Retgersita
 Retgersita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ni(SO₄)(H₂O)₆ |
| Epònim | Jan Willem Retgers (en)  |
| Localitat tipus | mina Ragra (Minasragra), Districte de Huayllay, Província de Pasco, Departament de Pasco, Perú |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03b – Anhang |
| Dana | 29.6.9.1 |
| Heys | 25.12.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,78Å; c = 18,28Å; |
| Grup puntual | 4 2 2 - trapezohedral |
| Color | verd maragda amb tonalitats blaves; verd clar en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - perfecta en {001}; traces en {110} en grans triturats, sota magnificació |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc verdós |
| Densitat | 2,04 g/cm³ (mesurada); 2,07 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,511 nε = 1,487 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1948 |
| Símbol | Rtg |
| Referències | [1] |
La retgersita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del cristal·lògraf holandès Jan Willem Retgers (1856-1896).
Característiques
[modifica]La retgersita és un sulfat de fórmula química Ni(SO₄)(H₂O)₆.[2] Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es tracta d'una espècie dimorfa de la niquelhexahidrita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la retgersita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es pot produir com a producte de deshidratació de morenosita. Va ser descoberta a la mina Ragra, que es troba al districte de Huayllay, al departament de Pasco, al Perú. Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament a la mina Eugènia, a Bellmunt del Priorat (Priorat, Tarragona).[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Retgersite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 juny 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 19 juliol 2025].
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].