Destinezita
 Destinezita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe3+₂(PO₄)(SO₄)OH·6H₂O |
| Epònim | Pierre Destinez (en)  |
| Localitat tipus | Alum Cave Bluff (en) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DB.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9.584Å, b = 9.748Å, c = 7.338Å, α = 93.07°, β = 95.78°, γ = 105.32° |
| Color | groc, groc terrós, marró, marró vermellós, groc verdós, verd pàl·lid, groc pàl·lid |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | terrosa |
| Color de la ratlla | més clara que el color |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | mesurada: 2,2; calculada: 2,33 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,615; nβ = 1,625; nγ = 1,665 |
| Birefringència | δ = 0.050 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2000 s.p. |
| Símbol | Dtz |
| Referències | [1] |
La destinezita és un mineral de la classe dels fosfats. Anomenada així per H. Forir i A. Jorissen l'any 1880 en honor de Pierre Destinez, un assistent de laboratori de la Universitat de Lieja, membre de la Société Géologique de Belgique amb la que va publicar nombrosos articles sobre temes paleontològics fins al 1904. Pertany al grup sanjuanita-destinezita.[2]
Característiques[modifica]
És un fosfat de ferro poc abundant. Es troba rarament en forma microcristal·lina, composta de cristalls en forma de plaques de sis cares. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva diafanitat és transparent a translúcida i la seva lluentor terrosa.
Durant molt de temps, la destinezita ha sigut considerada la mateixa espècie que la diadoquita, fins que va ser redefinida a espècie pròpia l'any 2002. Avui dia són considerades espècies homòlogues, sent la didoquita la que es troba en forma amorfa i la destinezita l'espècie que cristal·litza en el sistema triclínic.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat)[3] i a les mines de la riera de Cervelló (Baix Llobregat).[4]
Grup sanjuanita-destinezita[modifica]
El grup sanjuanita-destinezita de minerals està format per quatre espècies minerals: la destinezita, la sanjuanita, la sarmientita i la zýkaïta.[5] La rossiantonita és una espècie estructuralment relacionada amb aquest grup, i la kribergita ho és químicament.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Destinezita |
- ↑ «Destinezite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Sanjuanite-Destinezite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2014].
- ↑ «Destinezite from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Destinezite from Riera de Cervelló Mines, Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 20 juny 2014].