Pirolusita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralPirolusita
Pyrolusite-266159.jpg
Fórmula químicaMnO2
Epònimfoc i higiene corporal Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.DB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.4.1.4
Heys7.18.3
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Hàbit cristal·límassiu compacte, fibrós, columnar, botrioide
Estructura cristal·linaa = 4,4041(1) Å; c = 2,8765(1) Å;
Simetria4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacialspace group 136 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorgris metal·litzat, gris-ferro o gris blavós
Maclespoc frequents. macles repetides amb plans de macla {031} i {032}. Polisintètiques observades en seccions polides
Exfoliacióperfecta en {110}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 6,5
Lluïssormetàl·lica, mat, terrosa
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Densitat5,04 a 5,08 g/cm3 (mesurada); 5,189 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismefeble
FluorescènciaNo fluorescent
Solubilitatsoluble en àcid clorhídric amb producció de clor
Varietats més comunes
Polianitavarietat pseudomòrfica
Més informació
Estatus IMAaprovat, nom preferit i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La pirolusita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup del rútil.[2] El nom procedeix del grec, piro (foc) i lousis (lavadura), ja que en l'antiguitat s'usava per treure el color verdós que li donava al vidre la presència de components de ferro.

Característiques[modifica]

Òxids de manganès formant dendrites, erròniament anomenats "pirolusita dendrítica"

Químicament és diòxid de manganès. Pot presentar una gran quantitat d'hàbits cristal·lins, encara que en general es presenta en forma d'agregats cristal·lins fibrosos.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirolusita pertany a "04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdellita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Es tracta d'un mineral molt comú a tot el món i, juntament amb la rodocrosita, són la principal mena del manganès. L'extracció de manganès de la pirolusita es porta a terme per electròlisi. El manganès és un metall molt valorat estratègicament, ja que és un component de l'acer i d'altres aliatges com ara el bronze-manganès. Com és un agent oxidant s'empra per a la fabricació de clor i desinfectants (permanganats). També s'usa per a la decoloració del vidre, ja que quan es barreja amb el vidre fos s'oxida el ferro ferrós a ferro fèrric, de manera que desapareixen els colors verdosos i marrons que tindria el vidre. S'usa també com a material colorant en la fabricació de pintures verd i violeta i en tints per teles, així com per donar colors violeta o ambre a rajola si ceràmica.

Molts exemplars mostrant un hàbit cristal·lí en forma de dendrites de color negre, trobats freqüentment sobre les superfícies d'algunes roques, han sigut classificats tradicionalment com a pirolusita dendrítica, tot i que acurats anàlisi de nombrosos exemplars d'aquestes dendrites han demostrat que cap d'aquestes ho són en realitat, tractant-se en realitat d'altres formes d'òxids de manganès.[3][4]

Formació i jaciments[modifica]

El més normal és que la pirolusita tingui un origen sedimentari, format per deposició de manganès en un ambient de sedimentació lacustre o en aiguamolls. També en altres ocasions es forma com a producte de l'oxidació per factors climàtics d'altres minerals del manganès. Per això, és freqüent trobar associat a limonita, hematita, quars, manganita, psilomelana i altres minerals òxids de ferro i manganès. Enormes dipòsits de pirolusita s'estan explotant a Geòrgia, al Dècan (Índia), Brasil, Ghana i Sud-àfrica. A Espanya hi ha importants jaciments a Astúries i Huelva.

Varietats[modifica]

Polianita, varietat de pirolusita

Referències[modifica]

  1. «Pyrolusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2017].
  2. «Rutile Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2015].
  3. Potter, Russell M. and Rossman, George R. (1979) Mineralogy of manganese dendrites and coatings. American Mineralogist, 64 (11-12). pp. 1219-1226
  4. «Manganese Dendrites» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2015].
  5. «Polianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2015].
  6. «Argentiferous Pyrolusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirolusita