere de Besalú | |
| 1466 – 1493 | |
| Abat de Sant Esteve de Banyoles | |
1460 – 1503  | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
Francesc de Xetmar i de Juià (Medinyà, 1430 - Banyoles, 1 de setembre de 1503) abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1460-1503).
Fill de Ramon de Xetmar i de la Tallada i de Francesca de Juià, El seu oncle fou Arnau Ramon de Xetmar i de Tallada, Gran castellà d'Amposta. Els Xetmar tenien relació amb el monestir banyolí i alguns del seus membres foren monjos cambrers : Ramon (1345), Bernat (1490-1504), Ramon (1527-1559) o Gabriel de Xetmar (1560-1567).
El 14 de novembre de 1460 surt citat per primera vegada com a abat de Banyoles. El 1463 durant la primera guerra dels Remences va ser detingut en la Bastida de Borgonyà per la cavalleria del rei de Castellà i comte de Barcelona, Enric IV, els banyolins van haver de pagar el seu rescat de 200 florins, venent les joies de Santa Maria dels Turers.[1] El 1465 va ser nomenat administrador de l'abadia de Sant Pere de Besalú pel rei Joan II, l'any següent, per elecció dels seus monjos va ser escollit abat (1466-1471). En la segona guerra dels Remences va excomunicar els qui es negaren a pagar les prestacions feudals, d'acord amb els bisbes. El 1480 va ser arrestat a Barcelona i li van prohibir sortir de la ciutat. Va consentir als jurats banyolins la llicència de fer gramalles verdes (el color verd era el color de l'abadia) i portar-les pel dia de Pasqua. El gener de 1481 se li va aixecar la prohibició.
Va morir a Banyoles, el 1 de desembre de 1503, i va ser sepultat a la capella de Sant Miquel.
Va assistir a les Corts de Perpinyà-Barcelona dels anys 1473-1479, a les de Barcelona els anys 1480, 1485, 1493 i 1503 i a la de Tortosa l'any 1495. Va ser nomenat president de la Congregació Benedictina Tarraconense els anys 1479-1482, 1490-1493 i 1500-1503, confessor de les monges de Sant Daniel i de les de Puel·les els anys 1490-1493.
Bibliografia[modifica]
- Juan Anton Abellán i Manonelles, Josep Grabuleda i SItjà, Els senyors de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Pere, Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany ,2012.
Referències[modifica]
- ↑ «CASTELLS CATALANS» (en català). [Consulta: 26 setembre 2018].