Medinyà
 Medinyà | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Comarques gironines | ||||
| Comarca | Gironès | ||||
| Municipi | Sant Julià de Ramis | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 7,7 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Història i celebracions | |||||
| Creació | 4 juny 2015 | ||||
| Dissolució | 31 gener 2018 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17482 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 171045 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
Medinyà va ser un municipi empordanès del Gironès entre 2015 i 2018. Va independitzar-se de Sant Julià de Ramis el 4 de juny de 2015 arran d'una consulta popular, cosa que el va convertir en el 948è municipi de Catalunya.[1]
Es tractava del 121è municipi per nombre d'habitants, amb de 866 censats l'any 2014.[2] Està situat a l'encreuament de la N-II i la carretera GI-514. En destaca el Castell de Medinyà. El 31 de gener de 2018 va reintegrar-se a Sant Julià de Ramis com a resultat de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola.
Història[modifica]
.jpg)
El primer cop que apareix esmentat el poble data de l'any 1017, a la butlla concedida pel papa Benet VIII al monestir de Banyoles. En el document el pontífex enumera els municipis on els monjos disposen de possessions.[3]
El nom de la família Dalmau apareix per primer cop associat al poble l'any 1128, en el Llibre gran dels feus, un conveni entre els comtes d'Empúries i de Barcelona on es fa referència a Raimundus Dalmacii de Mediano, cum frate Artall. De sis anys abans en consta una signatura de Raimundus Dalmaci del mateix llibre. El 1160 es té constància d'Arnaldus de Medinyà, qui va firmar la definició de certes esglésies a Arnau de Llers. Dels anys 1168 i 1177 es té constància de més referències de la família Dalmau de Medinyà.
De 1196 a 1198, Gaufred de Medinyà fou bisbe de Girona, havent estat anteriorment nomenat canonge de la seu de Girona.
A partir del segle XIV la família Medinyà fou succeïda per la família Xetmar. Els successors apareixen esmentats per primer cop l'any 1305. Es tracta dels senyors Dalmau Xetmar i el fill Ramon Xetmar, cavallers de Mediniano.
L'escriptor Hans Christian Andersen mencionà el poble en el seu llibre de viatges I Spanien (A Espanya). Aquest fet serviria per organitzar l'activitat de la Fira del Conte l'any 2010.
L'any 1972 el poble deixa de ser un municipi independent i s'adscriu a Sant Julià de Ramis. Fa uns anys es va iniciar una proposició de llei per part del Parlament de Catalunya a proposta del grup parlamentari d'ICV-EUA[4] per recuperar la seva independència municipal.
El 4 de juny de 2015 es va reconèixer la independència del poble de Medinyà com a municipi i recuperà la seva superfície original dins la qual hi ha els nuclis de Santa Fe de la Serra, Tomet, Lladrers i Vall-llobera.[5] El 31 de gener de 2018 va reintegrar-se a Sant Julià de Ramis, ja que el Govern espanyol va anul·lar la llei que ho permetia arran de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya.
Personatges il·lustres[modifica]
- Francesc de Xetmar i de Juià, fou abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Referències[modifica]
- ↑ «Medinyà ja és el municipi 222». El Punt Avui, 15-06-2005. [Consulta: 23 juny 2015].
- ↑ «Medinyà s'independitza de Sant Julià de Ramis». VilaWeb. [Consulta: 5 juny 2015].
- ↑ «Medinyà en Xarxa - Introducció a la història», 29-11-2008. [Consulta: 28 juny 2014].
- ↑ «Ple del Parlament. 18/03/2015 - sessió ordinària - Proposició de llei de creació del municipi de Medinyà - De 16:01:41 a 17:10:12 - Durada: 1 h. 8 m. 31 s.» (vídeo), 18-03-2015. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ «El Parlament aprova la independència de Medinyà (Diari de Girona)». [Consulta: 4 juny 2015].
