Bescanó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBescanó
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Església de Sant Llorenç de Bescanó
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 57′ 53″ N, 2° 44′ 13″ E / 41.964851°N,2.737005°E / 41.964851; 2.737005
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès Modifica el valor a Wikidata
CapitalBescanó Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.178 (2023) Modifica el valor a Wikidata (144,23 hab./km²)
Llars84 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicibescanoní, bescanonina, bescanonins, bescanonines Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície35,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perTer i Onyar Modifica el valor a Wikidata
Altitud102 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Aiguaviva
Vilobí d'Onyar
Brunyola i Sant Martí Sapresa
Anglès
Vilablareix
Sant Gregori
Salt
Sant Julià del Llor i Bonmatí Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataXavier Vinyoles i Compta (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17162 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17020 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170209 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbescano.cat Modifica el valor a Wikidata


Bescanó és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona. El municipi de Bescanó es troba a la riba dreta del riu Ter, a l'oest de la comarca del Gironès. Ocupa 36 km² dels contraforts orientals de les Guilleries. Els pobles de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna amb les seves urbanitzacions (Urbanització Mas Llunès, Estanyol Parc) comparteixen un paisatge mediterrani de pujols boscosos. Delimita: pel nord, el riu Ter; pel sud, la capçalera de l'Onyar, el volcà de la Crosa i pla de la Selva; per l'est, el pla de Girona; i per l'oest, el pla de Trullàs. L'entorn rural conserva el passat agrícola: camps fèrtils al pla, turons del bosc espès i algun d'urbanitzat. La població depassa els 3.500 habitants, molta gent viu a Bescanó i va a treballar a l'àrea de Girona; el poble creix i es desenvolupa una economia industrial i de serveis, moderna i dinàmica.[1]

El municipi actual es va conformar el 1846 quan els termes d'Estanyol, Montfullà i Vilanna van ser agregats al terme de Bescanó per la política de reducció del número de municipis.[2][3]

Entitat de població Habitants
Bescanó 3.522
Estanyol 169
Montfullà 301
Vilanna 609

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
83 95 84 538 1.163 1.495 1.748 1.987 1.966 2.072

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.175 2.325 2.377 2.511 2.512 2.580 2.626 2.871 2.871 2.871

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.970 3.063 3.187 3.419 3.648 3.859 4.242 4.555 4.705
 4.874

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
4.854
 4.941
 4.991
 5.156 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Geografia[modifica]

  • Llista de topònims de Bescanó (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Bescanó es troba dins la conca hidrogràfica del Baix Ter la qual té una superfície de 1.210,85 km². Aquesta conca hidrogràfica se circumscriu en les comarques de la Selva, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Baix Empordà i l'Alt Empordà. A continuació es dona la llista de tots els punts d'aigua coneguts classificats en torrents, rieres, rius, canals i fonts. Cal anunciar la dispersió de noms amb què els ciutadans anomenen un mateix curs d'aigua, fet que dificulta la tasca d'identificació.[4]

  • Rius: Ter, Onyar i Güell
  • Torrents: D'en Ribera, Rerablanca o d'en Gondahi, de Ca l'Aulina,...
  • Rieres: Sant Pere, Reremurs, Vall-llobera
  • Fonts: Dels Gossos, del Rector, de Can Godaia,...
  • Canals: Séquia Monar, de Reg o Reg Gros

Cultura[modifica]

El poble disposa d'un teatre amb capacitat per 337 persones recentment renovat. En aquest teatre es fa una producció variada d'obres durant tot l'any.[5]

Història[modifica]

Les peces arqueològiques mostren un passat remot, ric i divers: assentaments paleolítics del puig d'en Rigau i la vil·la romana de Montfullà;[6] poblat ibèric i camp de sitges d'Estanyol, castells medievals de Bescanó; capelles i masos preromànics de Vilanna. Perviuen topònims ibers com Taceram (Ter) i visigòtics com el mas Wualard de Trullars. Les parròquies medievals s'estructuren durant l'alta edat mitjana sobre quatre vil·les romanes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó.

El domini comtal es manté a Montfullà i Bescanó, però els endeutaments dels reis fan que els burgesos de Girona comprin rendes i fundin masos on es refugiaran de la fam de 1333 i la pesta negra de 1348.

El segle xv és temps de malvestats. Els edificis són malmesos pels terratrèmols del 1427. Els nous estats europeus pressionen Catalunya. Girona és fortificada per guardar l'entrada a la península. Bescanó comparteix els continus setges sobre la ciutat, la defensa, la destrucció i la sagnia dels tributs que reclamen tant la ciutat com els enemics assetjats.

Durant les guerres carlines a Vilanna es produeixen els afusellaments sumaríssims de carlins (1851) que precipitaren l'abolició del cos dels mossos d'esquadra. Entre la segona a tercera guerra carlina s'implanten les escoles públiques de Bescanó i Estanyol. Tot just a finals del segle xix Bescanó comença a sortir de l'Antic Règim: el 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona - Olot. Grober i Bonmatí fan ponts sobre el Ter per accedir a les fàbriques tèxtils, símbol del canvi i progrés socioeconòmic del segle xx.

Esclata la guerra civil, i a Bescanó i Estanyol es formen comitès antifeixistes que assumiran les tasques de defensa i govern municipal fins a aconseguir el control polític de l'Ajuntament.

En la dècada de 1960 es desenvolupen indústries càrnies, comerços, tallers... que atrauen la immigració de la rodalia. El pantà de Susqueda fa oblidar els aiguats. Plega el tren d'Olot. Una guarderia pública substitueix la de la fàbrica. Creix l'eixample i s'edifiquen els primers pisos al barri obrer i cases noves.

Dels ans vuitanta ençà, s'aprofita l'impuls econòmic de l'entorn metropolità de Girona, que es tradueix en un creixement urbanístic i poblacional, sostingut i sostenible, dotat de tots els serveis públics que poden tenir i mantenir.

Administració[modifica]

A continuació hi ha la llista de batlles de Bescanó des de la transició:[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Llorenç Carreras i Sureda UPB 19/04/1979 --
1983–1987 Ferran Illa i Nieto CiU 28/05/1983 --
1987–1991 Xavier Soy i Soler CiU 30/06/1987 --
1991–1995 Xavier Soy i Soler CiU 15/06/1991 --
1995–1999 Xavier Soy i Soler CiU 17/06/1995 --
1999–2003 Xavier Soy i Soler CiU 03/07/1999 --
2003–2007 Xavier Soy i Soler CiU 14/06/2003 --
2007–2011 Xavier Soy i Soler CiU 16/06/2007 --
2011–2015 Xavier Soy i Soler CIU 11/06/2011 --
2015–2019 Xavier Soy i Soler CIU 13/06/2015 --
2019-2023 Xavier Vinyoles i Compta ERC-AM 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Festes i tradicions[modifica]

  • Gener: Cavalcada de Reis
  • Febrer: Carnestoltes
  • Febrer/març: fira de l'embotit
  • Abril: jornades musicals
  • Juny/juliol/agost: estiu cultural
  • Juny:
  • Agost: festa major (Sant Llorenç)
  • Octubre: exposició de bolets
  • Novembre: cuina i degustació de bolets
  • Desembre: petit Pin

Referències[modifica]

  1. ↑ DADES GENERALS DE L'AJUNTAMENT DE BESCANÓ: Adreça de l'Ajuntament: Pl. Joan Maragall, 3 – 17162 Bescanó. Web
  2. ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3. 
  3. ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
  4. ↑ Vázquez Bosch Arquitectes. Memòria del Pla d'Ordenació Territorial "", Ajuntament de Bescanó, gener de 2010 PDF
  5. ↑ teatrebescano.cat
  6. ↑ Sagrera i Aradilla, Jordi. Sant Pere de Montfullà: la vil·la romana i el jaciment altmedieval. Ajuntament de Bescanó, 2004. 
  7. ↑ «Ajuntament de Bescanó - Historial d'alcaldes». Municat. [Consulta: 23 desembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • AAVV. Guía de Catalunya. Todos los pueblos y todas las comarcas. Barcelona, Caixa de Catalunya, 1989. ISBN 84-87135-01-3. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bescanó
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Bescanó.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bescanó&oldid=33268657»