Estany de Banyoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estany de Banyoles
Vista aèria de l'Estany de Banyoles
Vista aèria de l'Estany de Banyoles
Municipi Banyoles
Conca hidrogràfica Ter
Altitud 172 msnm
Coordenades 42° 07′ 31″ N, 02° 45′ 19″ E / 42.12528,2.75528Coord.: 42° 07′ 31″ N, 02° 45′ 19″ E / 42.12528,2.75528
Població més propera Banyoles

L'Estany de Banyoles és el primer llac natural més gran de Catalunya (el segon més gran és l'Estany d'Ivars d'Urgell amb una extensió de 126 ha) i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 hm² i la profunditat màxima és de 62 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor.

Situat a ponent del terme municipal de Banyoles, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la xarxa Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. Així mateix, l'Ajuntament de Banyoles i la societat civil de la ciutat i comarca en reclamen la seva declaració com a Parc Natural.

Durant la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a la ciutat de Barcelona l'estany, i la població de Banyoles, albergaren la competició de rem.

Formació de l'estany i la conca lacustre[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de l'estany

L'estany de Banyoles està situat al costat de la falla de l'Empordà, que separa un bloc de material impermeable, ara elevat a l'est de l'actual emplaçament de l'estany, d'un bloc format per materials calcaris, permeable, que forma el terreny propi on s'ubica el llac. El trencament provocat per la falla hauria elevat una secció del terra, deixant al descobert, i formant una barrera al mateix nivell que la part no elevada, el material impermeable. L'origen del llac es deu a les filtracions del riu Fluvià, més al nord, a través d'un conjunt d'estrats karstificats, sedimentats just a sobre de la capa impermeable. Al llarg del temps la karstificació (dissolució) del material calcari, ha creat una xarxa de drenatge que fa circular les aigües d'infiltració cap al sud, fins que troben la falla, entrant en contacte amb el material impermeable, que actua de barrera. No podent continuar la circulació horitzontal, aquesta prossegueix el camí verticalment, obrint-se un camí a través dels estrats permeables (calcari, guixos) fins a aflorar a la superfície formant un llac en forma de "8", resultat de la unió de dos embuts (o dolines d'enfonsament).

El primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre del nivell actual.

L'origen de les aigües[modifica | modifica el codi]

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'Estany de Banyoles

Molts autors creien que l'origen de les aigües de l'Estany estava relacionat amb pèrdues dels rius Ter i Fluvià. Els estudis de la segona meitat del segle XX, però, demostraren que l'Estany és alimentat de manera subterrània pels aqüífers provinents del nord i l'oest, a la zona de l'Alta Garrotxa.

Entrada d'aigua[modifica | modifica el codi]

Les aigües de l'Estany provenen de l'Alta Garrotxa (des de Sadernes a Oix) on es filtren a través d'una suposada xarxa subterrània de canals, coneguda com a aqüífer confinat. L'aigua surt a l'exterior a tres nivells diferents i subterranis, formant la coneguda Conca Lacustre:

L'Estany de Banyoles, però, també rep aigua superficial, a través de les rieres naturals d'entrada, tot i que només suposen el 10% de les aportacions totals d'aigua a l'Estany. Aquestes rieres són:

Sortida d'aigua[modifica | modifica el codi]

La sortida de l'aigua de l'Estany s'efectua, principalment, a través dels seus recs emissaris , els quals aboquen al riu Terri. D'altra banda, per facilitar la sortida d'aigua en moments de molta pluja, l'Ajuntament va construir, a principis dels '90, dos col·lectors que permeten controlar millor el nivell de les aigües.

Els recs[modifica | modifica el codi]

Vista del Rec de ca n'Hort

Amb la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, l'any 812, una de les primeres actuacions de l'orde benedictí va ser la construcció dels recs de sortida de l'Estany. Aquests recs són canals que creuen tota la ciutat des de l'Estany, multiplicant-se en nombrosos ramals, fins a desembocar al riu Terri, a la sortida del municipi. Els recs actuals són:

La construcció d'aquests recs va fer possible convertir Banyoles en un terreny habitable, de manera que entre el Monestir i l'Estany va anar creixen la ciutat. Els recs servien com a sobreeixidors naturals dels aiguamolls de l'Estany, evitant en moltes ocasions el seu desbordament, tot drenant-los de manera natural. Amb els anys, els recs foren usats pels habitants de diferents formes: com a rentadors, per a regar els camps i els horts i per a fer funcionar les pròsperes indústries (basades en els teixits, el paper, la farga, la farina, el cànem i l'adob de pells), de les quals en resten exemples com la Llotja del Tint o la Farga d'Aram.

Els estanyols[modifica | modifica el codi]

Vista de l'Estanyol del Vilar

La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre. El darrer estanyol que sorgí, conegut com a Estanyol Nou o de Can Silet, tingué lloc ben recentment, el 12 de novembre del 1978.

Els estanyols són:

Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l'aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d'aigua a poca profunditat. Quan l'aqüífer disminueix el seu volum d'aigua i el terreny es col·lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d'estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables.

A la resta de la comarca, a Porqueres, Camós, Pujarnol, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de Martís, i Usall, trobem també altres estanyols, brolladors, "reixorts" i aiguamolls tots relacionats amb la Conca Lacustre.

Fauna[modifica | modifica el codi]

Hi ha moltes aus que viuen a la zona de l'estany de Banyoles, especialment ànecs. Cal destacar el xarrasclet, xatrac menut, l'Ànec collverd i el cabussó emplomallat.

Hi ha també amfibis que viuen a la vora del llac, com la granota pintada, el tòtil, la reineta, i el tritó verd. Entre els rèptils cal esmentar la tortuga d'estany, la serp d'aigua i la serp de Montpeller.

Entre els peixos del llac hi ha peixos autòctons, com la bavosa de riu, la bagra, el jonqueter i l'anguila, així com aquells que pertanyen a la fauna exòtica i que s'han adaptat al llac, com la carpa, el gardí, el peix sol, el black bass i la gambúsia. Hi ha altres espècies de peixos que hom sap que foren introduïdes al llac de Banyoles en el s. XIX i el s. XX, com el luci, el carpí i el peix gat negre, però que no s'han pogut detectar en els darrers anys.[1]

Flora[modifica | modifica el codi]

Segons la quantitat d'aigua present al sòl, les diferents plantes aquàtiques se situen esglaonadament cobrint el límit de l'estany, fet que dóna lloc a una típica distribució. Així, al perímetre de l'estany, estanyols i rieres es formen unes franges concèntriques com a cinyell vegetal. Es defineix, doncs, una zona de canvi entre el medi aquàtic i el medi terrestre on el gradient hídric és el principal factor que determina la situació de cada una de les espècies de plantes aquàtiques.

Segons el gradient hídric, trobem tres grups de plantes:

Els hidròfits: Són les plantes totalment submergides o que tenen, com a màxim, alguns òrgans flotants.

Els helòfits: Són plantes parcialment submergides, que arrelen sota l'aigua, però que tenen parts aèries erectes amb fulles i flors.

Els higròfits: Són plantes que viuen a la ribera, ja fora de l'aigua però que requereixen una humitat considerable en el sòl per poder-se desenvolupar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany de Banyoles Modifica l'enllaç a Wikidata