Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans
Salta a la navegació
Salta a la cerca
El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans està format per fins a 12 elements patrimonials.
Transregional[modifica]
- 2010: La dieta mediterrània (Catalunya, País Valencià, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Illes Balears i l'Alguer) (Patrimoni Cultural Immaterial).[1]
- 2010: La falconeria: un patrimoni humà viu (Catalunya, País Valencià, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Illes Balears i l'Alguer) (Patrimoni Cultural Immaterial).[2]
- 2015: Festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus: falles, haros i brandons (Catalunya, Andorra i Franja de Ponent) (Patrimoni Cultural Immaterial).[3]
- 2018: Coneixements i tècniques de l'art de construir murs en pedra seca (Catalunya, País Valencià, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Illes Balears i l'Alguer) (Patrimoni Cultural Immaterial).[4]
Catalunya[modifica]
- 2005: La Patum de Berga (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat – Patrimoni Cultural Immaterial).
- 2010: Els castells (Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat). En la valoració de la candidatura, la UNESCO destacà que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació, i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".[1][5] Properament es podrà visitar a Valls el Museu Casteller de Catalunya, dedicat íntegrament a aquest patrimoni.
País Valencià[modifica]
- 2001: El Misteri d'Elx (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat – Patrimoni Cultural Immaterial).
- 2009: El Tribunal de les Aigües de l'Horta de València (Patrimoni Cultural Immaterial).[6]
- 2011: Les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (Patrimoni Cultural Immaterial).[7]
- 2016: Les Falles de València (Patrimoni Cultural Immaterial).[8]
- 2018: Les tamborades, repics rituals de tambors. La Trencada de l'Hora de l'Alcora i l'Exaltació del Tambor i el Bombo d'Alzira. (Patrimoni Cultural Immaterial).[9]
Illes Balears[modifica]
- 2010: El Cant de la Sibil·la (Patrimoni Cultural Immaterial).[1] La UNESCO ha valorat en primer lloc que El cant de la Sibil·la, transmès de generació en generació, confereix a les comunitats locals de Mallorca un fort sentiment d'identitat i representa per a elles un motiu d'orgull.[10]
Vegeu també[modifica]
- Patrimoni de la Humanitat als Països Catalans
- Patrimoni de la Humanitat
- Patrimoni Immaterial de la Humanitat
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Avui, 16/11/2010, Castells Universals
- ↑ «UNESCO - Falconry, a living human heritage» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ «Som Patrimoni de la Humanitat!». Diari Pallars Digital, 01-12-2015. [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «UNESCO - Art of dry stone walling, knowledge and techniques» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ 3cat24.cat, 16/11/2010, La Unesco declara els castells patrimoni de la humanitat
- ↑ «El Tribunal de les Aigües, Patrimoni Immaterial de la Humanitat». Comunitatvalenciana.com. Arxivat de l'original el 2009-11-10. [Consulta: 22 octubre 2012].
- ↑ «La UNESCO declara la Muixeranga patrimoni de la Humanitat». Vilaweb, 28-11-2011. [Consulta: 28 novembre 2011].
- ↑ «Les Falles de València, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO». El Món, 30-11-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-01. [Consulta: 30 novembre 2016].
- ↑ «UNESCO - Las tamboradas, repiques rituales de tambores» (en castellà). [Consulta: 7 maig 2021].
- ↑ El cant de la Sibil·la de Mallorca (castellà)
