Bescanó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBescanó
Escut de Bescanó
Escut de Bescanó
Bescanó.jpg
Església parroquial de Sant Llorenç

Localització
Localització de Bescanó respecte del Gironès.svg
41° 57′ 53″ N, 2° 44′ 13″ E / 41.964851°N,2.737005°E / 41.964851; 2.737005
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Gironès
Capital Bescanó
Entitats de població 4
Població
Total 4.854 (2016)
• Densitat 135,21 hab/km²
Gentilici Bescanoní, bescanonina
Geografia
Superfície 35,9 km²
Altitud 102 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Xavier Soy i Soler
Indicatius
Codi postal 17162
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17020
Codi IDESCAT 170209
Modifica dades a Wikidata

Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona. El municipi de Bescanó es troba a la riba dreta del riu Ter, a l'oest de la comarca del Gironès. Ocupa 36 km² dels contraforts orientals de les Guilleries. Els pobles de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna amb les seves urbanitzacions (Urbanització Mas Llunès, Estanyol Parc) comparteixen un paisatge mediterrani de pujols boscosos. Delimita: pel nord, el riu Ter; pel sud, la capçalera de l'Onyar, el volcà de la Crosa i pla de la Selva; per l'est, el pla de Girona; i per l'oest, el pla de Trullàs. L'entorn rural conserva el passat agrícola: camps fèrtils al pla, turons del bosc espès i algun d'urbanitzat. La població depassa els 3. 500 habitants, molta gent viu a Bescanó i va a treballar a l'àrea de Girona; el poble creix i es desenvolupa una economia industrial i de serveis, moderna i dinàmica.[1]

Entitat de població Habitants
Bescanó 3.522
Estanyol 169
Montfullà 301
Vilanna 609
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
83 95 84 538 1.163 1.495 1.748 1.987 1.966 2.072
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.175 2.325 2.377 2.511 2.512 2.580 2.626 2.871 2.871 2.918
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.970 3.063 3.187 3.419 3.648 3.859 4.242 4.555 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Geografia[modifica]

Bescanó es troba dins la conca hidrogràfica del Baix Ter la qual té una superfície de 1.210,85 km². Aquesta conca hidrogràfica se circumscriu en les comarques de La Selva, La Garrotxa, El Gironès, El Pla de l'Estany, El Baix Empordà i L'Alt Empordà. A continuació s'han llistat i caracteritzat tots els punts d'aigua coneguts classificats en torrents, rieres, rius, canals i fonts. Cal anunciar la dispersió de noms amb què els ciutadans anomenen un mateix curs d'aigua, fet que dificulta la tasca d'identificació.[2]

  • Rius: Ter, Onyar i Güell
  • Torrents: D'en Ribera, Rerablanca o d'en Gondahi, de Ca l'Aulina,...
  • Rieres: Sant Pere, Reramurs
  • Fonts: Dels Gossos, del Rector, de Can Godaia,...
  • Canals: Séquia Monar, de Reg o Reg Gros

Cultura[modifica]

El poble disposa d'un teatre amb capacitat per 337 persones recentment renovat. En aquest teatre es fa una producció variada d'obres durant tot l'any.[3]

Història[modifica]

Les peces arqueològiques mostren un passat remot, ric i divers: assentaments paleolític del puig d'en Rigau i la vil·la romana de Montfullà;[4] poblat ibèric i camp de sitges d'Estanyol, castells medievals de Bescanó; capelles i masos preromànics de Vilanna. Perviuen topònims ibers com Taceram (Ter) i visigòtics com el mas Wualard de Trullars. Les parròquies medievals s'estructuren durant l'alta edat Mitjana sobre quatre vil·les romanes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó.

El domini comtal es manté a Montfullà i Bescanó, però els endeutaments dels reis fan que els burgesos de Girona comprin rendes i fundin masos on es refugiaran de la fam de 1333 i la pesta negra de 1348.

El segle XV és temps de malvestats. Els edificis són malmesos pels terratrèmols del 1427. Els nous estats europeus pressionen Catalunya. Girona és fortificada per guardar l'entrada a la península. Bescanó comparteix els continus setges sobre la ciutat, la defensa, la destrucció i la sagnia dels tributs que reclamen tant la ciutat com els enemics assetjats.

Durant les guerres carlines a Vilanna es produeixen els afusellaments sumaríssims de carlins (1851) que precipitaren l'abolició del cos dels mossos d'esquadra. Entre la segona a tercera guerra carlina s'implanten les escoles públiques de Bescanó i Estanyol. Tot just a finals del segle XIX Bescanó comença a sortir de l'Antic Règim: el 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona - Olot. Grober i Bonmatí fan ponts sobre el Ter per accedir a les fàbriques tèxtils, símbol del canvi i progrés socioeconòmic del segle XX.

Esclata la guerra civil, i a Bescanó i Estanyol es formen comitès antifeixistes que assumiran les tasques de defensa i govern municipal fins a aconseguir el control polític de l'ajuntament.

En la dècada de 1960 es desenvolupen indústries càrnies, comerços, tallers... que atrauen la immigració de la rodalia. El pantà de Susqueda fa oblidar els aiguats Plega el tren d'Olot. Una guarderia pública substitueix la de la fàbrica. Creix l'eixample i s'edifiquen els primers pisos al barri obrer i cases noves.

Dels 80 ençà, s'aprofita l'impuls econòmic de l'entorn metropolità de Girona, que es tradueix en un creixement urbanístic i poblacional, sostingut i sostenible, dotat de tots els serveis públics que poden tenir i mantenir.

Festes i tradicions[modifica]

  • Gener: Cavalcada de Reis
  • Febrer: Carnestoltes
  • Febrer/març: fira de l'embotit
  • Abril: jornades nusicals
  • Juny/juliol/agost: estiu cultural
  • Juny:
  • Agost: festa major (St. Llorenç)
  • Octubre: exposició de bolets
  • Novembre: cuina i degustació de bolets
  • Desembre: petit Pin
    • Cagatió Popular
    • Pessebre vivent
    • Concert de Sant Esteve
    • Sopar de Cap d'Any

Referències[modifica]

  1. DADES GENERALS DE L'AJUNTAMENT DE BESCANÓ: Adreça de l'Ajuntament: Pl. Joan Maragall, 3 – 17162 Bescanó. Web
  2. Vázquez Bosch Arquitectes. Memòria del Pla d'Ordenació Territorial "", Ajuntament de Bescanó, gener de 2010 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. teatrebescano.cat
  4. Sagrera i Aradilla, Jordi. Sant Pere de Montfullà: la vil·la romana i el jaciment altmedieval. Ajuntament de Bescanó, 2004. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bescanó Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Bescanó.