Jôkokuïta
 Jôkokuïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn²⁺(SO₄)(H₂O)₄·H₂O |
| Epònim | Johkoku mine (en)  |
| Localitat tipus | mina Johkoku, Kaminokuni, Subprefectura d'Hiyama, Península d'Oshima, Hokkaido, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.20 |
| Dana | 29.6.7.4 |
| Heys | 25.9.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,37Å; b = 10,77Å; c = 6,13Å; α = 98,77°; β = 109,95°; γ = 75,03° |
| Color | rosa |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,498 nβ = 1,510 nγ = 1,517 |
| Birefringència | δ = 0,019 |
| Angle 2V | mesurat: 70° to 80°, calculat: 74° |
| Dispersió òptica | molt feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-045 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Jôk |
| Referències | [1] |
La jôkokuïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la calcantita.
Característiques
[modifica]La jôkokuïta és un sulfat de fórmula química Mn²⁺(SO₄)(H₂O)₄·H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic en forma estalactítico massiva, de fins a 5 centímetres de llarg.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es deshidrata a ilesita a l'aire sec.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jôkokuïta pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en forma d'eflorescències en zones oxidades a les explotacions mineres, aparentment dipositada a partir d'aigües de mina a 25◦C. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, szmikita, ilesita, rozenita, sideròtil, ferrohexahidrita, mal·lardita, melanterita i goslarita.[3] Va ser descoberta l'any 1978 a la mina Johkoku, a Kaminokuni, a la subprefectura d'Hiyama (Hokkaido, Japó).
Referències
[modifica]
- ↑ «Jôkokuite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 juliol 2016].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 16 juliol 2025].
- ↑ 3,0 3,1 «Jôkokuite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 juliol 2016].