Destinezita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralDestinezita
RM1576-destinezite.jpg
modifica
Fórmula químicaFe3+2(PO4)(SO4)OH·6H2O
EpònimPierre Destinez (en) Tradueix modifica
Localitat tipusAlum Cave Bluff (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.08.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.8.DB.05 modifica
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 9.584Å, b = 9.748Å, c = 7.338Å, α = 93.07°, β = 95.78°, γ = 105.32°
Colorgroc, groc terrós, marró, marró vermellós, groc verdós, verd pàl·lid, groc pàl·lid
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Duresa3 a 4
Lluïssorterrosa
Color de la ratllamés clara que el color
Diafanitattransparent, translúcida
Densitatmesurada: 2,2; calculada: 2,33
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,615; nβ = 1,625; nγ = 1,665
Birefringènciaδ = 0.050
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Codi IMAIMA2000 s.p. modifica
Referències[1]

La destinezita és un mineral de la classe dels fosfats. Anomenada així per H. Forir i A. Jorissen l'any 1880 en honor de Pierre Destinez, un assistent de laboratori de la Universitat de Lieja, membre de la Société Géologique de Belgique amb la que va publicar nombrosos articles sobre temes paleontològics fins al 1904. Pertany al grup sanjuanita-destinezita.[2]

Característiques[modifica]

És un fosfat de ferro poc abundant. Es troba rarament en forma microcristal·lina, composta de cristalls en forma de plaques de sis cares. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva diafanitat és transparent a translúcida i la seva lluentor terrosa.

Durant molt de temps, la destinezita ha sigut considerada la mateixa espècie que la diadoquita, fins que va ser redefinida a espècie pròpia l'any 2002. Avui dia són considerades espècies homòlogues, sent la didoquita la que es troba en forma amorfa i la destinezita l'espècie que cristal·litza en el sistema triclínic.

Grup sanjuanita-destinezita[modifica]

El grup sanjuanita-destinezita de minerals està format per quatre espècies minerals: la destinezita, la sanjuanita, la sarmientita i la zýkaïta.[3] La rossiantonita és una espècie estructuralment relacionada amb aquest grup, i la kribergita ho és químicament.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Destinezita
  1. «Destinezite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 «Sanjuanite-Destinezite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2014].
  3. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 20 juny 2014].