Joan Maluquer de Motes i Nicolau

Joan Maluquer de Motes i Nicolau

Nom original	(es) Juan Maluquer de Motes Nicolau
Biografia
Naixement	desembre 1915 Barcelona
Mort	1988 (72/73 anys) Artesa de Segre (Noguera)
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	historiador, arqueòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Barcelona Universitat de Salamanca
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1978–) Institut Arqueològic Alemany
Obra
Estudiant doctoral	Marina Picazo i Gurina
Família
Fills	Jordi Maluquer de Motes i Bernet, Carles Joan Maluquer de Motes i Bernet
Pare	Salvador Maluquer i Nicolau
Premis
(1983)  Medalla Narcís Monturiol

Joan Maluquer de Motes i Nicolau (castellà: Juan Maluquer de Motes Nicolau) (Barcelona, desembre 1915 - Artesa de Segre, 1988) va ser un arqueòleg català, especialista en prehistòria i protohistòria.

Biografia

Fill del naturalista Salvador Maluquer i Nicolau i de Neus de Motes i Aleu, i pare de l'historiador Jordi Maluquer de Motes i Bernet i del jurista Carles Joan Maluquer de Motes i Bernet.

Va cursar estudis universitaris de Filosofia i Lletres (branca d'història) a la Universitat de Barcelona entre els anys 1931 i 1936, on va ser alumne, entre d'altres, de Pere Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia. El 1933 va participar en el Creuer universitari per la Mediterrània, que promogué la universitat espanyola en els anys de la República.

Va començar a col·laborar amb la Universitat de Barcelona el 1939 poc després d'acabada la guerra civil espanyola sota les ordres del nou catedràtic de Prehistòria imposat per les autoritats franquistes: Martín Almagro Basch. El 1949 guanyà la càtedra de prehistòria de la Universitat de Salamanca i el 1958 la d'arqueologia de la Universitat de Barcelona, de la qual va passar a la de Prehistòria el 1969 quan Lluís Pericot es va jubilar, càtedra que va ocupar fins al 1985, quan en va ser nomenat professor emèrit. Va fundar les revistes Zephyrvs durant la seva estada a Salamanca i Pyrenae, aquesta darrera com a òrgan d'expressió de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona (1965), que va fundar i dirigir juntament amb Lluís Pericot. Va ser degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a mitjans dels anys 60 i l'any 1974 va ser passar a dirigir la Comisaría Nacional de Excavaciones.

Entre els seus projectes d'investigació destaquen les excavacions de l'Alto de la Cruz (Cortes de Navarra), del Puig de Sant Andreu (Ullastret), de la Ciutat ibèrica d'Atanagrum o del Molí d'Espígol (Tornabous), de La Palma (Tortosa), Santa Bàrbara (Mianes) i Cancho Roano (Zalamea de la Serena)

Tot i que la seva dedicació a l'àmbit d'estudi de les llengües i escriptures paleohispàniques va ser secundària, cal destacar que va ser el primer a suggerir (1968) l'existència d'un sistema gràfic en el signari ibèric nord-oriental (llevantí) que permetia diferenciar els sil·labogrames oclusius sords dels sonors, mitjançant un traç afegit en el sil·labograma que representava la sorda.

Casat amb la també arqueòloga Maria Bernet Ribera (1916-2011), fou pare de Jordi Maluquer de Motes i Bernet, catedràtic d'Història i institucions econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Algunes publicacions

• El yacimiento hallstático de Cortes de Navarra (1958)
• Epigrafía prelatina de la Península Ibérica (1968)
• Tartessos: la ciudad sin historia (1975)
• El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena (1983)

Bibliografia

• Prof. Dr. Joan Maluquer de Motes, article a Pyrenae 22-23 (2000), pp. 9-23
• Ferrer i Jané, J., Garcés i Estallo, I. (2013): "La contribució a l'epigrafia ibèrica de Joan Maluquer de Motes" , Revista d'Arqueologia de Ponent, 23, 427-435.
• Maluquer de Motes, Jordi (2017) L'arqueòleg Maluquer de Motes i el creuer universitari per la Mediterrània de 1933. Vic: Eumo. ISBN 9788497665780

Referències

Precedit per: Carles Riba i Bracons (electe)

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla VI electe

Succeït per: Manuel Riu i Riu