Elies Torres i Tur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElies Torres i Tur
Biografia
Naixement 1944 (74/75 anys)
Eivissa (Balears)
Formació Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació Arquitecte i catedràtic
Ocupador Universitat Politècnica de Catalunya
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Elies Torres i Tur (Eivissa, 1944) és un arquitecte eivissenc. És doctor per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i actualment és professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1979. També ha estat professor visitant a la Universitat Harvard i a la UCLA, i resident a l'Acadèmia Espanyola de Roma (1990). Des del 1968, comparteix estudi professional amb José Antonio Martínez Lapeña,[1] i fou arquitecte de la diòcesi d'Eivissa el 1973-1977.

Entre els seus projectes més reeixits destaquen les cases de la Vila Olímpica de Barcelona, la restauració del Parc Güell de Barcelona, la casa Rauchwerk a Nova Orleans (1986), l'annex del Museu Kumamoto al Japó (1992), la plaça del Fòrum a Barcelona (2004) o l'espai de Ses Voltes a Palma. Ha rebut el Premi FAD el 1986, 1988 i 1992. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull, i en 2016 el Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya.[2]

Obres[modifica]

  • Hubiera preferido invitarles a cenar. (2006)
  • Luz cenital (2005)[3]

Referències[modifica]

  1. «José Antonio Martínez Lapeña». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  2. «Premio Nacional de Arquitectura». Ministerio de Fomento. [Consulta: 3 novembre 2019].
  3. «Elies Torres i Tur». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].


Enllaços externs[modifica]