Delvauxita
 Delvauxita | |
|---|---|
 Delvauxita de Gavà  | |
| Fórmula química | CaFe₄(PO₄,SO₄)₂(OH)₈·4-6H₂O |
| Epònim | Jean-Charles-Philippe-Joseph Delvaux de Fenffe (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DM.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DM.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.55 |
| Dana | 42.6.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | desconegut |
| Color | marró-groc, marró, marró vermell, marró fosc |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa, una mica cèria |
| Color de la ratlla | groga |
| Densitat | 1,85 a 2,0 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Dvx |
| Referències | [1] |
La delvauxita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del químic belga J.S.P.J. Delvaux de Feuffe (1782–1863), el primer que va descriure aquesta espècie l'any 1838. Està relacionada amb la diadoquita (amorfa) i la destinezita (triclínica).
Característiques[modifica]
El terme delvauxita és un nom que s'aplica als fosfats fèrrics hidratats mal definits. La seva fórmula química és CaFe₄(PO₄,SO₄)₂(OH)₈·4-6H₂O, i hi predominen els exemplars de colors foscos: marró-groc, marró, marró vermell, marró fosc. No té exfoliació i la seva fractura és concoidal. Té una duresa de 2,5 a l'escala de Mohs.
L'exemplar tipus de la delvauxita va ser trobat a Berneau, Lieja, Bèlgica. La delvauxita ha estat descrita a Catalunya a les mines de Rocabruna (Gavà), la pedrera de Rialls (Tordera) i la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Delvauxita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 juny 2014].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].