El topònim fa referència a l'extensió de terreny pla en la conca mitjana de l'Onyar, prop de les Gavarres.[1] A part de l'Onyar també és drenat per la riera de Campllong, que travessa el terme d'est a oest i aflueix per l'esquerra de la riera de la Verneda. La riera de Gotarra forma el límit sud-occidental del terme, confrontant amb el de Sant Andreu Salou. La riera de Bugantó coincideix parcialment amb el límit septentrional del municipi, tocant al de Fornells de la Selva. El terme és travessat per la carretera C-25 en el tram entre Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva. El poblament és disseminat en el poble de Campllong, cap del municipi, i en nombrosos veïnats segons la següent taula.
En l'economia és important el sector agrícola amb diverses explotacions agràries dedicades al conreu i al bestiar boví, porcí i aviram. Hi ha una sola fàbrica, però té un pes específic important. Es tracta de Joaquim Albertí, una fàbrica d'embotits que comercialitza amb la marca La Selva. L'esdeveniment més important és la Fira de Campllong, que inclou entre moltes altres activitats una exhibició i concurs de gossos d'atura i de vaques de llet. Es va iniciar el 1983 a Cassà de la Selva el 15 de maig com a Fira de Sant Isidre, però ara té lloc el diumenge abans de Rams a Campllong.
El nucli urbà de Campllong es troba a la part meridional del terme. Són unes quantes cases al voltant de l'església parroquial de Sant Quirze, documentada l'any 1362 al Llibre verd del capítol de la catedral de Girona. L'edifici actual és del segle xvi i XVII.
Dins el terme hi ha algunes masies d'interès, entre les quals destaca la Torre Llupiana, fortificada, amb pati i garites, en bon estat de conservació.[2] La Rectoria és un altre edifici d'interès, del segle xviii i amb aspecte de típica masia restaurada recentment, on hi ha les dependències municipals a més de la rectoria. Altres masies són Can Pou (o Can Tarrosa), Can Sant Dionís, Can Bosch, La Torre Colomina, Mas Ferreries, Can Quirc, Can Goitó Gros, Mas Catedral, Cal Tatei, Mas Gall i Can Teixeras, per destacar-ne algunes.[3]
↑Alberch, Ramon. Campllong a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol III. Segona. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 101-102. ISBN 84-7739-272-2.
Campllong
